Primer va ser la variant britànica del virus de la Covid-19. Després van aparèixer les variants sud-africana i brasilera. Ara hi ha la de l’Índia, la del Japó, la de Nova York en el punt de mira. I demà… Demà no sé quines hi haurà, però estic segur que seguiran apareixent variants. És un coi de virus. I els virus ja ho fan això d’anar generant variants. Especialment al començament.

Quan el virus estava en el cos d’un ratpenat ja devia estar ben adaptat al seu medi ambient. Però després de fer el salt als humans, les coses van canviar. La forma de les seves proteïnes era òptima pels ratpenats, però no necessàriament per les cèl·lules i la fisiologia dels humans. Però això no és problema, especialment si ets un virus.

Les variants apareixen simplement per mutacions, és a dir per canvis en la seqüència del seu RNA. I aquests canvis apareixen quan hi ha errors a l’hora de fer les còpies. Per molt fiable que sigui un sistema de còpia, si ho va repetint una vegada i una altra, només és qüestió de temps que apareguin errors. Si tenim en compte que cada cèl·lula infectada fa centenars o milers de virus. Que dins de cada cos hi ha milers o milions de cèl·lules i que al món hi ha centenars de milions d’infectats… Les ocasions per cometre errors i que apareguin noves variants són astronòmiques.

Per tant, el més normal és que apareguin noves formes lleugerament variades del virus. La majoria seran menys eficients i desapareixeran de seguida. Però unes poques tindran algun avantatge, sigui perquè entren millor dins la cèl·lula, perquè esquiven més fàcilment als limfòcits, perquè es mantenen més estona viables fora de l’organisme, o pel que sigui. Aquests jugaran amb avantatge i acabaran imposant. Pura selecció natural.

De totes maneres, la capacitat de variar, per molt alta que sigui, no és infinita. El virus cada vegada estarà més ben adaptat i cada vegada li serà més difícil millorar. Al final, les mutacions generen canvis en les proteïnes del virus, i l’espai que hi ha per canviar és limitat. D’altra banda, hi ha virus que canvien molt, mentre que altres s’ho prenen amb més calma. La fiabilitat dels seus sistemes de còpia no sempre és igual. En el cas dels coronavirus, tenim sort. No són grans variadors, com el de la grip.

De moment, malgrat que les noves variants es transmeten més de pressa, no n’hi ha cap que tingui la capacitat d’esquivar l’efecte de les vacunes. Potser algun dia aparegui, però aquest dia encara no ha arribat. En tot cas, és assenyat no posar-li fàcils les coses al virus. Com més circuli, com més persones infecti, més números hi haurà perquè apareguin noves variants i amb noves característiques. El que tindrem seran variants de les variants i així anirà evolucionant. De manera que contenint la seva circulació salvem les vides avui, però també disminuïm el risc que sorgeixin noves variants.

És per això que necessitem que la immunitat, és a dir la vacunació, s’estengui per tot el planeta com més aviat millor. Si el tercer món segueix amb l’epidèmia desbocada, a part del drama humà que representa, també esdevé una coctelera de la qual no pararan de sortir noves variants. Com va dir algú, si ets generós voldràs que les vacunes arribin al tercer món, però si resulta que ets egoista i només vols que noves variants no et compliquin la vida, també ho voldràs.