Un asteroide a fregar de la Terra

I per si no en teníem prou, el dia 20 d’Abril passarà a fregar de la Terra un asteroide de dimensions prou grans per causar un daltabaix planetari en cas de col·lisió. Ja seria mala sort que finalment deixéssim el pic enrere, s’acabés el confinament, i quan comencéssim a mirar de refer les rutines que teníem aparcades, caigués un asteroide i ho engegués tot a rodar.

Per sort, això no passarà. Si un astrònom diu que un asteroide passarà prop de la Terra cal mirar molt bé què considera “a prop”. Com que l’espai és immensament gran, passar a prop de la Terra pot voler dir que en el punt de màxim apropament estiguin a uns quants milions de quilòmetres  de distància. Això és el que passarà del 20 d’Abril amb l’asteroide (52768) 1998 OR2. Per molt cridaners que siguin els titulars, aquest viatger còsmic passarà unes vint vegades més lluny que la Lluna.

En realitat ni tan sols serà l’asteroide que passarà més a prop aquest mes. Aleshores, per quin motiu se n’ha parlat tant? (Sí! Hi ha altres coses a part dels virus).

D’objectes que passin prop del nostre planeta n’hi ha molts. Més dels que normalment imaginem. I com que si un de prou gros acabés xocant contra la Terra tindria conseqüències desastroses, fa anys es va posar en marxa un sistema de seguiment dels “objectes propers a la Terra” o NEO (per les sigles en anglès “Near Earth Objects”). En fan el seguiment, calculen les seves òrbites i els classifiquen segons el risc que representen. Fa gràcia veure que també existeix una “Oficina de defensa planetària”, que sona a ciència-ficció però que és ben real.

Doncs el motiu de preocupació amb aquest visitant és la seva mida. És considerablement més gran que la resta d’objectes que passaran a prop del nostre planeta en els mesos vinents. Per posar un exemple, el dia set de maig l’asteroide (2016 HP6) passarà quatre vegades més a prop. Si aquest no ens fa perdre la son és per un tema de dimensions. La mida importa, i en el cas dels NEO importa molt.  El visitant del Març fa uns cinquanta metres de diàmetre, mentre que el del vint d’Abril mesura entre dos i quatre quilòmetres!  Les conseqüències que tindria l’impacte d’un o altre serien completament diferents.

Però no hem de patir. No hi haurà impacte, almenys aquesta vegada. Les òrbites de (52768) 1998 OR2 i de la Terra es creuen ocasionalment, però no està previst que arribin a topar en cap cas abans de l’any 2200, que és el màxim que han calculat.

En realitat ara mateix no tenim identificat cap objecte amb rumb de col·lisió contra la Terra. El més inquietant és un asteroide anomenat (29075) 1950 DA, que té una probabilitat contra quatre mil de xocar contra la Terra l’any 2880. Certament la probabilitat és baixa i hi ha vuit segles per preparar-se. Però vista la manca de reflexos que hem tingut amb les mascaretes, els respiradors i els kits de detecció, no tinc gaire clar si amb vuit segles en tindran prou per prendre alguna mesura eficient que, de ben segur, serà una mica més complicada de posar en marxa.

4 thoughts on “Un asteroide a fregar de la Terra

  1. Si les coses no canvien puc preveure que alguns govern recomanaran posar-se mascareta per pal·liar els efectes del xoc del (29075) 1950 DA en el 2880

  2. Tenc es dubte de si he llegit sobre alguns meteorits que toquen terra a velocitat relativament ‘lenta’ i temperatura ‘baixa’. Des tamany d’una cirera o majors, i densos com ferro, potser? He imaginat devien ser de trajectòries tangents, gairebé a velocitat de caiguda

  3. Vaig veure passar un bòlid que rompia, de vol molt llarg, tangent i baix. Era nit i zona silenciosa, i em va estranyar es soroll, molt crepitant, com quan es fregeix peix. Potser eren fulletes que hi havia caigudes fregant? I es soroll anava es soroll per davant seu

  4. M’he fet un tip de riure quan dius: “Però vista la manca de reflexos que hem tingut amb les mascaretes (problema 1), els respiradors (problema 2) i els kits de detecció (problema 3), no tinc gaire clar si amb vuit segles en tindran prou per prendre alguna mesura eficient que, de ben segur, serà una mica més complicada de posar en marxa.” Espero, Dani, que hagin press bona nota de la teva advertència i s’hi posin ja! Però pensa que, tal i com ho expliques, són TRES els problemes que enumeres als que ara s’han hagut d’enfrontar… TRES!! I el 2880 només en serà UN DE SOL. I “només” d’1 quilòmetret. Això el Trump ja ens ho deixarà arreglat demà mateix en el seu primer tuit!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *