Un any. Tres-cents seixanta cinc dies. Vuit mil set-centes seixanta nou hores. Una xifra curiosa que indica el nombre de rotacions que fa el planeta en el temps que triga a completar una òrbita al voltant del Sol. El que passa és que la natura no acostuma a tenir en compte la mania que tenim els humans per la precisió matemàtica i resulta que un any no és un número exacte de dies sinó que dura una miqueta més. Per això, cada quatre anys cal afegir un dia per corregir el desfàs. El que passa és que amb això tampoc n’hi ha prou i hi ha regles addicionals per decidir quan cal afegir un any de traspàs.

Això vol dir que els anys de traspàs són els anys en els que les dues últimes xifres son múltiples de quatre, excepte si aquestes són 00. Quan passa això toca mirar les dues primeres xifres de l’any. Si són múltiples de 4, l’any també serà de traspàs, però en cas contrari, no ho serà. Enrevessat? Doncs una mica, però així es guanya en precisió.

Peeeero. Encara hi ha més problemes.  Aparentment el concepte és fàcil. Una òrbita és quan es completa la trajectòria al voltant del Sol, però això es pot ajustar de diferents maneres segons si ens fixem en l’espai o en el planeta Terra, i aleshores surten diferents tipus d’anys.

Si pensem en l’espai tenim l’any sideri. Es calcula a partir el moment en el que el Sol, la Terra i algun estel llunyà estan en línia recta. L’any es completarà en el moment en el que la Terra torna a passar per aquest punt. Aquest és el que s’anomena any sideri. Podríem dir que no és del tot exacte ja que, mentre transcorria l’any, el Sol s’ha mogut. No oblidem que el Sol es va desplaçant dins la Via Làctia. Però la distància feta pel Sol és irrellevant si l’estrella que hem agafat de referència és prou llunyana.

D’altra banda, podem centrar-nos en el planeta i contar l’any des del moment d’un equinocci (concretament el de primavera) fins al del següent equinocci de primavera. L’equinocci és aquell moment en el que el dia i la nit duren exactament el mateix. Si fem cas d’aquesta mesura parlem de l’any tròpic.

En principi haurien de coincidir l’any sideri i l’any tròpic, però resulta que l’eix de la Terra no és fix, sinó que es va movent. El planeta roda com si fos una baldufa, amb l’eix girant lentament en un moviment anomenat “precessió dels equinoccis”. Aquest petit moviment fa que l’any sideri i l’any tròpic no coincideixin exactament. Hi ha una diferència d’uns vint minuts.

Com a mesura del pas del temps, l’any ha resultat particularment útil. Per períodes curts tenim el dia i per etapes més llargues l’any. La resta, hores, setmanes o mesos, només són divisions triades de manera aleatòria. L’any també ens va bé per mesurar la durada de la vida ja que si només comptéssim els dies resultaria molt complicat el tema dels aniversaris.

Un any pot ser un període molt llarg o molt curt, depenent de les circumstàncies personals de cada un. La intensitat amb que el visquis, els esdeveniments que hagin passat, fins i tot l’edat que tinguis, fan que la percepció de l’any pugui ser radicalment diferent.

No se com deu ser de llarg un any passat a la presó acusat d’un delicte relacionat amb una violència que tothom sap que no va existir. Un any és prou temps per fer que la deshonra més vergonyosa caigui sobre qui exerceix el poder de manera indigna. També prou temps com per que caiguin molts lliris de les mans i moltes venes dels ulls. Certament hi ha anys que molts no oblidarem.