Parlar de canvis hormonals ens remet quasi sempre al cos femení. Els homes també en tenim d’hormones, és clar, però el tema hormonal sembla molt més senzill en el cas masculí. Testosterona per ser molt mascle i adrenalina per quan hi ha una bona baralla. Res a veure amb la complexitat del cicle hormonal femení que regula cicle menstural, gestació, part, alletament i que inclou moltes més hormones; progesterona, prolactina, hormona luteoestimulant, fol·liculoestimulant, estrona, estradiol…

En realitat es una visió massa simplista i sobta descobrir que els homes també tenen hormones típicament femenines, com els estrogens (i a l’inrevés). Simplement en fem molta menys quantitat. El món de les hormones és una xarxa complexa, interconnectada, molt sensible i que si es simplifica, de seguida es cometen errors.

Però fins i tot sent-ne conscient, de vegades et quedes parat de com ens poden arribar a afectar. Per exemple, si hi ha un fet relacionat amb els canvis hormonals que no sorpren a ningú és el moment del part. Quan neix la criatura cal un daltabaix metabólic molt acuradament regulat per induïr el part i per , tot seguit iniciar la producció de llet. Com que les hormones regulen moltes coses, tot el comportament i l’estat anímic de la mare es veu molt afectat. Sembla que no n’hi ha prou de trobar-te una criatura als braços que a sobre el cos juga a causar-te canvis emocionals de tota mena.

En tot això, els homes en quedem una mica al marge… o potser no.

Curiosament, s’ha vist que el fet de tenir un fill també modifica la producció d’hormones dels pares. Quan s’han anat prenent mesures abans i després del part s’ha vist coses com que els nivells de cortisol baixen, augmenten els nivells d’estradiol i baixen els de testosterona. També es modifiquen els nivells de prolactina i d’oxitocina. Els canvis no són tant dramàtics com en el cas femení, però hi són.

Evidentment no calen canvis en l’organisme masculí, però poden ser molt benvinguts canvis en el comportament. I algunes d’aquestes hormones estan ben relacionades amb el comportament maternal, de manera que potser també sigui una manera de fer que els pares no s’escaqueigin de la seva funció paternal. En animals que formen grups estables per reproduïr-se, induir comportament “paternal” ha de representar una bona avantage.

O potser sigui al revés. No és tan senzill establir les causes i els efectes. Determinats comportament poden ser els que indueixin o bloqueigin la generació d’hormones. Potser el fet de tenir cura de les criatures activi circuits neuronals que inhibeixin la generació d’algunes hormones.

Sigui causa o conseqüència, el cas és que els canvis hi són. Això de tenir un fill afecta als pares més del que normalment s’està disposat a reconèixer. També vol dir que això de cuidar el fills no és una cosa exclusivament femenina per motius hormonals i d’instint maternal. Nosaltres també experimentem canvis hormonals i instint paternal. Si algú es vol escaqueigar, s’haurà de buscar una altra excusa.

Cambiar bolquers em semblava una llauna i en ocasions podia ser molt pudent, però també podia ser molt divertit i una de les ocasions més increïbles per jugar amb els teus fills. Potser si que experimentava una baixada en testosterona i cortisol o una pujada de prolactina. I és curiós perquè hi ha qui no li agrada aixó. Si tenir un fill fa que generis menys testosterona, hi ha qui ho interpreta com que ets “menys mascle”.

Però és que cal ser molt curtet per limitar el concepte de la propia masculinitat als nivells en sang de determinada hormona.