Ningú al veïnat

greenbank_radio_telescope copia.jpg Mires al cel una nit estrellada i la pregunta emergeix immediatament. Estem sols a l’Univers? O hi ha altres formes de vida en alguna de les incomptables estrelles que ens envolten? De moment, la pregunta no té resposta. És interessant adonar-nos que només pot ser definitiva la resposta afirmativa, ja que la manca de senyals extraterrestres sempre pot interpretar-se com que no hem buscat prou be.

Com que no podem anar a visitar les estrelles, l’únic que podem fer és mirar i escoltar. Una hipotètica civilització extraterrestre hauria d’enviar senyals a l’espai de manera intencionada o involuntària. Nosaltres estem enviant senyals de radio i televisió des que varen començar les emissions fa ja molts anys. I també hem enviat un missatge específic amb informació sobre la nostra civilització que arribarà a destí d’aquí a 25.000 anys.

La qüestió és quina cosa hem de mirar o escoltar. I la resposta dels astrofísics és que ara per ara, el millor que se’ns acut és analitzar les emissions de radio en una determinada freqüència, la que va entre els  1.4 GHz i els 1.7 GHz. Naturalment, és possible que els extraterrestres es comuniquin amb altres sistemes molt millors, però la radio l’haurien de conèixer, de manera que algun senyal s’hauria de detectar. Un raonament una mica feble, ja que nosaltres també coneixem la comunicació amb senyals de fum, però si algú intenta trobar missatges enviats d’aquesta manera conclourà que a la Terra ningú està enviant cap missatge.

Segurament hi haurà civilitzacions que ja no faran servir aquestes tecnologies i altres que encara no hi hauran arribat, però alguna a un nivell semblat a la nostra hauria d’haver-hi. De totes maneres, per moltes voltes que li donis, al final l’únic que pots fer és analitzar a fons el firmament amb les millors tècniques disponibles. I això és el que fan els del programa SETI que ara acaben de mostrar els resultats d’un dels programes de cerca.

La idea era simple. Hi ha sistemes per buscar per tot arreu del firmament. També havien buscat en estrelles que semblaven prometedores per un o altre motiu. Però ara tenim una nova carta per jugar. El telescopi espacial Keppler està buscant planetes al voltant de milers d’estrelles i ja en porta descoberts una quantitat immensa que creix cada setmana. El que han fet al SETI és triar estrelles que hem descobert que tenen planetes a la “zona habitable”. Aquella distància de l’estrella que permet que tinguin aigua líquida a la superfície. Si hi ha civilitzacions, aquests planetes són un bon indret per buscar-les.

N’han triat 86 i van dirigir el radiotelescopi de Green Bank apuntant en direcció a les estrelles de la llista entre febrer i abril del 2011. Després va caldre analitzar els senyals rebuts, eliminar els senyals provinents de causes naturals i, sobretot i molt més difícil, els provinents d’emissions originades a la pròpia Terra. Després de filtrar tots els artefactes, el resultat va ser que… res. No s’ha trobat cap senyal que indiqui que algú està emetent senyals de ràdio en cap d’aquestes 86 estrelles.

Decebedor? Home doncs si. Però si a la galàxia hi ha dos-cents mil milions d’estrelles, no trobar res als primers vuitanta-sis intents tampoc sembla sorprenent. Hi ha qui ha fet alguns números i si considera els resultats negatius, les estrelles que no tenen planetes i les que en tenen però semblen adequats per la vida conclouen que pot haver-hi com a molt, una civilització per cada milió d’estrelles. Sembla molt poc, però voldria dir que a la galàxia hi ha dues centes mil civilitzacions. Tampoc està tant malament, encara que aquests càlculs tenen tantes variables que s’han d’agafar amb pinces.

Però de nou, i per moltes voltes que li donem, si volem saber la resposta a la pregunta “hi ha algú allà fora”? el que toca es seguir buscant amb totes les estratègies que podem imaginar. La pregunta s’ho val ja que, com s’ha fet notar, podem estar sols a l’Univers o poden haver-hi altres formes de vida. Qualsevol de les dues respostes és sorprenent i serà un bon daltabaix.

14 thoughts on “Ningú al veïnat

  1. O no hi ha ningú o bé ells ens han detectat abans i al veure alguns dels ‘grans’ programes de televisió o ràdio que tenim s’han amagat !

