L’existència d’ones gravitacionals estava prevista en la Teoria de la Relativitat d’Einstein. Indicava que el moviment de cossos de prou massa generaria alteracions en el mateix espai com per generar ondes que es desplaçarien a la velocitat de la llum. En aquell moment es va pensar que serien massa petites per detectar-les mai, però el cas és que amb una bona dosi d’enginy i molts anys d’avenços tecnològics, l’experiment LIGO ho va aconseguir.
LIGO vol dir Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory, és a dir Observatori d’ones gravitacionals per interferometria de làser. Funciona enviant dos raigs làser en sentits que formen un angle de noranta graus, fer que rebotin en un mirall a quatre quilòmetres de distància i detectar quan tornen. Amb això es pot verificar si han fet, o no, exactament el mateix trajecte.
La clau és que si una ona gravitacional creua el detector, un dels dos braços passarà a ser una mica més llarg que l’altre. Es tracta d’una diferència de la mida d’un àtom en una distancia de quilòmetres, però ara ja es pot fer. De fet, LIGO és una xarxa de detectors en diferents indrets del planeta i que encara està a mig construir, però l’any passat ja van detectar la primera ona gravitacional i ara mateix ja en porten quatre. L’únic dubte era com ho farien per adjudicar el Premi Nobel que, recordem-ho, només pot rebre tres investigadors com a màxim.
Els guardonats són Rainer Weiss, Barry C. Barish i Kip S. Thorne. Als anys setanta, en Rainer Weiss va fer els càlculs i va dissenyar com hauria de ser un detector que permetés mesurar ones gravitacionals que mesuren la mil·lèsima part del diàmetre d’un protó. Junt amb en Kip S. Thorne van posar en marxa el projecte i el van anar fent realitat al llarg dels anys. La feina de Barry C. Barish va tenir lloc al final. Ell va ser qui va completar la feina.
De fet, al projecte LIGO hi ha treballat molta, moltíssima gent. Els grans projectes de física impliquen centenars i fins i tot milers de tècnics, enginyers i científics. En aquest projecte cal destacar que hi ha participat un equip de la Universitat de les Illes Balears. Una felicitació per la part que els toca!
Per cert, del LIGO i la primera ona detectada en vaig parlar al seu moment al Centpeus i també al programa “A punto con la 2“.
Jo afegiria que el Kip Thorne és no només promotor de l’experiment. És també un monstre del camp de la Relativitat General!!
Recordo que és el primer Nobel en relativitat general després de 100 anys de teoria i ara el descafeinaran parlant massa de l’experiment.
PS. Es que jo sempre he estat més relativista que no pas quàntic..
Joan: Ostres! Doncs es veritat. La Relativitat va escassa de premis Nobel. Curiosíssim!
Vivim en un univers força incomprensible, però gràcies a gent com aquesta cada vegada menys
quin sentit té donar `premis Nobel si tots savem que darrera de cada descobriment cientific hi han milers de investigadors treballant en el mateix i aportant la seva contribució ? Ni tant sols un descobriment genial i personal com el de Einstein era de ell sol,hi havia la seva dona la yugoeslava fisica, i les troballes dels investigadors anteriors a ell. La ciencia progressa gracies al treball de milers de investigadors, molts de ells anonims i ma reconeguts. els
premis Nobel son politics, no cientifics.