Donem per fet que els planetes han d’estar orbitant al voltant d’una estrella. L’estrella pot ser de molts tipus i això condicionarà les característiques dels planetes que l’acompanyin i, és clar, les possibilitats de trobar-hi vida.

Però sabem que hi ha planetes movent-se per l’espai sense estar lligats a cap estrella. Planetes que es desplacen per la galàxia en una nit eterna. Primer es pensava que serien excepcionals, però ara ja disposem d’evidències que indiquen que el seu nombre és enorme. Igual o superior al nombre d’estrelles de la galàxia. Això vol dir milers de milions de planetes errants.

Detectar-los costa una barbaritat i encara es discuteix si les tècniques que es fan servir es donen per bones. Essencialment es busquen petites alteracions en la llum d’estrelles quan un d’aquests planetes passa entre l’estrella i nosaltres. Per un efecte anomenat “microlent gravitacional” la llum de l’estrella sembla augmentar momentàniament quan la gravetat del planeta la distorsiona.

Però la pregunta interessant és si podríem trobar vida en aquests indrets. El primer impuls és negar-ho. Sense l’energia de la llum i altres radiacions d’una estrella propera, els planetes errants han d’estar congelats i a les fosques. Sense fotosíntesi ni aigua líquida sembla que la vida ho té fumut.

Però potser no cal llençar la tovallola tan aviat. Si el planeta és prou gran, pot existir un nucli que emeti prou calor. Potser la superfície estigui gelada, però res impediria que sota una capa de gel hi hagi oceans d’aigua líquida a l’interior. I si hi ha escalfor i aigua, junt amb una combinació d’elements químics apropiats, res impediria que la vida pogués aparèixer.

Seria una vida molt diferent de la que estem acostumats. Però a les profunditats dels oceans hi ha comunitats d’organismes que viuen gràcies a reaccions químiques particulars que no tenen res a veure amb la fotosíntesi de la superfície. La quimiosíntesi potser no és tan eficient com la fotosíntesi, però això no vol dir que sigui del tot inútil.

De manera que en aquests planetes, o en els satèl·lits que possiblement tinguin, podria haver-hi vida. Encara que sigui menys probable que en un planeta orbitant una estrella, tornem a una de les característiques de l’astronomia. Coses que en un planeta són poc probables multiplicades per un nombre astronòmicament gran de possibles planetes, esdevé més probable del que podria semblar d’entrada.