    Què si jo fos de fora del planeta i veiés aquell canal que vas comentar l’altre dia m’acollonaria !

  2. Mentrestant estudiar els organismes (microorganismes) especialment adaptats a ambients extrems com els sediments anaeròbics, zones marines profundes, aigües termals, fonts hidrotermals profundes, terres altament salines, mars tancat…. ens serà molt útil per entendre com els microorganismes responen: evolució, mutació, selecció…

  3. No sé si el meu estimat Carl Sagan, un dels precursors del programa SETI, va tenir en compte, el que prediu Stephen Hawking.
    Si ens detecta una civil·lització bastant més avançada a la nostre, no gaire amigable i amb necessitat de recursos naturals que té el nostre planeta, ens passaria el que els indis americans als colonitzadors espanyols……Uffff quina situació, l’extinció de l’humanitat!!!!! Es molt interesant saber d’existència d’altres formes de vida a part de la que existeix a la terra, però m’estimo més trobar essers sense gaire intel·ligencia. 😉

  4. Carquinyol. La veritat és que no som una espècie gaire presentable. I aquells programes ho corroboren de manera molt crua.

    Esther. Amb això anem eixamplant l’espectre d’ambients on buscar. Ara ja no ens sorpren trobar formes de vida a cap indret. Però no és el mateix! jo vull un alien de veritat, potser sense DNA, amb una química diferent, un metabolisme inesperat i tot un món de característiques per descobrir. Aixó si. m’hi juguo el que vulguis a que també mutarà, serà seleccionat i evolucionarà.

    Xavier. És un risc. però l’important és saber el que hi ha. Si estan molt avançats i són hostils, no hi haurà res a pelar. I si estan menys avançats, tenint en compte el nostre historial, la porten clara.

  5. La tecnologia que usem per enviar i rebre senyals a l’espai deu ser bona a partir d’aquests darrers 50 anys!. És a dir, n’em necessitat 13.700 milions per poder-ho fer…

    Això nostra deu poder-se considerar com un joc encara. I potser és aplicable a qualsevol altre forma de vida a l’univers. Vull dir que, cas que hi hagi vida, caldria que tinguessin tecnologies semblants o molt més avanzades.

    Seria molt sorprenent que l’evolució de la vida a l’univers -si n’hi ha, cosa que m’agradaria molt- visqués uns temps semblants als nostres en els que tot just hem començat l’exploració.

    Donem-nos uns quants milers o milions d’anys més. Potser quan sigui que la terra sigui la que giri al voltant del sol, que segons alguns matemàtics científics…

  6. De segur que les condicions pel naixement de la vida s’ha donat a una gran quantitat de planetes de l’univers. Per això suposem que de segur que existeix.

    Però hi ha quelcom tan o més important com trobar vida a l’univers i que potser està més al nostre abast. És conèixer com es fa formar la vida aquí i ser capaços de reproduir aquest fet insòlit.

    Llavors sabrem -potser- fins a quin punt és estadísticament probable el sorgiment de la vida.

    Se’ns resisteix massa, i no serà pas per manca de recursos… Les dues coses -trobar vida a l’univers i saber com crear-la- són dos temes de capdal importància, encara que jo n’hi dóno una mica més a la segona.

  7. Fins fa pocs anys era impensable poder “mirar” planetes d’altres sistemes estel·lars, però la tecnologia avança exponencialment. Em costa de creure que estiguem sols a l’univers, però també que siguem els primers, ja que un decalatge de pocs milers d’anys hauria de donar a altres civilitzacions un avantatge tecnològic enorme. Si no ens han vingut a veure potser són prou intel·ligents per no voler entrar en contacte amb nosaltres (com potser hauríem d’haver fet els europeus segles enrere) o perquè la limitació física és realment insuperable. Això sí, ens deuen estar espiant com en un Gran Hermano (deuen tenir uns telescopis amb una resolució acollonant), però no sé de quin segle és la temporada que els arriba ara.

    Si aconsegueixen resoldre el missatge aquest d’Arecibo sí que són uns cracks.

  8. Doncs jo ho trobo rocambolesc. Potser és que ho tinc mal entès, però em qüestiono que la finestra d’emissió de ràdio d’una civilització x, hauria de coincidir amb la nostra finestra de recepció amb l’agreujant del desfasament de temps de recepció originat per la distància. Oi? (és que no hi entenc…) Bé, si és així potser els recursos anirien més ben encaminats si s’orientessin a avançar la tecnologia perquè sigui més fàcil trobar res després.

