La vida a la Terra és un fenomen que ha agafat mil formes i estratègies. Animals, plantes, fongs, microorganismes,… Si algun dia topem amb extraterrestres segurament s’assemblaran a algun organisme de la terra ja que aquí s’han assajat totes les formes possibles.

Però per entendre com funciona la biosfera és important saber quines formes de vida són més abundants, quines han tingut més èxit, quines ocupen més espai o consumeixen més recursos, quines viuen a terra i quines a mar. En resum, cal esbrinar com es distribueix la vida per tot el planeta i això és bastant més complicat del que sembla.

D’algunes formes de vida en tenim moltes dades. Per exemple, podem mesurar amb molta precisió la superfície d’arbres, de camps de conreu o de prats. Això facilita molt calcular la quantitat de plantes que hi ha. En canvi, si vols saber el nombre d’insectes, doncs ja és molt més difícil. Si pretens establir la quantitat de plàncton marí, que pot estar distribuït a diferents fondàries, encara resulta més complicat. I si el que et preguntes és pels microbis que viuen sota terra a profunditats cada vegada més grans, les dades disponibles són pràcticament anecdòtiques.

Tot i així, ja han fet una aproximació a la distribució de la biomassa total del planeta. I les dades resulten, si més no, curioses. Per començar cal aclarir que és el que han contat. No pas el número d’individus de cada espècie, ni el pes total de tots els organismes (la majoria seria aigua), sinó el pes del carboni incorporat en forma d’éssers vius. El motiu és que la nostra química és la del carboni i quasi tots els compostos de tots els organismes es basen en les característiques de l’àtom de carboni. Per tant, el que fan és contar, per cada forma de vida, gigatones de carboni (Una gigatona són mil milions de tones).

Primera cosa a destacar: el que hi ha més són plantes terrestres. Gairebé el 80% de la biomassa total del planeta està format per les plantes de terra ferma. En segon lloc hi ha els bacteris, tot i que aquí les dades tenen un marge d’error tan gran que igual n’hi ha moltes més de les que ens pensem. Després hi ha els fongs, seguits per altres microorganismes. I en última posició, els animals, que per molt que ens facin gràcia, representen un percentatge minúscul de la biomassa total.

Dels animals, el que han tingut més èxit són els artròpodes. Son els que tenen més tipus d’espècies diferents, però com que són tant petits, la seva contribució a la biomassa és modesta. Tot i així, segueixen sent els que contribueixen més al pes total dels animals. Sobretot els artròpodes marins. Pel que fa als vertebrats, els peixos són els primers i a continuació… el bestiar domèstic. Els vertebrats terrestres més abundants són, essencialment, les vaques i els porcs que criem els humans. En segon lloc pel que fa a vertebrats terrestres hi ha els mateixos humans. I en tercer lloc, la suma de tota la resta.

Ras i curt, entre vaques, porcs i humans hi ha més biomassa que tota la resta d’animals terrestres del planeta junts!

És clar, això pot emmascarar que tot plegat només representem el 0,04 % del total. Que, val la pena insistir, són les plantes i els bacteris els predominants.  És ben cert que una cosa són les impressions subjectives que pots tenir i una de molt diferent el que revelen les dades.