Per entendre la complexitat del món que ens envolta resulta imprescindible anar establint classificacions i categories que ens permetin agrupar conceptes. El problema és quan les categories resulten ambigües o quan s’encavalquen unes amb altres. I és que classificar sembla fàcil, però no deixa de ser una decisió arbitrària i poc o molt, sempre hi ha exemples que no acaben d’encaixar amb les categories que hem dissenyat els humans.

Un cas de tremenda confusió que, per sort, no resulta massa greu, el trobo al mercat amb les hortalisses, les verdures o els llegums. Recordo llibres d’escola de petit que parlaven de la importància de menjar “verduras y hortalizas” i que sempre agrupaven aquests dos termes. Ara sospito que era perquè no tenien clara la diferència i era millor ficar-ho tot al mateix cabàs.

El primer problema és que hi ha diferents maneres de classificar-ho, i la classificació científica, la dels botànics, no coincideix amb la que es fa servir en agricultura. Des del punt de vista botànic, un tomàquet és un fruit i una carxofa és una flor. En canvi, tots dos són hortalisses però només la carxofa es consideraria verdura. Els cigrons són llegums, però també els pèsols i els cacauets, encara que difícilment trobarem cacauets a la banda dels llegums. Estaran al costat dels fruits secs, potser al costat de les panses, que estrictament no són fruits secs sinó fruites assecades.

La part més senzilla és la més lligada a la botànica. Per exemple, els llegums són un tipus de fruits que s’obren quan són madurs. Els més típics són els de la família de les lleguminoses, com les faves, les llenties o els cigrons. Un altre gran grup són els cereals. Aquests són les plantes gramínies que s’aprofiten per al consum humà. El blat, l’arròs o el blat de moro per exemple. Un altre que sembla fàcil són les fruites, que són els aliments vegetals procedents del fruit de determinades plantes. Aquí, però, ja fem fora el tomàquet, potser perquè no és dolç com esperem de les fruites.

Però que passa amb les verdures i hortalisses?

Les hortalisses serien, com el nom suggereix, els aliments vegetals que es conreaven a l’hort (i que no són cereals ni fruites). Les verdures serien, de  nou com el nom indica, els aliments consistents en la part verda dels vegetals. De manera que les verdures són hortalisses, però no totes les hortalisses són verdures. L’enciam és una verdura i també una hortalissa, la pastanaga o les patates només són hortalisses.

Això, però, tampoc és una classificació estricta i depenent de les zones i els costums trobem aliments que estan inclosos o exclosos d’una classificació. Si, a sobre hi afegim les diferències entre els costums i la botànica, l’embolic està servit. Un cas famós és el del tomàquet, que va protagonitzar un plet a la Cort Suprema dels Estats Units al segle XIX, ja que s’havia posat un impost per les hortalisses d’importació. Algunes empreses van al·legar que els tomàquets estaven exempts de l’impost, ja que no era una hortalissa sinó una fruita, tal com deien els botànics. Finalment no va colar i la tradició va pesar més que no pas el rigor botànic.