S’acaba de complir un any. Concretament va ser el 13 de gener de 2011 quan es va detectar l’últim cas de poliomielitis a la Índia. És un aniversari molt important, perquè passar un any seguit sense cap nou cas és la condició per considerar eliminar un país de la llista de zones on la polio és endèmica. Si les analítiques que s’han de completar aquestes setmanes ho confirmen, la Índia haurà marcat una fita en la eradicació de la poliomielitis al món.

En realitat només és un pas, i no el definitiu, però és molt important si tenim en compte la població de la Índia, les condicions socioeconòmiques i les dificultats que ha calgut superar per fer desaparèixer la poliomielitis al gegant asiàtic. El virus de la polio es transmetia per aigua contaminada i era una important causa de paràlisi en criatures. L’any 2009 va tenir 741 casos, però és que l’any 1985 van ser 150.000 casos. La millora és brutal.

Això no vol dir que a l’Índia ja no s’esperin futurs casos de polio. Encara hi ha tres països on la malaltia és endèmica: Nigèria, Afganistan i Pakistan. Quan també hi era la Índia es feien servir les sigles PAIN per referir-se als últims reductes de la malaltia. El problema és que aquests països on encara segueix campant el virus van exportant la malaltia als països veïns. Persones afectades creuen les fronteres i tornen a detectar-se brots ocasionalment. Les autoritats índies saben que mentre la malaltia segueixi al Pakistan ells continuaran detectant casos.

 L’esforç ha estat important. Ha calgut vacunar milions de nens. A més es va veure que les primeres vacunes no semblaven tenir tanta eficàcia a l’Índia com als països occidentals. El problema era que en criatures malnodrides, al sistema immunitari li costa molt muntar les defenses necessàries encara que amb la vacuna intentis entrenar-lo per lluitar contra el virus.

Però com sempre, el més difícil és lluitar contra les reticències de la població per vacunar-se en alguns indrets. Per exemple, a Nigèria hi ha branques d’islamisme radical que s’oposen a la vacunació. Com que altres països islàmics no han tingut aquest problema, és fàcil entendre que el problema no està en la religió en general ni en l’Islam en concret sinó en el fanatisme ignorant d’algunes persones (que poden sorgir sota el paraigües de qualsevol religió o creença). Un fet depriment sempre, però que quan cristal•litza en forma de malalties infantils, que de vegades deixen seqüeles terribles i que es podrien evitar, doncs resulta encara més indignant.

En tot cas, caldrà seguir insistint en la lluita. Si es va aconseguir que la verola passés a ser un record del passat, sembla que estem a prop de fer el mateix amb la poliomielitis.