Vacunes i dades limitades

Les vacunes estan funcionant més que bé. N’hi ha prou de donar una ullada a les xifres de positius de Covid-19 en les residències de gent gran, on ja s’ha vacunat molta gent, per veure com els casos estan caient dràsticament. A la gent gran els estan posant les vacunes de Pfizer i Moderna, mentre que la d’AstraZeneca es reserva per menors de 55 anys. El cas és que hi ha un cert rebombori amb aquesta vacuna que, de fet, és un bon exemple de la importància de dissenyar bé els estudis.

Inicialment es va aconsellar no posar-la a persones més grans de 65 anys. Això va generar la idea que la vacuna no funcionava en persones grans, però el problema era un altre. Quan es va fer l’estudi en fase tres, aquells on comparaven un grup de molts milers de persones vacunades amb un altre de molts milers més sense vacunar, l’estudi d’AstraZeneca va incloure poques persones majors de 65 anys. Dels més d’onze mil participants, només 660 tenien més de 65 anys.

En aquesta franja d’edat va resultar que només van emmalaltir dues persones. Una del grup vacunats i una del grup placebo. Si mirem les dades sense més, podríem pensar que la vacuna no ha fet efecte, ja que ha emmalaltit la mateixa quantitat de persones vacunades que sense vacunar. Però siguem seriosos. Parlem d’un únic pacient en cada cas! Amb això no es pot fer cap estadística seriosa ni treure cap conclusió vàlida. Si tires una moneda mil vegades, tindràs aproximadament cinc-centes cares i cinc-centes creus. Però si la tires només quatre vegades, poden sortir quatre cares o quatre creus per atzar sense problemes.

De manera que la conclusió no era que no funcionés en majors de 65, sinó que no se sabia. En realitat res no feia pensar que deixés de servir, però estrictament no pots afirmar una cosa per la qual no disposes de dades. Per això, molts països europeus van decidir d’entrada administrar aquesta vacuna només als grups de més joves, i destinar les altres vacunes, que sí que tenien dades indicant que funcionaven, per la gent gran.

En canvi, al Regne Unit van optar per administrar-la a tothom i això ha permès acabar disposant de xifres més grans referents a persones de més de 65 anys. Ara ja sembla clar que la vacuna també serveix en aquests casos i per això, alguns països estan retirant la restricció inicial. No cal dir que entremig també hi havia interessos econòmics, polítics i nacionals, com és habitual en aquesta mena de situacions. No és cap sorpresa que es prenguin decisions basades en diferents interessos, disfressades amb l’aparença d’arguments científics.

Un altre exemple l’hem tingut amb l’efectivitat davant de la variant Sud-africana del virus. Inicialment es va dir que la vacuna no era efectiva enfront d’aquesta variant. Però en realitat tenim el mateix problema. Un estudi fet amb pocs pacients que genera resultats matemàticament dubtosos. En aquest cas van ser mil malalts a cada grup, i van emmalaltir de forma lleu 23 del grup placebo i 19 del grup vacunat. Però és que, pel que fa a les formes greus, directament no tenen dades. Cap participant va emmalaltir de forma greu. De nou, el problema dels grups d’estudi petits. De totes maneres, és comprensible que, mentre no fan un estudi més gran, el govern de Sud-àfrica prefereixi administrar-ne una de diferent.

Moltes vegades hi ha qui es presenta amb tractaments miraculosos contra el càncer, la malària o la pèrdua de cabell esgrimint estudis fets amb grups absurdament petits de pacients. Normalment es troben que la comunitat científica no en fa gaire cas, però el motiu és precisament aquest. Per treure conclusions vàlides, ho has de fer amb grups molt grans. Això és molt car, però no hi ha cap altre camí.

I per descomptat, dir que “a mi m’ha funcionat” és una dada sense cap valor científic.

4 thoughts on “Vacunes i dades limitades

  1. Com que hi ha alternativa es pot seguir vacunant amb Pfizer/Moderna i anar fent. Això, em recorda les dificultats que tenim a Catalunya per fer recerca. Les vacunes que s’estan assajant aqui encara no han acabat la fase 2. També he sentit que s’està assajant un medicament a Barcelona i que costa molt reclutar 120 pacients lleus.

    1. El problema es amb el temps. No interessa anar fent sinó accelerar tant com sigui possible. Estem en una cursa entre el virus i la població vacunada i ens calen totes les dosis possibles

  2. Jo treballo en una escola on pràcticament tot el professorat i els monitors, estan vacunats de la 1a dosi. Els únics que no ho estem, som els d’entre 55 i 65 anys, que som els més vulnerables. No és un contrasentit ?
    Com que a secundària i batxillerat els professors anem canviant d’aula a cada hora , no tenim “grups bombolla”. Jo cada dia estic en contacte (a les aules i al laboratori, on el contacte és més proper) amb uns 125 alumnes (adolescents) i una trentena de professors.
    Si hem d’esperar la de Pfizer, sembla que va per llarg : primer els de més de 80, després els de més de 70, després els de més de 60 i finalment, els de més de 55.
    En una escola propera, la setmana passada va morir una companya de 61 anys. De Covid-19. En tres setmanes.
    Jo m’estimaria més que tb ens posin la d’Astrazeneca…

    1. Esperem que amb l’aprovació de la de Janssenn i un parell més que estan al caure, el flux de vacunes s’acceleri. Sinó és com una obra a la que els materials de construcció van arriant amb comptagotes i no pots fer-la de manera lògica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *