Una zona morta per preservar vaixells

No és la primera vegada que troben un vaixell enfonsat en bones condicions, però la setmana passada van anunciar la troballa d’un vaixell grec en un extraordinari estat de conservació. I això sempre fa gràcia. Va ser al mar negre, a més de dos mil metres de fondària, i el descobriment va anar a càrrec del projecte The Black Sea MAP (Maritime Archaeology Project).

En realitat juguen amb una moca d’avantatge, ja que al mar Negre li passa com al Bàltic. Les condicions a les profunditats són molt particulars i permeten que els vaixells enfonsats es mantinguin en molt bon estat. La clau és que gairebé no hi ha oxigen. Una zona erma de vida que impedeix que proliferin els microorganismes i els cucs que en condicions normals degraden la fusta dels vaixells enfonsats.

De fet, alguns organismes es cruspeixen fins i tot la fusta dels vaixells funcionals. Els Teredínids és una família de mol·luscs que fan malbé la fusta dels vaixells i contra els que s’han de buscar mesures i tractaments que n’evitin la seva proliferació. Però en zones on l’aigua gairebé no conté oxigen, aquests animals no poden sobreviure i la fusta queda intacta.

Tan intacta, que el vaixell descobert s’ha datat en uns 2400 anys. Això ens porta al temps de les guerres del Peloponès, entre Atenes i Esparta. S’ha fet notar que el vaixell té tot l’aspecte del que apareix en vasos pintats d’aquells temps on es representa Ulisses navegant camí d’Ítaca.

L’expedició ja ha trobat molts vaixells en bones condicions, encara que cap tan ben conservat com aquest (que el va descobrir l’any 2017, però l’han presentat ara). El secret és que el mar Negre és un mar molt tancat. Només li arriba aigua provinent de la Mediterrània, de manera que els corrents que es formen es limiten a les zones superficials. Això fa que la part superficial es remou i s’oxigena, però les zones més fondes queden estancades. Es creen gradients de salinitat i densitat i a mesura que va caient matèria orgànica aquesta es va descomponent i consumeix l’oxigen de la zona. Sense corrents importants ni remolins, l’estratificació cada vegada és més marcada fins que es genera el que es coneix com una “zona morta” on no hi ha oxigen, no hi ha vida, però on els vaixells enfonsats es preserven molt bé.

Hi ha diversos indrets al planeta on es dóna aquest fenomen. A més del mar Negre, el Bàltic, el mar Caspi o algun indret de la Mediterrània també tenen zones mortes a les profunditats. Autèntiques càpsules del temps on allò que hi cau queda fossilitzat per la posteritat. Si vols buscar vaixells enfonsats realment antics, aquests són els millors indrets.

2 thoughts on “Una zona morta per preservar vaixells

  1. Ai, quins records em venen! Molt més humils però…
    Fa poc accidentalment vaig trobar un caramull de restes similars a àncores lítiques.
    I indicis incerts de pedrera enfonsada. Potser després des romans, cap a l’any 600 baixà 5m la mar?
    No sé cert si és modern, o geològic, no humà. Vaig registrar-ho i informar autoritats.
    Vaja, és molt emocionant a vegades la mar. Es troben moltes sorpreses nedant netejant la mar de plastiquets
    🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *