Avui llegeixo una piulada dels mestres de “pa ciencia la nostra”. Deien: “La contra d’ahir. Començar a llegir-la i pensar: a vere quan dirà física quàntica… física quàntica… aha!.. you win”.
M’ha fet gràcia (molta gràcia) perquè és un pensament que tinc moltes vegades. Quan algú parla de temes estranys, esotérics, místics, de coses que no entenem en general, mai diuen: això no ho entenem. Al contrari. Es fan passar per entesos i deixen anar una explicació relacionada amb la física quàntica. És una estratégia simple: com que ningú sap exactament el que és la física quàntica, sembla que fer-hi referència et fa ser molt intel·ligent, molt profund o, si més no, evita que es noti que dius ximpleries.
Doncs que quedi clar d’una vegada. La física quàntica és aquella branca de la ciència que s’aplica a la física i només a temes quàntics (per entendren’s: de la mida de partícules subatòmiques). I en cas de dubte, el millor és preguntar-ho a un físic (dels de veritat). Però si algú et parla de física quàntica mentre fa referència a coses com l’esperit, la ment, la biologia, l’economia o la lliga professional de futbol, hi ha motius molt fonamentats per pensar que no te ni remota idea del que està dient. Per molt seriós i profund que sembli. És més, probablement fa referència a la física quàntica expressament per enmascarar la seva ignorància.
Ara bé. No se us passi pel cap fer-li notar que el que diu son ximpleries. De seguida us acusarà de tenir una ment tancada. De ser un típic científic que no accepta idees noves. O, si està molt enfadat, d’estar a sou de les farmacèutiques (que, pel que sembla, són l’encarnació del mal a la Terra).
En realitat vivim una època en que el coneixement científic està poc valorat. Queda molt millor vendre coses relacionades amb el karma (sigui el que sigui) l’energia vital (de nou, sigui el que sigui), les noves visions de la humanitat holística (ho repeteixo?) i moltes altres construccions semàntiques que queden molt bé, però que si ho penses durant cinc segons t’adones que no volen dir gairebé res.
En aquest aspecte, la física quàntica hi encaixa perfectament perquè és rara de nassos (perquè si; efectivament és estranya). En general, ningú hi enten gaire i sembla que pots dir qualsevol cosa fent-hi referència, que a veure que és el guapo que et diu que no. Tampoc hi ha tants físics disposats a perdre el temps discutint aquestes coses. Per això frases com “ara sabem que som materia però també energia” queden de conya. Però cal no oblidar que la frase no fa refència a coses estranyes sinò a coses molt concretes que els físics poden mesurar i quantificar amb precisió. Aplicar aquella frase fent referència a la ment humana (per dir alguna cosa) en realitat és tant ximple com parlar d’economia i dir “ara sabem que els diners són cara però també creu”.
Cal dir que, al final, aquestes referències pseudocientífiqes tampoc va malament. En el fons és una bona guia per descobrir quan algú es un cantamanyanes que parla per parlar. Si fa referència a la física quàntica… no cal donar-hi gaires voltes. Noranta nou de cada cent vegades serà un fantasma que us vol entabanar (no descarto que alguna vegada, només alguna, encertin). I si fa referència a una “energia” misteriosa que només ell pot detectar…, també.
Jo quan parlo de coses que no entenc faig referéncia al futbol, món totalment desconegut per a mi !!! Ah.. I a la casella 647 de la declaració d’Hisenda ( o era la 674???)
I això del karma i l’holistica està bé, però no hi tenen res a fer al costat dels Àngels d’Atlantis amb omega 3, vitamina E i oligoelements !!
Els xarlatans necessiten mencionar la Física Quàntica per fer-se creïbles.
Els polítics, en canvi, aconsegueixen enganyar tothom sense necessitat de fer-hi menció. Són més professionals…
A efectes de vacuna, per viure en un món de xarlatans, caldria incloure en els temaris de secundària una clasificació de les fal·làcies i sofismes amb que ens entabanaran els “llestos”.. Cal més ciència i més “pensament racional”.
Enhorabona per aquesta entrada. Realment hi ha molts “cantamanyanes” que s’aprofiten de la ignorància de la gent per fer-se escoltar i sentir-se importants… Malauradament, això és així perquè la cultura científica és molt pobra a la nostra societat. Cal més divulgació i divusió de la ciència, i cal que es valori més dins la comunitat científica. Afortunadament, hi ha molta gent disposada, i cada vegada som més els que fem possible que la gent entingui el seu entorn, sense entrar en energías estranyes i altres “patranyes”
Jo ho dic moltes vegades que he de deixar la quàntica sobre paper i fer-la servir al carrer. Si se n’aprofita algú com a mínim que conegui la història del pobre gat dins de la caixa.
Hi ha tanta gent disposada a creure que no es l’acabarem. I Dan si es fiquen xulos se’ls espanta amb el caos i el segon principi de la termo.
Daniel,
Ahir parlavem de les teves aparicions a la televisió. He estat remenant i he posat uns quans enllaços a Mitos de la ciencia. Són aquí:
http://sinera.org/daniel
Si ho troves bé els hi deixo i vaig ampliant amb els que puguin faltar; i si creus que no cal, doncs ho trec immediatament. Només intento que els qui et llegim et puguem trovar fàcilment. I si vols entrar a la pàgina i posar-hi el que vulguis, doncs teva és. I si vols que la faci maca i t’hi posi els teus llibres o els hi vols posar tu, doncs cap problema.
Jo només ho poso en aquest comentari d’avui, però tu en pñots fer el que vulguis.
Serà un gaudi veure aquests programes teus al tren de camí a la feina!
Acabo de llegir la contra i me’n faig creus que aquest home sigui metge. Encara sort que és cardiòleg i no neuròleg, però ningú li ha explicat com ens pot arribar a enganyar el nostre cervell? Potser sí que escoltar històries suggeridores i treballar amb pocs casos fa que sigui temptador oblidar el mètode científic…
M’oblidava d’aquesta: “Si la causa fuera la anoxia, todos los que vuelven a la vida tras la muerte tendrían EDM”. Lògic. Si després d’un terratrèmol s’ensorra una sola casa d’un poble no pot ser a causa del terratrèmol, perquè si no s’haurien ensorrat totes les cases del poble.
Gràcies, David! Ja és hora que ens ajudem a no estar acollonits davant de la fatxenderia pseudocientífica i pseudointel·lectual.
Tinc en gran consideració la Física Quàntica i segur que ens proporcionarà nous coneixements importants. Però humilment acuso a bastants Físics Quàntics per vendre’ns motos sense que facin distincions entre el que és un fenomen provat i el que és una hipòtesi. Ens parlen com a fets de viatges en el temps, universos paral·lels, gats vius i morts al mateix temps (si Schrödinger aixequés el cap…) amb contundència d’autoritat científica, quan l’únic que és científic és que res es pot admetre com una veritat si no es demostra vàlidament. Demano als que es dediquen a la Física Quàntica que es guardin l’entusiasme (lògic que el tinguin) i que es manifestin amb una mica de prevenció i de cautela, ja que sempre hi ha molts aprofitats que treuen profit de tot.
Sóc professor de física a batxillerat i aquesta mateixa reflexió la tenim cada any …
Molt encertada …..
Felicitats pel bloc.
Buf, me’n trobo cada dos per tres d’aquests! I el més fotut és que costa rebatre’ls! S’ho creuen tant! Moltes vegades ja ho deixo com a casos perduts…
quan vaig veure les dues paraules “física quàntica” vaig perdre tot l’interès per seguir llegint. Si no me’n parla un físic, no en vull saber res, que el món és ple de singermornings 🙂