La normativa que ara han modificat sobre la limitació de velocitat a 80 km/h en els accessos a Barcelona està oferint un grapat de declaracions, opinions i preses de posicions extremadament instructives. No sobre temes relacionats amb el trànsit o el rendiment dels cotxes sinó sobre la psicologia dels humans i la diferència entre el que diem i el que estem disposats a fer.
Per començar, la major part de les discussions sobre quin és el consum òptim d’un vehicle semblen una manera de marejar la perdiu. Sense ser un expert, diria que la immensa majoria de dades i experiments que s’esmenten no serveixen per res. El motiu és que el problema que cal esbrinar no és com optimitzar el rendiment del meu cotxe sinó el de 20.000 cotxes intentant entrar en una hora a una ciutat.
Sembla que és el mateix problema, però no ho és. En realitat el que cal aplicar son equacions de dinàmica de fluids. Si volem fer passar aigua per una canonada estreta hi ha un flux òptim per tal que les molècules d’aigua no topin entre elles, comencin a crear turbulències i alenteixin el ritme. Una única gota pot anar tant de pressa com vulguis, però molta aigua ja no.
O si cal evacuar un edifici, sempre diuen que la gent surti amb calma i ordenadament. Si tothom es posa a córrer cap a la porta, es farà un embús. El resultat final de molts, corrent molt, en un pas estret, és que tothom va més lent del que aniria si anessin més a poc a poc. No s’ha de calcular a quin ritme puc sortir més ràpid (corrent), sinó a quin ritme podem sortir tots més de pressa (corrent menys).
Per això, una velocitat òptima per molts cotxes no és la mateixa que la òptima per un únic vehicle. Però com que en aquest país som mediterranis, sembla que ens resulta inimaginable aplicar respostes a problemes col·lectius. Només podem pensar en la solució òptima per al meu cotxe.
Ignoro si la velocitat màxima a la que molts cotxes poden avançar sense entorpir-se, sense provocar canvis de ritme i sense acabar per col·lapsar el trànsit són 80 km/h, 87 km/h o 93 km/h, tot i que segurament en algun lloc algú tindrà les dades. Però de nou, no em vinguin amb el rendiment del motor a no-se-quantes revolucions, perquè hi ha situacions en las que això simplement no aplica. Regular l’entrada a les ciutats vol dir trobar la manera que el ritme sigui el màxim de fluid possible.
Casualitats de la vida, fa molt poc he vist una sèrie de TV en la que el diàleg entre dos personatges venia a ser:
– Tens un Ferrari! A quina velocitat pots anar?
– Doncs en un embús, a la mateixa que la resta de cotxes.
Naturalment, una limitació com la que hi havia no tenia gaire sentit a hores en que el trànsit és mínim. Realment toca els nassos anar conduint de nit a 120 km/h i haver de frenar malgrat que no hi hagi cap altre vehicle a l’autopista (tot i que en temps real, una diferència de 4 minuts per fer 16 km tampoc era tan important). Òbviament, si es vol optimitzar el flux de vehicles cal anar adaptant la limitació a les condicions del trànsit amb una regulació variable. Una solució òptima, però cara.
Però el que deia de la psicologia. Sembla que la limitació va fer reduir els nivells de contaminació i, encara més important, el nombre d’accidents i de morts. I tot i així, hi havia qui reclamava que s’eliminés aquesta limitació. Després ens omplim la boca dient que cal fer alguna cosa per mantenir el medi ambient, per millorar la qualitat de l’aire i per lluitar contra la contaminació. Però a l’hora de la veritat no estem disposats ni tan sols a reduir la velocitat. Aleshores, com pretenem que s’apliquin polítiques ambicioses en aquests temes?
D’altra banda, ara es parla de l’anticicló que estanca l’atmosfera i fa que calgui mantenir una velocitat baixa. Això vol dir que si fa vent i s’emporta a altres indrets els contaminants que generem ja ens sembla acceptable?
Com que aviat va deixar de ser un tema tècnic per passar a ser polític, suposo que era previsible que les discussions s’enquistessin, les dades es tergiversessin, s’ignoressin si no interessava o es magnifiquessin si calia. A la vida real les coses funcionen així.
