El doodle d’ahir, a Google, estava dedicat al 160 aniversari de Ramón y Cajal, el gran investigador que va marcar el camí en la recerca en el camp de les neurociències. Era un dibuix molt interessant però que va generar alguna confusió. En algun indret es deia que havien representat la silueta de Ramon y Cajal entre les branques d’un arbre o que és una representació dels nervis del sistema nerviós. La veritat és que no se que tenien en ment quan el van fer, però a primer cop d’ull hauria jurat que no és un arbre ni un nervi sinó una neurona.

El problema és que quan parlem de neurones sempre pensem en la neurona més característica i representada. Una cèl·lula en forma d’estrella que té una prolongació molt llarga amb una mena de filaments al final. És l’esquema de la motoneurona típica que veiem a la majoria de llibres. El que passa és que aquest només és un dels molts tipus de neurones que hi ha al sistema nerviós.

Això és una de les primeres coses que maregen quan comences a endinsar-te en el món de les neurociències. Hi ha grapats de neurones diferents i que es poden classificar també de moltes maneres segons la forma, la localització, la funció, la velocitat a la que envien els senyals o el tipus de neurotransmissors que fan servir. Després de tot, una neurona és una cèl·lula que rep senyals per un costat i n’envia per uns altres. I la forma que agafi dependrà de quins senyals hagi de rebre i de quants i cap a on necessiti enviar els seus.

Per això trobem neurones en forma d’estrella, de filament, de manyoc i de ves-a-saber que. Una de les grans feines que va fer Ramón y Cajal va ser descriure neurones i sobretot explicar com s’enviaven senyals entre elles. Els dibuixos de Cajal resulten extraordinaris i indiquen en quin mar de confusió treballen quan et fiques a investigar el cervell.

Doncs si el doodle m’ha fet pensar en una neurona és justament per un dels dibuixos d’una neurona fet per Ramón y Cajal. Concretament aquest:

Si que sembla un arbre, i també recorda un sistema nerviós. No deixa de ser una estructura aproximadament fractal que trobem sovint en la natura. Però en aquest cas és un tipus de neurona que es troba en el cerebel i que s’anomena cèl·lula de Purkinje. No és la neurona típica, però la primera cosa que aprens en mirar la obra de Cajal és que de neurones n’hi ha per triar i remenar.

I aprofitant que era l’aniversari de Cajal, l’únic premi Nobel en ciència aconseguit des d’Espanya (i ja fa més d’un segle d’això), podríem recordar una de les seves frases més tristament encertades:

«Al carro de la cultura española le falta la rueda de la ciencia»

Així van les coses per aquestes contrades. Després de tot, la mentalitat segueix sent la mateixa de fa un segle.