Poques vegades topes amb autobusos portant missatges tan repulsius com el de la campanya “Hazte oir”. He de dir que, tenint en compte qui ho tira endavant, estic força content de trobar-ho repulsiu. Ja sabeu… en algunes ocasions en tens prou de mirar qui hi ha a un costat per saber que tu pertanys a l’altre. (En realitat aquesta vegada no calia ni mirar qui hi havia a cada costat…)

Però alguna cosa útil té aquest autobús. Permet fer una repassada a les estratègies que es fan servir per tergiversar els missatges i entabanar al contrincant en una discussió. Parlo, és clar, de les fal·làcies. Aquelles afirmacions que aparentment són correctes i que en realitat amaguen un engany. És un bon exercici ja que moltes vegades ens trobem amb discursos, argumentacions o discussions que amaguen fal·làcies i trampes lògiques de tota mena. És una de les coses que en les discussions científiques s’intenta evitar. Per això va bé entrenar-se a detectar-les i entendre on amaguen l’engany. I l’autobús de “Hazte oir” resulta ideal ja que és una mina de fal·làcies!

La primera frase ja porta un equívoc: “No es violència de género, es violència doméstica”. És un tipus de trampa dialèctica anomenada “fal·làcia de bifurcació” o també “falsa dicotomia”. El que volen es fer un embolic entre la violència domèstica i la violència de gènere com si fossin excloents. Però no caurem a la vostra trampa, petits masclistes entabanadors. I tant que és violència de gènere! Per desgràcia, la violència de gènere exercida pels homes sobre les dones pel fet de ser dones és un fet molt real. D’altra banda, la violència domèstica es la que passa a casa. És cert que sovint afecta les dones (ningú diu que dos problemes no puguin solapar-se), però també pot afectar als nens, als avis o a qualsevol membre de la família. És un problema ben real, però ara parlàvem d’una altra cosa.

L’altra frase “Las leyes de genero discriminan al hombre” també és tramposa ja que parteix d’una premissa falsa. Discriminarien l’home només si actualment ja hi hagués una igualtat efectiva entre homes i dones. Com que aquest no és el cas, les lleis no discriminen sinó que intenten corregir una discriminació existent. Coi! Que és molt fàcil d’entendre!

El dibuixet de Hitler amb pintallavis és una manera poc subtil de tirar de la “fal·làcia at hitlerum”. Essencialment es tracta d’associar qualsevol postura amb les postures dels nazis. Un cop fet això ja no costa gens vendre l’argument que allò ha de ser dolent per força. En aquest cas costava ajuntar el feminisme amb la ideologia nazi, però com que una imatge val més que mil paraules, tiren de dibuixet i avall. Qui necessita arguments si pots manipular emocions?

Al final tenim el hastag #stopFeminazis. Aquest és un clàssic exemple de l’anomenada fal·làcia de l’home de palla. Consisteix en agafar una caricatura del que es discuteix i atacar la caricatura. En qualsevol moviment, ideologia o fins i tot afició hi ha elements extremistes que no representen l’essència ni la majoria del moviment, de manera que no és  sorprenent topar sota el paraigües del moviment feminista amb posicions hiperventilades que van molt més enllà de la idea essencial (que homes i dones han de tenir iguals drets i deures). Les anomenades feminazis, que sí que n’hi ha, poden ser irritants i contraproduents, però ni de lluny representen el feminisme tal com, subtilment suggereix el hastag del autobús. Parlar d’aturar les hiperventilades com si elles fossin el que representa el feminisme és una trampa, punyeteros!

Per cert, la mateixa filosofia de fer servir l’autobús és un exemple de fal·làcia. La coneguda com “argument ad nauseam“. Es tracta de donar la tabarra amb un argument una vegada i altra, sense parar, fins la nàusea, amb idea d’insistir prou fins per per cansament hi ha qui ho dona per bo. En aquest cas, arguments que donen nàusea repetits fins la nàusea.

En resum, pràcticament tot el relacionat amb la campanya de l’autobús és fals, enganyós i tendenciós. Pot resultar convinent a qui ja està predisposat a creure-ho, però no resisteix una mínima anàlisi. Encara que argumentar amb aquells que en cinc frases o conceptes fan servir quatre fal·làcies és perdre el temps.