Quan diem que els dinosaures es van extingir hi ha qui pot alçar el dit i afirmar que no és del tot cert ja que en el fons, els ocells són dinosaures. I tot depèn de com de detallista vulguis ser. Estrictament no es van extingir tots els dinosaures i alguns supervivents van ser els que van donar lloc a les aus.
Això d’entrada sembla estrany. Aparellar un pollastre i un tiranosaure és, com a mínim, sorprenent. Però en realitat n’estem força segurs. Les dades evolutives, les anàlisis de les proteïnes que s’han pogut recuperar, el descobriment de dinosaures amb plomes… tot apunta que les aus són el que queda avui en dia dels dinosaures. O, més exactament, d’algun tipus de dinosaures.
Però no deixa de ser difícil imaginar tos els canvis evolutius que han hagut d’anar passant per convertir un dinosaure en un ocell. Sembla molt complicat… o potser és molt senzill. Al menys, un treball que acaben de publicar indica que no era tan complicat. Només cal mirar en el lloc i, sobretot, en el moment oportú.
En esmentar el dinosaures, sempre pensem en besties grans, molt grans. Per això tenim tendència a oblidar que n’hi havia de ben petits, i també tenim tendència a imaginar-los encara més grans del que realment eren. Els velociraptors de “Park Juràsic” eren reconstruccions molt espectaculars, però molt poc acurades. En realitat eren molt més petits i tenien plomes. Però en tot cas, si mirem l’estructura general de l’esquelet ens adonem que un dinosaures és força semblant a un ocell.
El problema el podríem tenir en el cap. Uns tenien boques amb dents, i els altres tenen uns becs molt diferents. Com evolucionar d’una estructura a l’altre? Els qui no els agrada la teoria de l’evolució ja es freguen les mans recordant que es impossible sense un gran dissenyador.
Però el que han fet ha sigut comparar no animals adults sinó animals durant el desenvolupament embrionari. I el que trobes és que un crani d’ocell és molt, molt, semblant al d’un embrió de dinosaure. De manera que el que probablement tenim entre mans és un mecanisme que els biòlegs coneixen bé. Animals que canvien molt, no per petits canvis sinó perquè el seu desenvolupament embrionari es modifica simplement adquirint l’edat adulta abans d’hora.
El mecanisme s’anomena “pedomorfosi” i les dues característiques típiques són que els adults presentin estructures del cos característiques de les formes infantils, i el fet d’arribar a la maduresa sexual quan encara no tocaria. Un cas típic són algunes salamandres que en la seva forma adulta encara mantenen las brànquies que tenien quan eren capgrossos.
Doncs un ocell seria un dinosaure que va arribar a l’edat adulta i a la maduresa sexual quan, en teoria encara li faltava un bon grapat de passos en el desenvolupament. Però com que ja eren adults, no els calia seguir creixent, i com que la boca no estava formada amb les dents de cocodril típiques, podien sorgir altres estructures més útils segons la dieta, com els becs.
Tot això no va passar en un pas un bon dia eh! Que parlem d’evolució. És a dir, milions d’anys i un grapat de petits canvis. Però quan es mira el que passa mentre l’embrió s’està formant, podem entendre més fàcilment com poden sorgir diferents formes de vida, només induint petits canvis en l’organisme que està generant-se dins l’ou.
Generalment solem oblidar que els petits canvis en llocs adequats, amb la freqüència adequada i en el moment just provoquen enormes respostes.
M’ha fet gràcia això dels velociraptors que eren molt més petits i tenien plomes… Ai aquests petits ‘piraaaaaaates’ 😉
Haurem de dir que no eren velociraptors sinò un altre bitxo més ferotge. perquè un velociraptor devia ser com un pollastre amb la mala llet d’un pitbull
M’acabes de brodar la classe de biologia de demà. Justament avui en parlàvem de tot això, així que demà seràs lectura i comentari obligats!
Per cert, la pedomorfosi és el mateix que parlar de neotènia?
Mira! Ja va bé que sigui útil.
La neotènia és mantenir característiques juvenils quan ja ets adult (l’exemple de les brànquies de les salamandres, però el cap enorme d’en Mickie mouse també seria un exemple) i la progénesi és quan arriben a la maduresa sexual sense acabar de desenvolupar-se. Son dues coses que s’assemblen però no son exactament el mateix. Tant la neotènia com la progénesi són formes diferents de pedomorfosi.
La frase “Estrictament no es van extingir tots els dinosaures i alguns supervivents van ser els que van donar lloc a les aus.” no és gaire afortunada, perquè dóna a entendre que, quan es van extingir els dinosaures, fa uns 65,5 Ma, no hi havia encara aus, cosa que no és certa segons els experts.
Home! Segons com s’interpreti la frase, ja que aquestes aus, havien evolucionat a partir d’alguns dinosaures. Però ja entenc el que vols dir.
Vull dir que les aus actuals no són descendents d’uns dinosaures no aviaris que van sobreviure a l’extinció de fa uns 65,5 Ma. Fa 65,5 Ma, ja hi havia aus molt semblants a les actuals que van ser els dinosaures supervivents a l’extinció avantpassats de les aus actuals.
De fet, fas be de matisar-ho perquè sempre tenim tendència a imaginar els fets biològics com si fossin lineals i senzills. Hi ha uns animals, aquests desapareixen i son substituïts per uns altres. És com dibuixem els esquemes als llibres. Però la realitat és molt més complexa, Conviuen durant molts milions d’anys els que ja han emprés un camí evolutiu amb els que en segueixen un altre i per això hi havia en un moment donat dinosaures convivint amb els altres dinosaures que ja eren de fet aus.