La descoberta de molècules orgàniques d’origen extraterrestre va representar una sorpresa fa anys, però ara ja la tenim ben assumida. Coses com sucres, aminoàcids o nucleobases s’han identificat en diferents meteorits, de manera que tenim clar que les peces fonamentals amb les que està construïda la vida no són exclusives del planeta Terra.

Aquest fet s’ha tingut molt present quan es defensa la hipòtesis, diguem-ne, “feble” de la panspèrmia. La versió més “dura” de la panspèrmia proposa que la vida no es va originar a la Terra sinó que hi va arribar provinent de l’espai. La versió alternativa és que el que va arribar a la Terra van ser les molècules a partir de les quals es va construir la vida.

Per això l’interès d’un nou treball que acaben de presentar en el que afirmen haver identificat, no aminoàcids sinó una proteïna d’origen extraterrestre a l’interior d’un meteorit. Aquesta proteïna l’han anomenat “hemolitina”, ja que conté àtoms de ferro i de liti als extrems.

Passar d’aminoàcids a proteïnes és un canvi de nivell important. Una cosa és trobar lletres i una de diferent és trobar paraules! Per descomptat caldrà que altres investigadors analitzin bé el treball, reprodueixin les seves dades i es descarti la possible contaminació amb material biològic d’origen terrestre.

La proteïna en qüestió està feta per una cadena doble feta unint dos aminoàcids diferents: glicina i hidroxiglicina. Aquest últim és una sorpresa, ja que és poc estable i no s’havia trobat fins ara en mostres extraterrestres.

Encara que la paraula extraterrestre obri la imaginació, els autors s’han cuidat molt d’afirmar que això sigui cap prova de vida extraterrestre. Només demostra que podem trobar proves de química complexa en mostres de fora de la Terra. Però això és important ja que implica que les peces de les que disposa la vida per sorgir en un o altre planeta són molt més diverses del que pensàvem. No és el mateix començar una forma de vida amb aigua, diòxid de carboni i amoníac que fer-ho amb sucres, aminoàcids i bases nitrogenades que, a més poden trobar les condicions per anar reaccionant i combinant-se entre elles.

Tot i així, reconec que a mi mai m’ha agradat la teoria de la panspèrmia (amb el permís del gran Joan Oró). No és que cregui que no pot ser. Al contrari! Però recórrer a un origen extraterrestre per explicar una cosa que veiem a la Terra em sembla fugir d’estudi. Potser van arribar aminoàcids a la Terra provinents de l’espai, però si es van poder formar a l’espai, no hi veig cap motiu perquè no es poguessin formar a la Terra. Sempre que veig notícies sobre molècules orgàniques d’origen extraterrestre el que penso és que allò que passa a la Terra també passa en altres indrets de l’espai. No és sorprenent si consideres que el planeta tampoc és un indret particularment especial. El que em semblaria estrany seria que aquí no se’n formessin i calgués que les biomolècules arribessin de l’espai.

Però més enllà d’aquestes especulacions, encara amb poca base experimental, el fet de trobar coses com proteïnes extraterrestres no deixa de ser un fet extraordinari que ajudarà a cercar noves maneres d’entendre possibles bioquímiques extraterrestres.