Els humans som animals essencialment visuals. Interpretem el món segons com el veiem, mentre que els sons, tacte i olors ens serveixen sobretot per afegir-hi matisos. Altres animals es guien més per l’olfacte, mentre que al medi aquàtic, els sons agafen un protagonisme que ens costa imaginar. Al mar, la llum s’esvaeix ràpidament a mesura que guanyes fondària, però per l’aigua els sons poden viatjar distàncies molt més grans que no pas per l’aire. Això fa que molts dels estímuls que reben els animals marins siguin sonors.
Per desgràcia per la fauna marina, vàrem arribar els humans amb grapats de màquines tremendament sorolloses a interferir en el seu dia a dia. Generalment no ens imaginem com de contaminant pot ser el soroll al medi marí, però si pensem en els vaixells i la maquinària que hem situat als mars, ens adonarem del que potser estem causant.
El cas és que caldria estudiar-ho a fons, però per fer-ho ens faria falta poder comparar com era la vida i el comportament dels animals marins en un ambient silenciós. I això és el que van proposar l’any 2015, quan es va iniciar el projecte “Experiment Internacional de l’Oceà Silenciós”.
El que pretenien era obtenir dades en moments en què deixa d’haver-hi tot el soroll que els humans generem als mars. Un objectiu realment complicat. Per fer-ho, disposaven de les xarxes de micròfons que hi ha sota l’aigua i que permeten anar enregistrant els sons del mar. Particularment els que viatgen per una capa d’aigua on les ones de so viatgen particularment lluny, anomenada SOFAR (per Sound Fixing and Ranging).
El problema, és clar, era aconseguir que el soroll d’origen humà s’aturés durant un temps. Un objectiu difícil, però que de vegades passa. Per exemple, després d’un huracà. Mentre passa l’huracà s’atura l’activitat al mar, i una vegada ha passat es triga un parell de dies a reprendre la normalitat. Aquests períodes de temps eren els que intentaven aprofitar per enregistrar el comportament de la fauna marina.
Però ves per on, la pandèmia de la COVID19 també ha representat una aturada en el transport de mercaderies per via marítima. No una aturada total, però sí una reducció molt considerable. I que s’ha allargat durant molt temps. Això ha representat una ocasió d’or per gaudir d’uns oceans molt més silenciosos que de normal i ja ha permès intuir alguns canvis en el comportament, com ara orques i dofins acostant-se més de l’habitual a les costes.
De moment han reunit les dades i ara toca analitzar i comparar el que han observat en els diferents indrets. En uns mesos presentaran els resultats i veurem fins a quin punt estem alterant un immens ecosistema simplement perquè fem massa soroll. És important, ja que per posar mesures de correcció, primer cal saber amb precisió quins efectes tenen les nostres activitats.
La pandèmia ha estat un desastre, però fins i tot dels desastres se’n pot treure alguna oportunitat per aprendre coses noves.
Doncs això em motiva a sortir, a veure si torno a mateixa hora que volia dematí a nedar. Explico, però no vull destorbar amb bitacora, esper perdoneu aprofitament.
Ara fa dies no hi ha massa renou, però ja passen pets horabaixes llanxes.
Doncs com deia, potser aquest matí torni on vaig dir que fa poc havia compartit capfico matutí de recollir plastiquets amb bacora grossa o tonyina roja jove.
Just al sud seu ahir a sa vorera a racer era plena de deixalles desembossades de tuberies. Vaig recollir plastiquets entre roques, però la mar tenia una capa superficial dolça mixta de clavegueres, i no vaig gaudir, vaig sortir en poder! A les 19h era com a les 21h de claror, i plè de tovallons i plastiquets.
Ses aigues dolces de pluja si són brutes més, em sembla un poc un rollo, pq es mouen diferent, més amb mar de vent, van per sobre. Es complica tot un poc…
Esper que s’hagi aclarit un poc més al nord, on la vaig veure i no hi arriben tants residus.
Lo divertit de nedar amb un pam d’aigua dolça a la mar, és quan és ensopada, com una bassa d’oli. Si tens es cap a un pam de fondo no veus res. Si baixes dos pams veus sa llum, com si passessis de jugar a una pantalla amb definició domés VGA a passar a veure-ho tot en 4K
; – D
Marxo, que faig tard per sa bacora!
Uep, tot tranquil a la mar!
Avui sa novetat ha sigut sols si recollia o no ses tovalloletes de pipipopo recent… ; – P
Els estudis d’efectes de soroll o olors amb disciplina i mètode esper que trobin molt!
Pes soroll potser sí que ve això de sa tonyina, just a pocs metres on antigament es pescaven arran de vorera.
Ses dorades grosses, o déntils i algun altre peixot també m’ha semblat que es confien molt. Aquests potser depenen més de soroll o detorb de nedadors i banyistes. No fugen igual en veure’m nedar. Formen bancs o encapçalen estols com si jo fos més lluny o reposat.
Ah, i ses servioles ben grosses, a banda de ses joves, igual. Aquestes potser pes soroll de barques o gent. Es primers dies de nedadors en fase 0 anaven per llocs on abans no solien, de platges turístiques. I es primers dies de banyistes, no fa gaire, encara patrullaven seguint sa vorera a platges ben plenes de gent, i a pocs metres.
Sort als investigadors de sorolls i olors marines!
: – )
Quina enveja que fots!!! 🙂
Gracis, amb es blogs aixís es fan molts serveis i bon deport de lectura i escriure.
Aka nedant i fent xop-xop entre plastiquets es mescla tot, recerca de deport i medi ambient, salut, lleure… Animau-vos a mourer-vos intentant ajudar es medi. És un deport o evasió, expressió, distracció, salut, entreno, humor… Basta una estoneta cada poc, netejant o plantant a descampats o bosquets estimats, o fent-hi art, i si sou de xerxes socials no queda raro ja, si no és per figurar.
Això sí, lo perillós a la mar sol ser sa gent o errors, i no tant incerteses o atacs des medi o animals. A vegades animals que ataquen és perquè els han condicionat per turisme, oci, pesca…
Ah, i molt emocionat per veure a ne’s darrer capfico un cranquet pelut. En queden pocs, i apareixen els blaus, després de sa marabuntes de crancs aranya roigs grocs. Els que són molt peluts entranyables i simpaticons que traginen esponges crec que igual. Però on són ses esponges no em fixo tant en elles aquests anys, i costa de saber.
I ets heterobranquis, ses baboses o llimacs de mar es darrers anys crec que van a pitjor per on solia veurer-les. Varien manco espècies, quantitat. I poques oportunitats, ni als dies de mar plana apareixen gaires o els veig fent amors.
Però si no es va amb molt mètode i protocols deu ser difícil de saber, no sesgar o esbiaxar per manca d’observacions, mostra…