De vegades sembla que ens entestem a fer les coses malament excusant-nos en arguments que no s’aguanten per enlloc. Ahir sortia la notícia de bars i restaurants que van construint una mena d’hivernacles en les terrasses per tal de mantenir temperatures més agradables ara que s’acosta l’hivern. És important, ja que la majoria de la clientela ha d’estar a l’exterior dels establiments, de manera que intenten fer-ho el més confortable possible.
Ara bé. Sembla que hi ha qui té problemes per entendre el concepte d’interior i exterior en referència a la pandèmia i el virus. Del que es tracta no és tant de la localització física dins de l’edifici sinó del fet que l’aire no es quedi estancat i circuli lliurement per diluir i emportar-se els possibles virus que alliberi un potencial client infectat. I, és clar, si construeixes un hivernacle amb parets i sostre, aquella zona que era “fora” passa a ser “dins”.
No és tan complicat d’entendre! Al final caldrà una guia o tutorial per les coses més simples.
Que durant l’hivern és menys agradable estar-se a l’exterior? Per descomptat. Però estem intentant sortir de la segona onada i seria una bona idea no tirar-nos de cap a la tercera. Als països del nord d’Europa fa molt més fred i ho solucionen posant mantes per als clients de les terrasses. La primera vegada que ho vaig veure em va sorprendre, però la veritat és que no era una mala solució. També cal dir que allà en saben més d’anar preparats amb roba pel fred.
Sovint poso l’exemple dels fumadors per entendre el que passa amb el virus. Els aerosols amb les partícules víriques són prou semblants al fum del tabac amb la diferència que el fum sí que el podem veure. Si estàs massa a prop d’algú que fuma, el fum et pot molestar (de fet, fa més coses i totes dolentes, per la salud, però això és un altre tema). Enretirant-te un pas o dos ja deixa de notar-se. Doncs el mateix passa amb els virus. I si estàs en una sala on hi ha algun que constantment està fumant, en poc temps tothom estarà notant l’olor del tabac, estarà inhalant fum. Doncs amb els virus i els espais tancats tres quarts del mateix. Si tens dificultats per entendre com s’escampa el virus, només cal fer l’equivalència amb com s’escampa el fum que deixa anar un fumador i recordar per quin motiu els fumadors que no volen molestar surten a fora a fumar.
Aleshores és fàcil veure que posar tancaments a les terrasses és una pèssima solució. El recinte mantindrà els virus circulant per l’interior i permetent que tothom que hi estigui el vagi inhalant. De fet, el mateix problema que hi ha amb els locals interiors.
Si aquesta ha de ser l’actitud general, potser que les autoritats vagin preparant els protocols per la tercera onada que començarà just després de les festes de Nadal. Que després vindran tot seran presses per fer la tercera desescalada a temps de salvar la setmana santa.
I així anirem fent fins que arribin les vacunes…
Marededéu senyor…
PS. Algú hauria de fer números del que ha costat no seguir el model xinès.
Mal model… Hi ha menys virus, però no hi ha llibertat.
(ja se que la llibertat sovint no dóna el resultat esperat, però tot i així…)
Ens entestem en mantenir les nostres suposades llibertats individuals quan per acabar amb un virus com aquest es mes efectiu restringir-les una temporada. I dic suposades perque, amb virus o sense, tampoc podem fer el que volem en cada moment, ja que els nostres drets es trepitgen amb els dels altres.
Si tots fossim racionals i mes conscients, si fossim una societat adulta, no caldria que ningú ens prohibis res, ja no ho fariem.
En les circumstàncies actuals, clamar perque no ens deixen fer el que ens doni la gana es una rebequeria de nens mimats que fins ara han aconsseguit tot el que volien.
Si som capaços de veure sempre les coses positives que te qualsevol situació, podrem aprofitar per aprendre lo vulnerables que som, i gaudir de lo molt que, tot i amb la pandemia, tenim. I aquesta, ni mes ni menys, es la clau de la felicitat.
