I ara que ja comencem a veure la llum al final del túnel, que cada vegada tenim més tipus de vacunes disponibles, que la campanya de vacunació comença a fer que la taxa de mortalitat a les residències estigui baixant i que, per primera vegada estem prenent la iniciativa per plantar cara a l’expansió del virus… tornen a sortir els negacionistes, antivacunes, crítics de tot en general i fauna similar.

L’últim cas ha sigut el de la Victoria Abril, que te la trobaves sense parar a Twitter en un vídeo en el que deixa anar un seguit de disbarats sobre les vacunes. Es podria fer servir per exemplaritzar el credo del negacionisme. Un discurs basat a espantar amb perills imaginaris, inventar-se arguments, negar les dades disponibles, desautoritzar als entesos i considerar les opinions trobades per internet com irrefutables. Bé, això últim només aplica a les opinions que els interessen. La resta també menteixen.

Aquesta vegada era entre trist i divertit. Afirmava, per exemple, que les vacunes no s’havien testat abans de posar-les a la gent. Mira que poques vegades hem pogut anar seguint els estudis que es feien, el nombre de persones tractades, les dades parcials i les finals. I això per quasi totes les vacunes que ja estan aprovades i per les que ho estaran aviat. Però si tot això no encaixa amb el discurs de la por que volen vendre, doncs s’ignora, es tracta de rucs a qui s’ho creu i tan tranquils.

Un altre estirabot: S’està morint més gent amb les vacunes que sense…. Una afirmació inquietant que es treu de ningú sap on. D’algun lloc obscur d’internet, suposo. En realitat és fàcil entrar en una espiral de deixar anar disbarats, cada un una mica més exagerat que l’anterior. Massa temps sense prendre seriosament el discurs antivacunes té aquests resultats.

Aquest, com el del Miguel Bosé de fa uns mesos, són d’aquells casos en els què no saps si realment han perdut l’enteniment o només és una jugada per recuperar protagonisme a l’ecosistema mediàtic. Deixar anar algunes declaracions molt cridaneres per aconseguir que es parli d’ells. En tot cas, ambdues opcions són una mica tristes…