A més, i com diuen en una de les versions de l’anunci de moda, “ara ja no tinc clar a quina velocitat puc anar”. Ves per on, amb tot aquest embolic, i fins que no tinguem diners per posar els panells a tot arreu, enyoraré la simplicitat dels 80 km/h.
CiU ha fet populisme en aquest tema, per esgarrapar quatre (o quatre cents mil) vots. I ara es troba que ha complir la promesa electoral, a costa d’augmentar la contaminació i els accidents.
Cal recordar que els morts a carretera a l’època de Jordi Pujol era brutal, i no volia ni sentir a parlar del carnet per punts per no fer enfadar a la totpoderosa RAC.
Però què podem esperar dels polítics d’un país en que l’atur dels menors de 30 anys és del 43% mentre a Alemanya és del 8% ?
ei… la dita aquesta és del darrer episodi de la sèrie Castle (2009), oi ?
Respecte a la velocitat, jo és que, com sóc informàtic, una de les meves directives principals és : si una cosa funciona, no la toquis. I realment sembla que els 80 km/h funcionava. Ara bé, que ‘molesta’ a uns quants com ‘molesta’ la llei antitabac… doncs sí, però s’ha de reconèixer que efectiva si que ho era.
Però a mi em sembla que tot aquest debat és hipòcrita: el que realment no funciona és l’actual model de transport basats en motors de combustió interna, per molts ajustaments que es vulguin fer. I a hores d’ara, això encara no es qüestiona des de l’àmbit dels que manen… almenys de forma seriosa.
Joan. En tot cas, si han fet el canvi és que hi havia qui ho demanava.De fet, la norma dels 80 funcionava però no era ideal. Segurament l’òptim és la velocitat variable. Però si no hi ha diners per posar-la en marxa, segurament la solució menys dolenta era deixar els 80 on no hi ha panells i anar-la flexibilitzant a mida que els panells es poden anar instal·lant. Per desgràcia, la política obliga a fer cops d’efecte. Són les regles no escrites del joc.
Catrquinyol. Correcte.Un escriptor simpàtic, enginyós, perspicaç…. no puc deixar-la passar aquesta sèrie (i la Becket em te el cor robat) 😀
La norma funcionava, i passats els primers temps ja la tenia assumida. Per una vegada imitàvem una mica als països nòrdics, fent un petit sacrifici (de 4 minuts) per un bé comú. però la vena mediterrània no podi a trigar a sortir!
A part del populisme evident de CiU i, perquè no dir-ho, de l’aprofitament per a la pròpia galeria d’ICV, em sembla que en aquest assumpte qui més crida és qui menys es veu obligat a fer-ho servir. I és que al barceloní que pot anar a peu, en bicicleta, en metro, en bus i en tren arreu del país, li és difícil entendre que alguns els calgui prendre el cotxe per anar a treballar. Per exemple, al meu poble, els últims anys, han desembocat un munt d’habitants de Barcelona i rodalies, habitants que abans es desplaçaven en transport públic, però que l’encariment dels habitatges ha foragitat de la ciutat, aleshores han saturat el mercat de treball de la meva zona i cada dia t’has de desplaçar més lluny per trobar feina. Si hi afegim el fet que només tenim un servei d’autobusos que ens comunica únicament amb la capital i amb Igualada i que és clarament insuficient, ens trobem que a cada casa hi ha d’haver un parell de cotxes, o més (imagina 4 adults que s’han de moure per anar a treballar o estudiar a Sant Feliu, a Bellaterra). A mi, que em venguin això de la contaminació i els morts em sembla de conya, però per què no va anar acompanyat d’un pla seriós per tot el territori, per què no s’ha fet el carril bus i de vehicles que aprofitin tot el seu espai, i tantes altres mesures que a la llarga són més difícils de tirar enrere i que són una inversió real pel país? Per què per fer un trajecte que amb cotxe es triga 30 minuts en transport públic es triga 1 hora i 30 minuts?
