Si ens parlen d’agricultura pensem en el món rural, pagesos, collites, eines antigues o recol·lectores modernes i conreus de tota mena. Molt difícilment associarem el concepte de cuidar la collita i recol·lectar-la aplicat a altres animals. I encara menys ens vindran al cap els insectes. Però resulta que hi ha una família de formigues que basen la seva alimentació en una agricultura més que sofisticada. Són les formigues talladores de fulles d’Amèrica.
És un espectacle hipnòtic veure una filera de formigues carregant fragments de fulles que transporten a distàncies inesperadament importants i que van deixant un camí ben marcat al terreny. Per una banda hi ha les formigues que es dirigeixen cap a una planta concreta i, en direcció contrària, les formigues que tornen al formiguer portant un fragment de fulla. Un fragment que han seleccionat curosament i que han tallat amb compte.
Podríem pensar que les formigues s’alimenten d’aquestes fulles, però no. El tema és molt més interessant. Les fulles que porten serveixen de nutrients per la collita que mantenen dins el formiguer. Una collita de fongs. Uns fongs molt concrets que són l’aliment de les formigues.
I el nivell de cura és sorprenent. A l’entrada del formiguer hi ha un grup de formigues que s’encarreguen de verificar la qualitat de les fulles que transporten les seves companyes. L’entrada de microorganismes que malmetessin als fongs seria catastròfica pel formiguer, de manera que, a més de la feina de tria que fan les que tallen i transporten, hi ha un altre control de qualitat a l’entrada del formiguer. La divisió de feines entre les obreres no acaba aquí. Hi ha una població de formigues, més petites, que no surten del formiguer i es dediquen a cuidar el fong. Les formigues més velles són les que s’encarreguen de transportar les deixalles i restes que poden estar contaminades, cap a fora del formiguer. Finalment, és clar, hi ha les encarregades de la defensa del formiguer.
Al final es tracta d’una relació mutualista. El fong es deixa cuidar per les formigues i aquestes n’obtenen aliment. Tothom content. L’únic que pot posar-hi problemes són els humans, quan les formigues decideixen que algun conreu els resulta interessant per alimentar els seus fongs. Els formiguers són realment molt grans, de centenars de metres quadrats, i durant un temps resultava complicant lluitar contra elles. Al final, però es va trobar la solució recollint les deixalles del formiguer i escampant-les al voltant del conreu. Com que van amb molt de compte per mantenir el seu conreu de fongs impol·lut, les formigues deixen d’anar allà on hi ha la seva brutícia.
Formigues fent agricultura sofisticada. Per descomptat ho fan cegament i guiades només per instints que l’evolució ha anat seleccionant. Però no deixa de ser fascinant el nivell de sofisticació amb el que la natura ens pot arribar a sorprendre.
Impressionant que tot això ho facin instintivament i amb tanta sofisticació. Que mai pensin en altres coses. El somni d’empresaris sense escrúpols. Llàstima no poder preguntar a aquestes formigues fins a quin punt se senten felices de l’1 al 10. Si quan han aconseguit deixar una fulla impoluta senten la plenitud del treball ben fet o no tenen cap sentiment. Personalment penso que potser sí, com passa amb els animals amb els que podem interactuar. Qui sap!
Fent broma o humor pentura ho adapt a quan vagi de vacances. Perquè de motxiller amb cabell llarg sol ser un lio! Es truc adaptat per evitar s’equivalent a ses ‘formigues treballadores’ a ses duanes haver de buidar sa bossa… Potser no cal fer res: no dutxar-se gens quan viatjam 😉 Per s’olor tal vegada m’aturaran manco? ;-D
Ah, i especul si a vegades el més refinat des comportament que guia ses formigues és una propietat emergent des seu sistema. No sols físic o químic, ni sols instintiu, ni sols des gens seus, o ni sols pentura qualque cosa cultural tribal seua… Sinó que és més com voluble, però que es manté ‘amb pinces’ molt estables. Producte d’una sinergia, una extensió des sistema i sa situació… Vaja, que m’embolic… 😉
Interessant es truc antiformigues! Gràcies per ses curiositats inspiradores! 🙂
La veritat és que el món dels insectes socials com les formigues es fascinant ; El científic Edward O Wilson va dedicar la seva vida a estudiar aquestes criatures tan actives i treballadores, però les talladores de fulles són un cas apart, perquè, de fet, els humans no vam ésser els primers en descubrir l’agricultura sinó que vam ésser elles ( de fet, no hi ha cap tret del comportament humà que no procedeixi del món animal)