Un èxit, malgrat que el coet va esclatar

“No vaig fracassar, només vaig descobrir 999 maneres de com no fer una bombeta”. Diuen que aquesta va ser la resposta d’Edison quan li van dir que no va ser fins a l’intent número mil que no va aconseguir una bombeta que funcionés. No sé si la història és real, però en tot cas és bona i representativa de com van les coses habitualment. Abans d’aconseguir res, cal fer moltes proves que, aparentment, no duen enlloc, però que et permeten eliminar errors.

Aquest raonament no el coneixen els que se’n reien de l’esclat del coet SN10 de l’empresa SpaceX, propietat de l’Elon Musk. Amb altres coets ja va funcionant quasi rutinàriament i fins i tot ens estem acostumant a veure com recuperen els components que es posen a terra després d’enlairar-se. Una proesa tècnica que costa de valorar correctament.

Però aquells són coets per pujar fins òrbites terrestres i portar una quantitat moderada de càrrega. Ara estan desenvolupant un pes pesant que han batejat com “Starship“. Un coet molt més gran que podrà portar molta més càrrega i que podria anar molt més lluny. Si vols anar a la Lluna o a Mart, necessites naus molt més grans que les necessàries per pujar fins a l’estació espacial internacional, que està aquí al costat.

És clar, construir un coet així de gran i que, a més, el puguis fer aterrar intacte, no és poca cosa. Els coets de les missions Apol·lo, l’immens Saturn V, anava deixant anar segments a mesura que consumia el combustible. Uns segments que es perdien. Al final només tornava a Terra la petita càpsula on amb prou feina i cabien els tres astronautes. En canvi, el projecte de SpaceX, un coet fet de dues etapes, pretén que tot torni a la Terra.

Ara estan fent proves amb la part superior del coet. I de moment porten un grapat d’explosions. Algunes ja estaven previstes. Per exemple proves en què es va augmentant la pressió interna dels tancs de combustible per saber en quin punt esclaten. Una informació necessària per saber si vas justet de seguretat o si vas tan sobrat que podries fer la nau més prima, i per tant més lleugera.

El d’ahir, però, va tenir un començament de pel·lícula. El coet va ascendir uns deu quilòmetres i després va iniciar la maniobra de descens. És espectacular veure’l baixar de forma horitzontal, i al final recuperar la verticalitat i aterrar correctament. Sembla una animació d’una pel·lícula fantàstica, però és ben real. En dos intents previs, les naus SN8 i SN9 no ho van aconseguir i es van estavellar, però abans-d’ahir la SN10 es va posar a terra.

Per desgràcia, no tot va anar bé i uns minuts després va esclatar. Durant l’aterratge algun problema va generar una fuga de combustible que no es va poder apagar i que va causar la deflagració. Decebedor? Potser una mica, sobretot després de l’espectacle de l’aterratge. Però per això es fan aquestes proves. Per fer que tot el que pugui anar malament ho faci ara, abans dels vols de veritat. Algú va dir que els vols de prova en els que tot anava bé eren els decebedors, ja que els enginyers no aprenien gairebé res que no sabessin.

2 thoughts on “Un èxit, malgrat que el coet va esclatar

  1. A més, si la gent veu un vídeo d’un coet que va tot bé no el comparteixen perquè és avorrit, en canvi, si hi ha llum, foc i destrucció de seguida es fa viral.

  2. Fent humor, al cinema hi ha una escena eròtica divertida de coets amunt, des personatge que fa d’astronauta retirat a Northern Exposure (Doctor en Alaska) Aquí amb tant ‘poderio’ fan explotar intencionadament es covets! Sembla com una ‘mascletà’ molt grossa ;-D

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *