La proposta de Vox d’implementar un pin parental (quin nom més estrany…) per tal que els pares puguin decidir si els seus fills assisteixen o no a determinades activitats escolars en funció de les seves creences està aixecant molta polseguera aquests dies. No és estrany ja que, amb l’excusa de la llibertat dels pares per decidir com s’han d’educar els fills, pretén dinamitar la feina dels educadors i de l’escola en general.

Naturalment ells ho proposen tenint en ment les seves obsessions més típiques: tot el relacionat amb el sexe i la religió, sense deixar de banda els temes ideològics. Naturalment, això pot ser aprofitat per molts alumnes amb ganes d’escaquejar-se de determinades classes. Però, és clar, quan obres una porta, per allà hi pot passar de tot. I aquesta és exactament la mena de porta que els grups creacionistes intenten obrir des de fa temps als Estats Units.

Perquè, tal com diuen els mateixos promotors, es tracta que els pares decideixin sobre qualsevol  matèria, xerrada, taller o activitat que afecti a qüestions morals socialment controvertides. Aquest és un calaix on hi entra tot i, naturalment, també hi entra, per exemple, l’ensenyament de la Teoria de l’Evolució.

Si un pare és creient d’alguna branca extremista d’alguna religió, pot considerar una ofensa moral que ensenyin als seus fills que els humans hem evolucionat a partir de simis primitius i que no vàrem ser creats per un Déu totpoderós. De manera que pin parental al canto i criatura exempta de les classes o xerrades sobre evolució. El somni humit dels creacionistes.

Explicar com funcionen les vacunes? Depèn. Si els pares són amants de les conspiracions i prefereixen que els fills no rebin cap informació que desmunti o simplement que els faci dubtar de les seves paranoies, doncs pin parental i ja poden seguir dins la bombolla cultural on se senten còmodes.

Perquè, en el fons com decidim si un tema és socialment controvertit o si afecta a la moral? Els que creuen que la Terra és plana també hi entren? Si li tinc mania a un idioma, puc argumentar problemes morals i socialment controvertits? I si la música, o les matemàtiques em semblen una pèrdua de temps puc fer que se les saltin? Si vull que les classes de les meves filles només les imparteixin professores i no professors també podríem trobar la manera de fer-ho entrar?

Vist des de fora, sembla que l’escola, el món de l’ensenyament en general, té un munt de problemes. Molta teoria sobre l’ensenyament que s’aplica sense sistemes per valorar si realment funciona millor o pitjor. Massa suposats pedagogs, que no han trepitjat una classe en sa vida, donant massa llissons. Un suport mínim per part de les autoritats educatives als professors de primera línia, que s’han de menjar uns marrons difícils de creure quan te’ls expliquen… I ara només els falta això.

El que tenim al davant és l’enèsim intent de ments tancades i mediocres per assegurar-se que el sistema educatiu generi adults amb ments limitades i mediocres. Res de nou d’altra banda.