I per no parlar que els mateixos que volen limitar l’accés a la ciutat, des de l’ajuntment la promocionen com a centre de comerç i de lleure. Potser que els uns i els altres comencessin a prendre’s el país seriosament.
Per què aplicar equacions de la dinàmica de fluids… que no servirien de res si les gotes que han de passar per una canonada tinguessin, com els conductors, voluntat pròpia. Senzillament el que fa falta és educació, que és responsabilitat de tots.
El tema dels 80, com el de l’escalfament global o com el de les nuclears, s’ha transformat en un tema político-religiós i per tant completament irresoluble per mètodes racionals i científics. Tothom s’ha enrocat en les seves posicions i molt pocs canviaran de posició malgrat les evidències en un sentit o en un altre.
No us el perdeu.
Només és ciència
http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=30116
Clidice. Ai! Els temes que es polititzen perden el sentit molt de pressa. Tot el que dius és cert, però, si fins i tot en coses en principi tan senzilles com establir una velocitat adient, ja hi ha aquests merders, esperar que uns i altres es prenguin el país seriosament sense incloure els beneficis electorals en la equació sembla poc realista (malauradament)
carles. Doncs ja ho dius tu mateix. No caldria fer res de tot això si tothom fos respectuós i educat. Però al mon real cal fer servir aquestes equacions i imposar limitacions.
Salvador. Correcte. Al final el tema avorreix de tan sentir paraules cada vegada més allunyades de la realitat. Seria una bona idea deixar que els que hi entenen opinessin. Aleshores podríem fer-ne cas o no, però sense marejar la perdiu.
Daniel Vallvé. Interessant. I Instructiu.
I per què no deixem de fabricar cotxes i que els fabriquin a la Xina? Ah, no! S’han de mantenir els llocs de treball! (resposta de qualsevol membre del comité d’empresa de la SEAT, Nissan…) L’actitud de l’administració (de qualsevol administració i perfil polític) és encara més cínica: Compreu cotxes, molts cotxes (per tant IVA, impostos de matriculació, de circulació…) però deixeu-los dins del vostre pàrquing (el qual paga l’IBI anualment i sense cap servitud) i no els feu servir. De quina demagògia i populisme n’estem parlant?
Ara tots a calcular numeros de Reynolds!!
Si hi ha qui té inconvenients a tractar el flux de cotxes com un medi continu (fluid) sempre ho pot provar com si fos un medi granular. Que també guarden moltes sorpreses (com el Brazil Nut Effect).
Deixant de banda tota la política vull fer un apunt científic. Tal com has dit els dies que fa vent que? Doncs segons l’agència mediambiental Nord Amoericana (EPA), i llavors la de la resta del món, una forma de descontaminació és la dilució, per tant, quan fa vent estem descontaminant… Lloat sigui déu, que diuen!
Francisco. De demagogia i populisme n’hi ha per tot arreu. De totes maneres, l’apunt no anava per aquí. I al final, encara que els cotxes siguin fets a la Xina, el problema de la velocitat òptima per entrar en una gran ciutat segueix sent el mateix.
Joan Codina. Segur que algú ja l’ha calculat . Ara que si hi afegim l’efecte de les nous del brasil que trobarem? Que els cotxes grans entren primer? 😀
Arnau Follia. la dilució és un sistema per descontaminar a nivell local. Però les partícules i els gasos que es generin no desapareixen. També servia el fet de dil·luir vessaments als rius, fins que el sistema es satura. Realment no és un problema immediat, però potser anar acostumant-nos a pensar que les coses no desapareixen no estaria malament.
Li vaig sentir dir a un polític de l’ex tripartit (quan ja havien plegat) una veritat com una casa de pagès: que els temes tècnics els ha de resoldre els tècnics. Llàstima que no s’apliquessin el conte quan eren al poder.
La contaminació és proporcional als litres de combustible consumit, no al tipus de cotxe utilitzat. si volem posar un impost “ecològic”, perquè penalitzem llavors més al tipus de cotxe en lloc de fer-ho al combustible.
