El passat 19 d’abril, el sistema de vigilància i seguiment d’objectes propers a la Terra, que manté la Unió Astronòmica Internacional, va descobrir un nou asteroide que van batejar amb el nom de “2021 PDC”. Dos dies després es va establir que la seva trajectòria podia portar-lo a xocar contra la Terra. La data més probable de l’impacte era el 20 d’octubre del 2021. D’aquí a sis mesos. El risc d’impacte era baix (1 entre 2500), però mesures més precises al llarg dels dies van augmentar aquest risc fins al 5%. La seva mida tampoc es coneix amb precisió. Sembla ser d’uns 120 metres, però el marge d’error oscil·la entre els 35 i els 700 metres.
Per sort, res de tot això és real.
En realitat és una simulació que s’està fent aquests dies en la “7a Conferència de Defensa Planetària“, organitzada per l’Agència Espacial Europea, l’Acadèmia Internacional d’Astronàutica i l’Oficina de les Nacions Unides per Assumptes de l’Espai Exterior. Es tracta d’una mena de “jocs de guerra” per veure que es pot fer i com caldria actuar si aquest suposat asteroide amb trajectòria d’impacte contra la Terra fos real. O millor dit, que farem quan passi, perquè, igual que les pandèmies, només és qüestió de temps.
Durant aquesta setmana els participants assumiran els papers (és com un joc de rol en el fons) d’Agències Espacials, Governs, Astrònoms, Oficines de Protecció Civil… I l’interessant és que les propostes i les contrapropostes es podran anar seguint per Twitter amb les etiquetes #fictionalimpact o #2021PDC. També han obert un blog per anar posant més detalls.
Serà interessant veure què proposen els experts. Quins reconeixements caldrà fer, quines estratègies per desviar o destruir l’asteroide es consideren factibles i quines mesures de protecció civil caldria aplicar per si tot fallés.
La gràcia és que aquesta vegada no seran guionistes de Hollywood, sinó astrònoms i gent similar els que plantejaran les solucions. Per això, junt amb l’opció de fer xocar una sonda a tota velocitat contra l’asteroide o de posar una bomba nuclear (que no sé com la farien arribar) hi ha propostes com… pintar l’asteroide! Així una cara s’escalfaria més que l’altra i la radiació tèrmica l’aniria desviant lleugerament. Si disposéssim de molts anys podria ser, però només amb pocs mesos de marge, no crec que sigui l’opció triada.
Veurem com s’ho fan anar, però segur que serà interessant. Més que res perquè permetrà prendre consciència de que limitats poden ser els terminis i les opcions disponibles. No s’improvisa una missió a l’espai en poques setmanes, però de vegades no hi ha més remei que fer-ho. Un impacte imminent d’un asteroide és una d’aquestes ocasions.
Una altra vegada la resposta la trobem a The Expanse, construïm una plataforma de canons com els de la ONU i ja està.
https://expanse.fandom.com/wiki/UNN_railgun_platform
Vah. Després tenen un problema al moment de disparar, obren foc amb uns segons de retràs i ja no poden evitar l’impacte.
Si el cos aquest fos d’or, terres rares, diamant o qualsevol cosa interessant similar segur que trobarien solucions molt més ràpid
Ep, quin susto! He torbat molt a arribar a segon paràgraf! Llegint poc a poc, a mala pantalleta en es Sol… Ja m’havia atragantat i ploraven ets ulls…
Vaja riure després! Mara meua, m’he espabilag de cop, Hi, hi… 😉
Es làser menjapedres de Perseverance funcionaria com raig desintegrador de pedres de marcianus grosses? 😉
I Làsers a singlots que l’encalentesquin des de sa Terra?
O si Rocinante hi ancora un molí, que giri pedres de gegants, quina força perpendicular crea? -vaja queda guapo, sembla un enunciat de problema 😉