No sempre el que és més efectiu és el més correcte.
Sóc partidari de les limitacions i em sap greu que no n’hi hagi prou amb fer recomancions (com bé dius, sembla que si no hi ha la prohibició res és efectiu), però el sistema xinès és inacceptable. Es basa en un sistema social en que la gent es limita a obeir i no voldria obrir la porta a funcionar de la mateixa manera.
Cal buscar equilibris, fer molta pedagogia i insistir, insistir i insistir per buscar la complicitat de la gent, no la seva obediència.
Les prohibicions tampoc són efectives si ningú s’encarrega de comprovar que es respectin. És el que dieu, vivim en una societat de gent amb mentalitat infantil…
No defensso el sistema chines en general, les dictadures encara infantilitzen mes, pero en el cas concret i limitat en el temps de combatir una pandemia que fa tant mal sembla que s’ha demostrat efectiu. Despres de tot, es el que no tenen mes remei que fer els tots goberns, pero aqui ho fan a batzegades i dissimulant. En vista del que ha passat fin ara, dubto qu’arrivem mai a concienciar a gaire gent a base de pedagogia, som massa emocionals i pocs racionals.
Anant mes enllà, crec que la llibertat individual es un miratge. Estem molts mes condicionats del que es vol admetre per la genetica i tots els aprenentatges (útils o equivocats) que treiem a base d’assaig-error de les nostres mes minimes peripecies vitals desde que neixem.
Les terrasses dels bars = apropiació de l’espai públic en exclusiva.
En iniciatives com aquesta què hi pesa més, la trampeta o l’estupidesa? Segurament es retroalimenten. Seria interessant desenvolupar un model matemàtic a partir d’aquestes 2 variables per predir futures onades o ingressos a l’hospital…
La tercera onada comença a preparar-se a partir d’avui. Comentes que no estaria de més que les autoritats controlessin això… no faran res. Les terrasses tancades amb més de dues parets han estat prohibides des de molt abans del coronavirus i les pots veure per tot arreu. En teoria no es pot fumar si no es pot assegurar la distància mínima però ningú en fa cas. En teoria les taules han d’estar separades 2m… però en el millor dels casos ho estan les taules però no les cadires on s’asseuran els clients.
Visc a un primer, amb una terrassa de bar just sota de les finestres, i és impossible obrir-les perquè no para d’entrar fum del tabac. Els que van fer la llei del tabac es van lluir, han passat el problema de l’interior del bar a l’exterior, ja que de facto les terrasses avui en dia són la zona de fumadors. La Generalitat volia prohibir fumar a les terrasses però veien tot el que passa segur que de moment no ho farà. És inadmissible que dins de casa meva hagi d’estar exposat a substàncies perilloses per a la salut només per a que uns quants puguin tenir oci de la forma que volen.
Si el model d’expansió del virus i el seu poder de contagi fos similar al del fum del tabac en 15 dies les dades tornaran a pujar, perquè a més de 4 metres s’olora el tabac perfectament. Espero que algun dia hom recapaciti i faci posar una distància mínima a les terrasses per a poder fumar (o directament prohibir fumar per a que els no fumadors també ens poguem asseure…) , ja que no és només problema de coronavirus, encara que ara mateix tot ajuda.
Molt encertat i oportú, doncs veure-ho en passejar m’asusta.
Se’ls veu relaxats a dins entre plàstics i radiadors gegants amollant monòxid de carboni des butà, i fumant… I encara asusta més….
No sé si existeix algun film transparent que permeti prou fluxe d’aire i el filtri. Com per màscares o escafandres ideals…
Pes vent basta sovint una malla o una persiana regulable transparent. Potser feta de plàstic transparent molt tenaç i resistent. O més art, potser amb fusta transparent, decolorint-la amb solvents i després ficant-hi resina sintètica transparent…
Els asiàtics inventen moltes coses, potser fan un paper d’arroç per tabics ideal 🙂