Per descriure l’Univers els físics tiren de quatre forces essencials. La gravetat és la que coneixem millor. Des de ben petits, quan comencem a intentar caminar i anem caient, experimentem l’efecte de l’atracció gravitatòria. Curiosament és la més feble de totes les forces i per fer-nos caure cal l’atracció de tot un planeta.

L’altra força que experimentem és l’electromagnètica. Quan comencem a jugar amb imants descobrim que hi ha fenòmens d’atracció i repulsió que són molt més potents que la gravetat. Un petit imant pot contrarestar tota l’empenta gravitatòria del planeta i aixecar una peça metàl·lica. L’únic inconvenient és que l’efecte de l’electromagnetisme no arriba gaire lluny. Uns pocs centímetres de distància i la força deixa de notar-se. La gravetat en canvi, té un abast infinit.

Després hi ha dues forces més, que no formen part de la nostra experiència quotidiana, ja que actuen dins dels nuclis dels àtoms. La força nuclear forta és la que manté els nuclis units. Una pila de protons, tots amb càrrega positiva, haurien de sortir disparats allunyant-se els uns dels altres si només depenguessin de l’electromagnetisme. Però hi ha una força, molt més intensa, que els manté fermament units.

Finalment hi ha la força nuclear feble. Aquesta va sorgir com explicació per fer quadrar uns experiments en els que determinades desintegracions d’àtoms no encaixaven del tot. L’existència d’aquesta força, que també actua dins dels nuclis, però que és molt més feble, va permetre fer quadrar les equacions.

Amb això semblava que tot encaixava i, encara millor, permetia anar buscant maneres d’unificar-les. Quatre forces? Per què tantes? En realitat podrien haver sigut cinc, ja que durant un temps, l’elèctrica i la magnètica semblaven ser coses diferents. AL final van resultar ser dues cares de la mateixa força i per això ara parlem d’electromagnetisme (gràcies, Maxwell). La jugada es va repetir quan es va trobar la manera d’unificar les forces feble i l’electromagnètica, de manera que ja es podia parlar de la força electrofeble.

També hi ha les teories de la gran unificació que incorporarien la força forta, de manera que al final l’única que quedaria despenjada seria la gravetat. Hi ha físics que hi treballen, però de moment aconseguir incloure-la sembla estar lluny.

Però per donar-li alegria a la cosa, fa temps que va sortint notícies sobre la possible existència d’una cinquena força. De nou, descoberta per uns desajustos entre els resultats teòrics i els observats experimentalment en determinades desintegracions. En realitat encara no està clar si aquesta cinquena força és real, però des de fa uns anys no paren d’anar sortint notícies que ho suggereixen.

Amb aquesta força hipotètica passa una mica com amb la feble. Ens agafa molt lluny de l’experiència quotidiana, però si es confirmés permetria entendre uns quants fenòmens que encara no tenen una explicació satisfactòria. El més recorrent de tots és el de la matèria fosca, però quan obres un pastís com el d’una nova força elemental no saps tot el que pots acabar trobant. De totes maneres, caldrà esperar a tenir dades més sòlides i reproduïdes per més experiments. I, serà interessant veure quin nom li acaben posant!