Un dels grans problemes quan observem l’Univers és fer-nos idea de les seves dimensions. És extremadament freqüent barrejar coses com sistemes solars i galàxies, ignorant que la diferència és similar a la que hi ha entre un arbre i la selva amazònica. Quan mirem el cel de nit, tot el que veiem forma part de la nostra galàxia, la Via Làctia. Els innombrables milions d’estrelles que la formen estan agrupats en una unitat que es desplaça per l’Univers en rumb de col·lisió amb Andròmeda, la galàxia veïna. Per descomptat, la distància que separa les dues galàxies és immensament més gran que la que separa les estrelles dins la nostra galàxia.

Quan mirem el cel, veiem estrelles, però quan parlem de l’Univers, les estrelles són relativament irrellevants. Les peces remarcables que constitueixen l’estructura de l’Univers són les galàxies. Les imatges dels astrònoms resulten confoses perquè a gran escala sembla que veiem el mateix. Un fons negre amb puntets de llum. Cal un esforç per recordar que en imatges com les del camp ultraprofund del Hubble,  cada puntet és una galàxia i conté tantes estrelles com totes les que veiem de nit brillant al cel.

L’Univers és un colossal mosaic de galàxies repartides més o menys uniformement. Però en alguns indrets hi passen coses estranyes i, simplement, no hi ha galàxies. Un d’aquests indrets és el que s’anomena el “buit de Boötes”. En direcció a la constel·lació del Bover (Bootes en la nomenclatura oficial) s’ha detectat una regió pràcticament buida de galàxies. Estrictament és la més immensa regió buida que coneixem. Per això també li diuen “el Gran Buit”. Una esfera d’un diàmetre de dos-cents cinquanta milions d’anys llum sense gairebé res a l’interior.

De fet, sospito que res ens pot aproximar a fer-nos una idea de la mida d’aquest buit. Si agafem com a mostra representativa la distància entre la Via Làctia i la galàxia d’Andròmeda, dins el buit de Bootes hauríem d’esperar trobar-hi unes dues mil galàxies. Però el cas és que només se n’han detectat unes seixanta.

En realitat les galàxies no estan distribuïdes del tot homogèniament. L’Univers s’assembla més a una escuma on les galàxies es distribuirien en filaments o regions com si fossin la superfície de les bombolles. Per tant, ja es coneixen zones buides de galàxies i altres de mes plenes. Potser el gran buit de Bootes sigui el resultat de la fusió d’algunes d’aquestes regions buides més modestes. El fet que les poques galàxies que hi ha al seu interior semblin estar alineades en una mena de tub suggereix que aquesta podria ser l’explicació.

És curiós que aquest gran buit no aparegui en cap imatge. Quan es fan fotografies apuntant el telescopi en direcció al Bover, apareixen galàxies per tot arreu. Ara, però, sabem que el que surt a la foto son les que hi ha al davant o al darrera del gran forat.

Normalment ens impressionen les coses que hi ha a l’espai. Els forats negres, els planetes, les nebuloses o les mateixes galàxies. Però també és impressionant aquesta absència de coses en una regió tan descomunal de l’espai. Costa molt fer-se una idea de la seva magnitud, però quan t’hi aproximes és difícil no experimentar un calfret.

I, per descomptat, si algú volgués fer-li una mala passada a la tripulació de l’Entreprise, només els haurien d’enviar a explorar el buit de Bootes. Fins i tot a la velocitat de la llum estarien centenars de milions d’anys viatjant per un espai on no hi hauria res de res.