Un dels objectius més repetits de l’exploració espacial és el d’explorar i colonitzar altres planetes. I des del punt de vista pràctic, Mart és el primer candidat que ens ve al cap. Hi ha altres opcions, com Ganimedes, Europa o Tità (i si has vist o llegit la sèrie “The expanse” potser Ceres), però Mart és el més proper i això facilita molt les coses.

Ara bé. Hi ha moltes veus que alerten de la magnitud del repte i recorden que, ara com ara, és impossible transformar Mart en un indret on els humans puguin viure. Els projectes de terraformació, basats a augmentar la densitat de l’atmosfera, escalfar el planeta, afegir-hi aigua i aconseguir transformar-lo en un indret on ens hi puguem estar, tenen molt de fantasia i poc de ciència. Simplement, ni la tecnologia actual ni les que previsiblement tindrem en els pròxims temps, permeten resoldre els immensos reptes de transformar un planeta.

Però el futur és dels valents, els decidits i els que hi posen imaginació. Per això resulta interessant veure les solucions que plantegen per resoldre els problemes associats a les característiques de Mart. Els més habituals, com ara la manca d’aigua, la feble atmosfera o les temperatures extremes, són molt coneguts. Però hi ha un problema que sovint es passa per alt i que cal resoldre abans de fer res. I és que, a diferència de la Terra, Mart no té un camp magnètic que el protegeixi dels efectes del vent solar.

Sense una magnetosfera que faci d’escut, no serviria de gaire afegir una atmosfera ni aigua a Mart, ja que les partícules del vent solar se l’anirien enduent altra vegada, com ja van fer en el passat. I la veritat és que costa pensar com pots reconstruir una magnetosfera a tot un planeta. Posar a girar el nucli del planeta? Fàcil de dir, oi?

Però hi ha qui ha trobat la manera. No cal construir un camp magnètic que envolti tot el planeta com fa el nostre. Només cal posar un escut que desviï el vent solar. Per aconseguir-ho, només caldria una mena de dinamo gegant que generés un camp magnètic a mig camí entre Mart i el Sol. Quan el vent solar que anés en direcció a Mart topés amb aquest camp magnètic, es desviaria prou per impedir que arribés a la superfície del planeta. En altres paraules, el planeta quedaria a l’ombra d’un escut magnètic protector.

Això és factible? Ara com ara potser no. Però la teoria és senzilla. Per coses de les lleis de la física hi ha determinats indrets de l’espai on un objecte deixat allà quedaria més o menys estable, equilibrat gravitatoriament. Són els anomenats punts de Lagrange. I resulta que n’hi ha un, el punt L1 (Per Lagrange 1) que està entre Mart i el Sol, just on caldria posar el camp magnètic. Tampoc cal que sigui d’intensitat planetària. Amb un parell de tesles n’hi hauria prou. No cal aturar el vent solar, només desviar-lo lleugerament. Dos tesles és molt, però un aparell de ressonància magnètic nuclear, dels que es fan servir als hospitals, genera més de cinc tesles, de manera que impossible no és.

Una altra cosa és que es pugui generar allà a Lagrange 1 i que es pugui mantenir ininterrompudament. Això potser encara està fora del nostre abast. Però l’important és anar tenint idees per veure com es podrien resoldre els problemes si la tecnologia avancés raonablement.

Potser al final trobaran una solució diferent. O potser acabarem concloent que no hi ha manera i que estarem per sempre lligats al nostre planeta. Però l’exercici mental per identificar i resoldre els problemes lligats a la terraformació és dels més satisfactoris.