Un dels símptomes més característics de la covid19 és la pèrdua de l’olfacte o anòsmia. Aquesta pèrdua pot ser total o parcial i durar més o menys temps. En general l’olfacte es recupera en uns dies o setmanes, però hi ha casos en els que ha trigat força més. En tot cas, aquest és un símptoma curiós que apuntava al fet que el virus podria infectar les neurones de l’olfacte. Però alguna cosa no acabava d’encaixar.

El problema era que les neurones olfactives no expressen quantitats importants de la proteïna ACE2, que és la que fa servir el virus per entrar dins les cèl·lules. Sense aquesta mena de punt d’ancoratge, el virus simplement no pot infectar les cèl·lules, de manera que costava entendre com podia causar la pèrdua d’olfacte si teòricament no podia infectar les neurones olfactives.

Però resulta que això d’ensumar és una cosa més complicada del que sembla i en tot el procés intervenen diferents cèl·lules. El que anomenem “epiteli nasal” està fet sobretot per les neurones olfactives i per unes cèl·lules que les envolten i els fan de suport anomenades “cèl·lules sustentaculars“. Entre les moltes funcions d’aquestes cèl·lules n’hi ha una de determinant. Fabriquen unes proteïnes (anomenades proteïnes d’unió als odorants o OBP per les sigles en anglès) que serveixen per agafar les molècules responsables de l’olor i transportar-les fins als receptors de les neurones olfactives. Això és essencial, ja que la majoria de productes que fan olor són més aviat lipídics, és a dir que no es dissolen en aigua i, per tant, ho tindrien difícil per arribar fins als receptors de les neurones. En canvi, units a les OBP poden ser transportades fins a lloc sense problemes.

Doncs resulta que el virus de la covid19 pot infectar molt fàcilment aquestes cèl·lules sustentaculars, que tenen molta ACE2. La conseqüència és que l’epiteli nasal queda molt malmès i que les proteïnes OBP es deixen de fabricar. Tot plegat fa que les neurones funcionin pitjor, ja que s’han quedat sense les cèl·lules de suport, i a sobre no els deuen arribar les molècules que desencadenen l’olor, ja que no hi ha OBPs. Tot plegat fa que la percepció de les olors quedi sota mínims, depenent del grau d’infecció i de danys que hagi patit aquest epiteli nasal.

I la recuperació també dependrà de com d’intensos hagin sigut els danys. Si queda un nombre suficient de cèl·lules per regenerar l’epiteli, la percepció de les olors es restablirà en pocs dies. Si els danys són intensos pot fer falta força més temps. En general, però, sembla que a la llarga s’acaba recuperant encara que en molts casos va quedant una lleugera pèrdua que triga més a desaparèixer. Jo no ho sabia, però he vist que una cosa que es fa en aquests casos és “entrenament olfactori“. Una mena de gimnàstica de les olors, que de vegades permet anar recuperant un cert grau de percepció olfactòria. I és que, afortunadament, l’epiteli nasal és els que es recupera amb una certa facilitat.