La nova soca de moda del virus de la covid19 és la que ha fet saltar els senyals d’alarma a la Gran Bretanya i immediatament després a tot el món. El motiu és…. bé, jo no entenc el motiu, ja que de soques noves en surten cada dos per tres. Des que el virus va començar a circular ja han aparegut uns quants milers de formes diferents que van agafant protagonisme en diferents moments i en diferents països. Res d’estrany en un virus, que és una entitat que no para d’anar mutant.

Els titulars parlen d’un augment en la seva transmissió del 70%, però les coses no són exactament així. L’informe que han fet des d’Anglaterra només diu que a partir de les dades genètiques, es pot pensar en aquest augment de transmissibilitat, però que ara com ara no hi ha dades per saber si això és realment així. Aquesta segona part de l’informe s’acostuma a passar per alt. Potser perquè li treu dramatisme a tot plegat.

D’altra banda, aquesta forma del virus l’han detectat ara, però això no vol dir que no estigui circulant des de ja fa un temps. Fins que no tinguem més dades sobre la seva presència a altres països, és agosarat dir res. Podem especular amb el fet que si s’està imposant a les altres formes deu tenir algun avantatge (pel virus) i transmetre’s millor pot ser un d’ells. El funcionament normal de l’evolució, vaja. De totes maneres, les hipòtesis s’han de validar amb dades. I ara mateix sembla més una jugada lligada amb coses de la política, que no pas amb la biologia i la salut. I mira que jo sóc dels que creuen que cal moure fitxa abans que el virus doni sorpreses!

Però un dubte sí que té sentit. Totes aquestes variants que van sorgint del virus poden fer que les vacunes en desenvolupament perdin efectivitat? Després de tot, aquestes mutacions es tradueixen en canvis en la proteïna S del virus. La que fa servir per unir-se a les cèl·lules i contra la que es dissenyen la majoria de vacunes. Si la forma de la proteïna es modifica perquè alguns aminoàcids canvien, els anticossos haurien de deixar d’unir-se. Precisament la gràcia dels anticossos, i potser també el seu punt feble, és que són molt específics.

Ara bé, en principi, no cal patir. Quan el nostre sistema immunitari reacciona contra el virus, sigui per la vacuna, sigui perquè ens hem infectat, no fa únicament un tipus d’anticòs. Habitualment en fa un grapat, dirigits contra diferents indrets de la proteïna. Ho podem imaginar com un jugador de rugbi al qual li arriba la pilota i un grapat de jugadors de l’equip contrari s’hi llencen al damunt per aturar-lo. No tots se li agafaran pel mateix lloc. Un ho farà per la cama, l’altre per un braç, l’altre l’abraçarà per la cintura i tres més li saltaran al damunt. Que en un moment donat un dels que li salten a sobre deixi de fer-ho, no canviarà gaire el resultat final.

Per això totes les vacunes que tenim han seguit funcionant al llarg dels anys malgrat que els virus, tots els virus, segueixen mutant.

Òbviament, si poses un virus sencer tindràs molts més anticossos diferents que si només hi poses una proteïna. Però així i tot, normalment les vacunes no generen anticossos contra un únic indret de la proteïna en qüestió. No cal dir que cada persona és diferent i algú pot tenir molta mala sort: fer només un tipus d’anticòs, que sigui precisament contra la part de la proteïna que ha mutat i que s’infecti just amb aquesta variant del virus. No és impossible, però en cap cas hauria de ser la norma.