Hi ha arguments que sembla increïble que encara es facin servir. Són tendenciosos, simplistes i, sobretot, erronis. Però malgrat les evidents febleses, els pots sentir una vegada i una altra. I, la veritat es que em posen una mica de mal humor. Un exemple el va donar ahir l’Arquebisbe de Tarragona quan, a un programa de TV3 li van preguntar pel fet que les dones no puguin oficiar missa. La resposta va ser que “...cadascú té una funció; jo tampoc puc fer algunes funcions que fan les dones, no puc portar els fills al món”.
En realitat això ni tan sols és un argument. Simplement és un parany lògic. Una fal•làcia. Un raonament que sembla correcte però que és fals. I que s’ha fet servir al llarg dels segles per justificar totes les discriminacions que han patit les dones. És un raonament del tipus: “Jo no puc tenir fills de la mateixa manera que elles no poden dirigir un banc”. O “Els homes no podem tenir fills igual que les dones no poden pilotar avions de combat”. El raonament seria correcte i indiscutible si els avions es pilotessin amb els collons o els bancs es dirigissin amb el penis. Però mentre aquestes activitats es facin amb les mans i amb el cap, l’argument no s’aguanta.
En el cas de l’Església, la discriminació entre homes i dones és innegable, però no hi hauria res a dir si aquesta es fonamentés en arguments teològics. Cada religió té les seves cerimònies i les seves normes. Unes normes que els seus seguidors han d’acceptar pels motius que a cada persona li semblin convenients. En realitat aquesta manera de pensar no és, ni molt menys, exclusiva del cristianisme sinó que és general en la majoria de religions. No deixen de ser un reflex de les societats on s’han generat. I les societats històricament han sigut molt masclistes. De totes maneres, en alguns casos, com ara els anglicans, la cosa ja va canviant.
És un tema delicat perquè fàcilment es pot pensar que criticar aquests arguments indiquen que un es posiciona contra una religió en concret. Això també acostuma a ser una manera de desviar el tema. El problema és senzillament que l’argument fet servir no té res a veure amb la religió sinó amb l’anatomia. I si aquest fos l’únic motiu voldria dir que en realitat no n’hi ha cap de motiu per justificar el que una dona no pugui fer missa. Només el pes de la tradició. De fet, recórrer a la tradició seria un argument més entenedor; discutible, però entenedor.
Recórrer a la fisiologia per justificar que una dona no pugui fer alguna activitat no és un argument teològic. És la mena d’argument que es pot aplicar a qüestions relacionades amb el sexe i la reproducció i para de comptar. Si s’acceptés per altres activitats, es podria acceptar per a justificar qualsevol mena de discriminació.
I és que, recordant (i modificant una mica), les paraules de la Samantha Carter: “El fet de tenir els òrgans reproductius a l’interior del cos enlloc de penjant a l’exterior no vol dir que no puguin oficiar una cerimònia tant bé com un home”.
Un gran final d’article 😉
Els arguments que es fan servir per justificar la discriminació entre dones i homes sempre son fal·lacies., no només en l’església sinó en tots els àmbits.
L’altra dia vam portar a visitar Montserrat a un estudiant alemany que tenim a casa i va preguntar sorprès perquè no podien haver-hi nenes a l’escolania, jaja
Declaracions antigues i caducades del membre d’una institució vella que no ha estat capaç d’adaptar-se als temps moderns.
Llavors les dones que no poden tenir fills, poden ser ordenades sacerdots?
Sembla que algunes autoritats de l’esglèsia de tot l’Estat s’han passat la consigna de fer declaracions sorprenents, i fins i tot irritants per a molts ciutadans. Serà una campanya organitzada i ben planificada?
I, de fet, el·ludint a això que es diu sovint ara de que les dones tenen més habilitats socials, mentre que els homes en tenen més de lògiques (que em sembla una completa bajanada, però últimament se sent molt), seria més adient que les cerimònies religioses, que venen a ser socials, les lideressin dones.
Ahir vaig saber, amb gran alegria, que GAESCO, una important empresa d’inversions, d’aquí a casa nostra, és dirigida per una dona. 🙂
Lo més fort és com pot ser encara que a la nostra televisió pública, la quina paguem entre tots i la quina volem continuar gaudint tots, donin veu al masclisme. Com si no salpiquéssim de quin peu calcen. Com si no recordéssim que quan van fer la primera missa a la Sagrada Família de Gaudí les dones només les tenien per recollir i netejar l’altar i com si aquest hagués estat un acte aïllat.
Però lo que també és de jutjat de guàrdia és com els eclesiàstics es veuen en cor de donar lliçons de tot, tot i tot, sense saber de res:
– Família (si no en teniu).
– Parella (Si tampoc en teniu).
– El sexe que ha de tenir la parella (El que faltava)
– Fills (Els vostres?)
– Amor i Estimació (Aquí estimeu? a Déu que no heu vist mai?)
– Perdó (Qui sou per posar-se a la pell de l’altre?)
– Política (Us penseu que encara estem a l’edat mitjana?)
– Sexe (Com podeu dir que els mètodes anticonceptius són un pecat?)
– Economia (Si els grans repartidors de la riquesa al món. Podríeu començar per vendre patrimoni del Vaticà)
– …
En fi, ja m’he desfogat, no podia més.
Gràcies per treure el tema Dani.
En una societat justa, els homes i les dones no tenen els mateixos drets perquè siguin iguals sinó que són iguals perquè tenen els mateixos drets.
Tard o d’hora l’Església també ho veurà.
“El raonament seria correcte i indiscutible si els avions es pilotessin amb els collons o els bancs es dirigissin amb el penis. Però mentre aquestes activitats es facin amb les mans i amb el cap, l’argument no s’aguanta.”
Unes paraules que m’han fet obrir els ulls com a taronges. Gràcies per escriure. Un plaer llegir-te.
Personalment sento vergonya aliena quan veig una dona que va a missa, sabent (si li ha estat donada la facultat de pensar) que serà un sacerdot mascle qui l’oficiarà. És menyspreable pel qué té d’acceptació de la discriminació per raó de sexe. Però com va dir l’Einsten (crec): “Dues coses són veritables: l’univers sense límits i l’estupidesa de l’ésser humà”. La discriminació és un delicte penal. Sempre.
Cap argument que vagi en contra de la dona, ni la tradició, Daniel, són discutibles… És un tema que em sulfura! No hi puc fer més!
Francesca. Si cerques arguments en contra de la discrimació de la dona per raó de sexe en trobaràs tants que en lloc de com a taronges tindràs els ulls més grans que els melons (i he dit “melons”; que consti!).
Perfecte Daniel. Donar arguments NATURALS (tenir collons o no tenir collons) per a explicar (suposades) realitats sobrenaturals, és una fal·làcia, com ben bé dius. Si el Bisbe hagués donat raons SOBRENATURALS (que són les ÚNIQUES privatives de l’Església) com, p. e. “la dona no pot dir Missa perquè Déu ho ha disposat així i jo (i la Jerarquia Ecclesiàstica) ho sabem perquè rebem instruccions directes de Déu”, res a dir. Qui s’ho cregui té raons molt particulars (sobrenaturals, que no serveixen per a la resta de persones que no participen de la mateixa Fe) per a creure-s’ho. Però donar explicacions NATURALS per a realitats SOBRENATURALS és prendre’ns per babaus. El Bisbe no ha de demanar perdó, sinó que ha de rectificar. I, si no rectifica, que expliqui perquè l’homosexualitat “no està bé” d’acord amb la raó natural o que digui que no està bé perquè li ho ha dit Déu.
Dir-ne faŀlacia és fer-li un favor; jo diria directament que és una estupidesa. Per descomptat l’Església catòlica pot tindre les normes internes que vulgui; pot fer “de su capa una sayo”, que dirien en castellà. El que no té dret és a interferir amb societat civil, com va fer l’altre dia l’arquebisbe de Tarragona en relació als homosexuals.
Noi, aquesta declaració del Sr Arquebisbe, tècnicament el primat de l’església catalana, m’ha deixat gelat. Gairebé no m”ho crec. Perquè ha estudiat tants anys? Quines qualitats intel.lectuals s’exigeixen per arribar a arquebisbe en els temps de Wojtyla i Ratzinger? Si l’Església no rectificA i canvia curs aviat es quedarà tot sola…i buida
Mentre escoltava les bajanades, a quina més grossa, que anava desgranant Sonsenyor (que de mon res de res), gradualment se m’anava desencaixant la mandíbula. M’ha costat cosa de no dir tornar-me-la a encaixar. I jo que em pensava que el problema que tenia l’EC era “per baix” per manca de vocacions, però que “per dalt” tenien gent preparada! Si és que hi ha gent que haurien d’exercir (més) el dret a estar callats!