    I secundo això que si estan més avançats i ens reben (que vol dir que estan escoltant, cosa que no es pot donar per descomptat perquè ens ho rumiem segons la nostra psicologia…), ens veuran com una curiositat a estudiar si tenim sort i no els passa pel cap això d’aprofitar els recursos.

  9. Sinera. De fet l’origen de la vida encara no el tenim del tot demostrat, tot i que aparentment amb prou energia, materil i temps, és gairebé segur que acaba per sorgir. I en un univers tan immens, segurament hi haurà civilitzacions més avançades, altres que estarn a les berceoles i alguna que proti un ritme semblant a la nostra. Però mentre no tinguem dades, tot es pura especulació.

    tramuntaire. També es possible que, per molt avançada que sigui, les grans distàncies de l’espai impossibilitin el viatge estel·lar. Si fos així, només podriem mirar-nos de lluny, sabent que son allà,però sense cap sistema de comunicació pràctic. Un missatge que triga 25.000 anys a anar i 25.000 anys més per obtenir la resposta no és gaire pràctic.

    Roger. No no. La finestra d’emissió de ràdio triada és la que pateix menys absorció per part de la pols interestel·lar, de manera que ariba més lluny amb menys intereferències. Qualsevol civilització que trii fer servir la radio hauria de triar aquesta finestra si vol que els missatges arribin. També és possible que hagin desenvolupat altres sistemes molt més pràctis i que la radio sigui només una curiositat inútil des del seu punt de vista..

  10. Ai, perdó, és que no m’he explicat bé. Les emissions han de tardar un temps a arribar, oi? Per tant, qui emet i qui rep estan distanciats per un espai i, quan es rep l’emissió, ha passat un temps.

    El que volia dir és que una civilització deu emetre ràdio durant un temps determinat dins el seu procés de tecnificació (una finestra d’emissió abans de la qual, no hi ha la tecnologia i després de la qual es migra a una altra tecnologia de comunicació i s’abandona la ràdio si no és que s’està buscant activament, o bé s’extingeix…).

    Hi hauria doncs, una finestra d’emissió de ràdio en la història d’una civilització. Reflexionem, la nostra va començar… i no sabem quan pot durar, però coincidirem que dins l’escala temporal de la galàxia és un res.

    Ara nosaltres rebríem d’altres racons el que es va emetre fa un temps que depèn de la distància, no?

    És a dir, que només podem rebre comunicacions originades fa x anys en aquell punt de l’espai. Això vol dir que ara fa x anys hi havia d’haver una civilització allà que estigués dins de la seva “finestra tècnica d’emissió de ràdio”, o que estigués buscant activament. Trobo que és molt demanar que es donin totes aquestes coincidències dins la vasta escala temporal de la galàxia.

    El que dubtava és si m’equivoco en alguna de les premisses ja que la física no és el meu fort.

  11. Ok. Ja t’entenc i tens raó. El probema es molt manifest si el senyal arriba d’estrelles llunyanes. però si fos d’altres a només unes decenes d’anys llum, ja es una altra cosa. Naturalment, com menor es la distància, menys estrelles hi ha i menys probable serà trobar-hi algú. Si analitzem tota la galàxia ja és molt més fàcil ensopegar amb un senyal. Pero tot i així detectar els seus senyals seria una gran troballa. Potser no ens podriem comunicar. ja que entre que els missatges van i venen un te temps d’estingirse sorbadament. però al menys sabriem que hi son (o hi van ser). Perquè per ara, el que ens envolta es el silenci.

  12. Estic d’acord amb en Roger, en el sentit que tot plegat és una mica antropocèntric, no? És a dir, no només busquem si hi ha vida, sinó una forma de vida com la humana i no només això sinó que hagi desenvolupat una tecnologia com la ràdio…

  13. Joan. Cert. però en realitat el que busquem no es vida en abstracte sinò una civilització tecnológica. I tecnológica des del nostre punt de vista. Potser moltes coses que veiem son generades per civilitzacions tan estranyes a nosaltres que no ho reconeixem com a tal. Per tant, és millor començar per les que podem reconèixer. però tens raó en que és una limitació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *