L’any 2008 es va començar a administrar a les nenes del Regne Unit la vacuna contra el virus del papil·loma humà. Aquest virus és la causa principal del càncer de coll d’úter, de manera que la idea era prevenir aquest tipus de càncer, eliminant les infeccions amb el virus que el causa. Com ja és habitual, el moviment antivacunes va tornar a posar el crit al cel amb els arguments habituals.
Un problema en aquest cas era que els efectes de la vacunació no eren immediats. En el cas de la Covid, ja estem veient la reducció en la mortalitat aconseguida gràcies a les vacunes, però en el cas del papil·loma, havia de passar molt temps entre l’acció i l’efecte. El càncer és una malaltia que es desenvolupa molt lentament i passen molts anys des de la infecció amb el virus, fins a l’aparició del tumor.
Fa un temps ja es va detectar que els casos d’infecció pel virus del papil·loma havien disminuït clarament en les noies vacunades. Una dada que indicava que la vacuna havia fet efecte, però calia veure si això s’acabava traduint en una reducció en els casos de càncer. Per veure-ho, calia deixar passar més temps.
Però ara, passats tretze anys des de la vacuna, ja es comença a intuir que la jugada ha sortit bé. Han fet un estudi en què avaluaven l’efecte que va tenir la vacunació en noies de diferents grups d’edat. La majoria encara són joves com per esperar gaires casos de càncer de coll d’úter, però si estudies una xifra prou gran de dones, es pot detectar si hi ha algun canvi.
Quan ho han fet han vist que els resultats són tremendament positius. Han dividit l’estudi en funció de l’edat que tenien les nenes quan les van vacunar. El motiu és que com més joves siguin, menys probable és que siguin actives sexualment i, per tant, menys probable que ja s’hagin infectat amb el virus abans de rebre la vacuna. Per tant, podríem esperar un efecte més marcat en el grup de noies que van rebre la vacuna quan tenien 12-13 anys, que no pas en les que van vacunar als 16-17.
I efectivament. Després d’estudiar milers de dones, han vist que la reducció en casos de càncer i també de lesions precanceroses s’acosta al 90%. En les que es van vacunar de més grans la reducció frega el 40% mentre que, en el cas de les que van rebre la vacuna amb 12 anys, pràcticament han desaparegut els casos.
Una gran notícia que, segurament, encara millorarà. El motiu és que els casos detectats són relativament pocs, ja que encara són noies massa joves per haver desenvolupat càncer. Amb el pas dels anys la taxa de càncer anirà augmentant. El càncer és una malaltia més de gent gran que no pas de joves (tot i que hi ha excepcions). Tot sembla indicar que el nombre de casos de càncer seguirà augmentant en les noies que no es van vacunar, i s’hauria de mantenir en mínims, en el grup de vacunades.
En aquest cas ha sigut relativament fàcil aconseguir la prevenció. El de coll d’úter és dels pocs càncers causats per virus, de manera que amb una vacuna podem evitar les infeccions i, de retruc, el càncer.
Es resultat és impressionant, uau… Deu ser ben emotiu i com un gran premi molt íntim i personal per a tothom que estigués involucrat a sa recerca o sa vacuna. Quin premi gros pes 90% de ses vacunades pioneres més joves, que ara ja deuen tenir uns 25 anys! Uau!
No sé si ja es deuen vacunar ets homes, estaria molt bé!
És bell, i curiós, i com ho expliques a cada paràgraf es veu s’avanç i en es final emociona més de llegir. Gràcies!
Marino que amb el temps aconseguireu altres vacunes per diferents tipologies de càncers. Tot plegat és molt interessant i, sobre tot, molt important.
Quan va començar la vacunació et vaig demanar referències d’articles per poder combatre les idees d’alguns pares anti-vacunes de l’escola, que feien dubtar als altres pares. Vaig aconseguir “neutralitzar-los”. Ara, amb els que encara tinc contacte els hi transmetré aquesta informació.
molt be
no minteresa magraden els homes pau guapu i elkin tmb
Me encanto, fue divino viva marlyn