Estem afavorint la industria dels vehicles “low cost” i desincentivant la compra de vehicles amb molta tecnologia i amb molt valor afegit i amb molta ma d’obra qualificada i amb molts components fabricats a Europa i donant vida a molts enginyers perquè investiguin motors més eficients i moltes coses més que necesitem per a canviar el nostre model econòmic…
Per cert, des de fora de Barcelona, vaja tonteria lo dels 80, de què es tracta? de que en un percentatge insignificant de quilòmetres de la xarxa viària es pugui anar algun quilòmetre per hora més o menys ràpid? doncs si aquestes són les mesures per a millorar el medi ambient ja estem apanyats …
Ah, respecte a lo de que quan hi ha anticicló no s’apliqui i que sols es faci quan diguem-ho així, fa vent, els que som de fora de Barcelona creiem que es podria fer al revés, així la contaminació dels cotxes de Barcelona ens afectaria menys.
Brian. Ai. Però els tècnics tenen el mal costum de no dir sempre allò que interessa a un o altre partit. Per tant, millor que no parlin gaire. 😀
Josep. Tens raó en això del tipus de cotxe. Però ja que tenim el parc automobilístic que tenim, sembla assenyat posar unes normes que minimitzin la contaminació. De fet, a mi em sembla fins i tot més important reduir el nombre d’accidents greus i amb morts. Però suposo que això ja no ho discuteix ningú.
I lo del l’anticicló… si de fet es compliquen la vida. S’hauria de regular bàsicament en funció de les condicions de trànsit.
Està clar que els que manen no deixaran un tema tant polèmic en mans de científics. Penso que aquesta presa de desicions pertany als físics, matemàtics o enginyers, o qualsevol persona capaç de fer els càlculs, que en realitat son bastnat senzills, i d’interpretar els resultats.
Però tan se val! El govern decidirà el la gent vol, i fins que “la gent” no entengui que hi ha certes desicions que han de prendre els experts, perquè són ells els que en saben, aquest tipus de coses seguiràn passant.
Completament d’acord: Ciu ha fet populisme. Ara ho hauran de pagar els nostres pulmons i pitjor, els nostres morts o accidentats. I el temps que guanyarem corrent el perdrem amb l’embús que córrer generarà quan hi hagi molta circulació, és a dir gairebé sempre.
Per ser el govern dels millors trobo que són molt dolents.
Ah! A moltes ciutats europees existeix un límit de velocitat de 90Km/h a l’extra-radi. No us penséssiu pas que érem els primers a descobrir la sopa d’all. Només serem els primers a menysprear-la. La supèrbia dels “millors”?
Doncs a mi no em feia res anar a 80 a partir de Molins… És clar que tampoc és un trajecte que faci cada dia…
Daniel, efectivament, l’assumpte de fabricar a la Xina els cotxes no té res a veure amb la qüestió del medi ambient. Realment és un tema de tipus de conducció. Un cotxe pot anar a 120 km/h en cinquena velocitat a 3500 rpm (1750 combustions/min) i contamina menys que un altre que hi vagi a 80 km/h en tercera o quarta velocitat a 4000 rpm (2000 combustions/min)
Irene. El que passa es que hi ha qui el agrada molt manar i no els agrada gens que els manin. Per això han fet bandera del aoposició als 80 km/h. Una llauna, perque em recorda un personatge que no volia que li manessin “quant vi podia prendre abans de conduir” (brrr)
anglea. Al final tot plegat sembla una mica conseqüència del joc electoral. Es fan promeses en campanya que sonen be. S’exageren per forçar la màquina, i quan guanyes, resulta que has de complir!
Laia. La veritat es que a mi tampoc em feia ja res. Era una mica de pedagogia i tot.
Francisco. Si, si. Aioxò no t’ho dicsuteixo. però com deia al post. A 120 i en condicions òptimes podem anar-hi quasi per tota la xarxa d’autopistes, però segurament ja no a les entrades de les grans ciutats. Hi ha massa cotxes i de seguida has d’anar frenant i accelerant. Al final el millor és buscar la velocitat màxima que no requereixi canvis de ritme. I això es el que cal calcular amb dinàmica de fluids.
hola me encanta esta informacio