Mart haurà d’esperar

A part de la COVID-19 passen més coses al món, encara que pràcticament totes tenen algun punt de contacte amb la pandèmia. La llauna és que quan ens anirien bé notícies positives i engrescadores, resulta que apareixen comunicats decebedors relacionats amb l’exploració espacial.

Fa poc comentava que aquest any hi hauria un grapat de missions enviades a Mart. Calia aprofitar la finestra de llançament que apareix cada dos anys, quan la Terra i Mart es troben en punts apropiats de les respectives òrbites. El tema és que les lleis de la física són les que són i no te les pots saltar. Si la nau que ha de viatjar fins a Mart no s’enlaira en determinat moment, ja no pot fer-ho perquè quan arribi a lloc, el planeta ja haurà passat de llarg.

I resulta que els europeus tenien prevista la missió “Exomars” (per Exobiologia a Mart en anglès), que transportaria el rover “Rosalin Franklin” fins la superfície del planeta vermell amb idea de fer un grapat d’experiments enfocats a cercar rastres moleculars de vida (present o passada). Però, ai! Sembla que alguns components de la nau no estaran del tot posats a punt i ens perdrem la finestra de llançament.

Es veu que hi havia algunes parts de l’electrònica que controla el sistema de descens que no acabaven de complir amb tots els requisits i estaven intentant optimitzar-los, però no s’hi ha sigut a temps. Com que això de fer aterrar una nau en un altre planeta de manera automatitzada no és poca cosa, han preferit ajornar-ho abans que arriscar-se a estampar-se contra la superfície marciana.

Això vol dir que la missió queda posposada fins a l’any 2022, quan les posicions relatives dels planetes oferiran una nova oportunitat per fer el viatge.

Durant els últims mesos havien anat treballant contra-rellotge, però al final no ha pogut ser. I la crisi de la COVID-19, tot i que no ha sigut el motiu principal, tampoc no ha ajudat. Els europeus ens haurem d’esperar un parell d’anyets per tenir el nou robot a Mart.

En realitat on sí que ha impactat la pandèmia és en el tema dels llançaments de noves missions des de la base de l’Agència Espacial Europea a la Guaiana Francesa. S’han suspès totes les operacions fins que passi la crisi.

A la NASA també tenen problemes, en aquest cas amb els astronautes que han de pujar a les properes missions a l’Estació Espacial Internacional. No seria una bona idea permetre que aparegui un brot de COVID-19 a l’espai, de manera que els astronautes hauran de fer quarantenes especialment controlades. Normalment ja fan un parell de setmanes de quarantena com a rutina pre-llançament, però segurament ho allargaran una mica més en el cas de la missió que el mes vinent ha d’anar cap allà dalt.

En realitat, als astronautes no els deu atabalar massa. En temes d’aïllament, confinament i tot això en són uns experts. Una cosa que descobrirem molts de nosaltres aquests dies de viure en un indret reduït, és si tenim, o no, fusta d’astronauta.

3 thoughts on “Mart haurà d’esperar

  1. Justament fa un parell de dies vaig veure un capítol del Cazador de Cerebros del Pere Estupinyà que va anar a fer una visita als de la Exomars, se’ls veia il·lusionats.

    Amb la diferència que els astronautes de la ISS no tenen la possibilitat de sortir un moment a comprar al Bonpreu o a passejar el gos.

    1. Els astronautes poden passar mesos tancats en un espai petit. Però tota l’estona els estan donant feina, i això canvia l’actitud.

  2. Ben curiós lo de Mart… Els semblarà també nou als astronautes que ja són fora, o als bucs i navegants a la mar. És com una cuarentena però al revés, els ‘aïllats’ són tot el món. Lo de Formentera sana havia passat fa lustres, em digueren allà. Fa uns anys jo hi vivia quan començava algo similar, i ses sensacions són peculiars, com una mescla de nostàlgia i haver de distreure’s i riure ‘per nassos’, per sobreviure. Visca els joglars i els astronates peiassos ; – )

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *