“Als negacionistes no els convencerem mai; no els interessa la ciència”. És una frase de Richard Muller fent referencia als qui encara neguen que hi hagi un escalfament global del planeta. La llauna és que aquests negacionistes són poderosos i estan recolzats per molts diners, de manera que poden anar fent campanyes de desprestigi i manipulant els sentiments. Un dels arguments més pobres, però de més èxit, que he sentit contra el canvi climàtic era que l’Al Gore tenia una casa poc sostenible ecològicament. Potser és cert (o no, no en tinc ni idea), però això fa que l’escalfament global no sigui cert?
En tot cas, una cosa és negar-se a acceptar les dades perquè van contra els teus interessos o perquè per defecte t’agrada portar la contraria sempre a qualsevol cosa que tingui pinta de “oficial”, però també hi ha qui simplement no veia clares les coses. En Richard Muller es veu que era un d’aquests que sense arribar a ser negacionista, no compartia l’alarmisme dels missatges oficials sobre l’escalfament global. Però enlloc de limitar-se a difamar o a negar evidències va triar millorar les dades i les anàlisis que s’havien fet de les dades que tenim al registre històric de temperatures.
Hi havia un punt que semblava discutible en la manera com s’havia arribat a la conclusió de l’escalfament. La majoria d’observatoris meteorològics estan situats prop de ciutats o de grans aglomeracions urbanes. Els detractors del canvi climàtic deien que, en tenir les ciutats un microclima més càlid, s’estava sobrevalorant el grau d’escalfament. No és cap ximpleria perquè si agafo les temperatures de fa un segle a, posem per cas, Blanes, i les comparo amb les actuals de Barcelona segur que m’espantaré de l’escalfament que detecto. Però en bona part serà perquè a Barcelona, per ser una gran ciutat, la temperatura sempre és un parell de graus superior. Un fenomen anomenat “illa de calor urbana“.
Els qui havien fet els treballs fins ara deien que ja ho havien tingut en compte, mentre que els detractors deien que no ho feien prou bé. I la cosa estava així fins que en Richard Muller i uns quants científics més van posar en marxa el “Berkeley Earth Surface Temperature Study”. Un projecte independent que va generar els seus propis algoritmes i va recollir tantes dades com fos possible per mirar d’esbrinar com ha canviat la temperatura a la superfície de la terra des de l’any 1800.
Els detalls matemàtics no els he mirat amb detall (i segurament no els entendria) però els han fet públics aquí. La idea és anar verificant les dades de cada observatori meteorològic a partir de les dades dels observatoris propers. Així podien detectar indrets on les dades són anòmales i no s’han de considerar o cal corregir-les. I amb un recull brutal de dades (39.000 estacions meteorològiques i més de mil cinc-cents milions de dades de temperatura recollides) han pogut fer els seus propis càlculs sobre el presumpte escalfament global.
Fa poc han fet públics els resultats, i el que han trobat és que les seves conclusions… s’assemblen molt a les que s’havien obtingut amb els estudis anteriors. La Terra s’ha escalfat gairebé un grau en el darrer segle. Un escalfament que s’accelera molt els darrers anys. Si voleu donar una ullada al vídeo que han preparat aquí el podeu veure.
Notareu que al principi l’estudi no inclou tot el planeta, però s’han limitat a les zones on disposaven de dades. En tot cas, la gràfica de sota la imatge és prou habitual últimament, encara que cal tenir present que en aquest estudi no han tingut en compte la temperatura dels mars i els oceans. No és un tema menor, però per ara s’han limitat a les temperatures de la superfície terrestre.
Potser aquestes dades no són cap sorpresa, però provenint de personal que en principi es declarava més aviat escèptic respecte del canvi climàtic guanyen valor. La pregunta normal és preguntar qui ho paga això? Massa sovint qui paga obté resultats fets a mida. Però aquesta vegada no sembla que sigui el cas. Part dels fons provenen de fundacions com la de Bill Gates, però també part prové de grups clarament oposats a acceptar el canvi climàtic com la Charles G. Koch Foundation. Tot plegat dona un plus de solidesa a les conclusions.
I no deixen de ser un motiu per vigilar que amb l’excusa de la crisi els esforços per lluitar contra l’escalfament no s’esvaeixin. Seria una mala cosa, perquè si no fem res o ho anem deixant per més endavant, si que tindrem una crisi de les de veritat.
La cultura popula ja té ben clar això que expliques avui i ho va resumir en una sola frase: ‘no hi ha pitjor cec que qui no vol veure’
La llàstima és que hi ha gent que realment no hi vol veure (o no els interessa com comentes tu) i es dedicaran a fer treballs menys ‘estrictes’ que diguin els contraris, i que només serviran per a mostrar-los quan sorgeixi el debat per assegurar que la qüestió no és clara ja que hi ha treballs que afirmen el contrari.
Recorda molt als temps en que la indústria del tabac finançava estudis per demostrar que el tabac no tenia res a veure amb el càncer de pulmó. Així sempre tenien dades per portar la contraria i aturar les legislacions que els perjudicaven
Quan has fet esment que els negacionistes estan recolzats per poder i molts diners m’ha vingut el cap el senyor Rajoy quan va fer esment del seu tiet o cosí que dia que això del canvi climàtic era una tonteria.
La tonteria ens passarà de cop d’aquí a poc quan no hàgim fet res. I pel que veiem serà més aviat del que ens pensem.
Jo diria que el clima de la Terra és un fenomen extraordinàriament complex i que ha anat canviant sempre sense que els humans hi tinguéssim res a veure.
Des de fa un segle sí que hi tenim una incidència significativa. La meva pregunta seria: con interaccionen els factors naturals amb els factors humans? Se sumen, es compensen? Suposo que el problema és que nosaltres anem molt accelerats però també hi ha hagut canvis naturals molt ràpids, oi?
Però hi ha una dada encara més objectiva i fàcil de mesurar, que és la concentració de CO2 a l’atmosfera, les parts per milió, que ara estan a quasi 400 i fa un segle estaven a 280 (si no recordo malament). Estem variant la composició de l’atmosfera a un ritme altíssim, perquè els canvis naturals al llarg de la història de la terra han estat molt més lents i per tant algunes espècies podien adaptar-se, migrant o canviant…
A banda, hi ha el que es diu inèrcia del canvi climàtic, encara que avui mateix deixessin d’emetre gasos que provoquen l’escalfament aquest continuaria augmentant durant dècades. Jo penso que el canvi climàtic serà, de lluny, el problema més greu que la humanitat haurà de fer front aquest segle.
OCA: El cosí del senyor Rajoy. M’has fet recordar que aleshores li vag escriure una carta al respecte. Crec que és l’únic post que he fet al centpeus en castellà. (com passa el temps)
http://centpeus.blogspot.com/2007/10/carta-mariano-rajoy.html
Lenam. I tant! Esbrinar el comportament del cilima i diferenciar entre els efectes de l’activitat humana i les oscil·lacions nturals és un repte de magnitud considerable. Però ara com ara només dubtem de la magnitud de la nostra influencia, no de que aquesta sigui real. I de totes maners, el més intel·ligent és anar evitant maners de fer que sabem que contribueixen a desequilibrar el clima a un ritme que realment el planeta compensarà, però que serà masa tard per nosaltres.
Joan. Passa com amb els CFC i el forat de la capa d’ozó. Hem deixat de generar-los però el forat segueix perque els CFC encara estan allà. I sort que hem deixat de fer-los. ja que el forat segueix, però al menys ja no augmenta cada any com feia abans.
Es sap com està la qüestió que l’escalfament global pugui afectar la corrent del golf -per la fusió del pol i dilució de l’aigua- i acabar en un refredament global ràpid? Hi ha estudis que s’atreveixin a confrontar les dues hipòtesi i fer algun tipus de càlcul energètic per saber quina situació és la més probable a curt, mitjà i llarg termini?
És molt d’atreviment, però penso que seria molt interessant i aclariria molts dubtes un post sobre això i l’efecte de l’enfosquiment global -que compensa l’escalfament global per un increment de la nuvolositat, a causa de l’emissió, per la combustió de recursos fòssils, de partícules que fan de nuclis de condensació d’aigua-.
Disculpeu el redactat.
pel que fa a la corrent del golf, haure d’actualitzar el que se. Fa un parell d’anys semblava que l’aprotació d’aigua dolça a l’artic efectivament estava afeblint la circulació de la “gran cinta oceànica”. Però calcular quines eren les conseqüències (més enllà d’un daltabaix de mil parells de collons) no ho tinc clar. Jas ho miraré per un futur post.
I pel que fa a l’enfosquiment per mes núvols, doncs tampoc estava clar. Per una banda arribaria menys energia provinent del sol durant el dia, per altra banda, el calor es mantindria més temps ja que els núvols impedirien la radiació a l’exterior. I aquest efecte funciona tant de dia com de nit. Al final tampoc et puc dir com es creu que surt el càlcul global,
pues que han de der multes als que no respecten almèdi ambient 😉