El monument megalític de Stonehenge sempre ha despertat fascinació. Aquells cercles concèntrics de immensos blocs de pedra havien de tenir algun significat pels qui els van bastir. Per desgràcia, aquest coneixement es va perdre i ara només podem fer suposicions. S’analitza la disposició de les pedres, la seva orientació respecte dels punts cardinals, les relacions amb altres cultures del neolític… I seguim especulant.

Però sembla que ara, totes les especulacions s’hauran de revisar ja que han descobert un semicercle fet de més de noranta grans blocs de pedra, alguns de més de quatre metres d’altura, que deixen petit el conjunt que ja coneixíem. Ara el que tenim entre mans és una mena de super-Stonehenge.

A les notícies se’n van fer ressò i ja han començat les noves especulacions sobre el sentit de tot el conjunt de construccions. Però el que em sembla més interessant és el que va apuntar un dels descobridors. Durant quasi quatre mil anys les pedres estaven allà i no ho sabíem!

Havien passat desapercebudes ja que estan sota terra, colgades a un metre de fondària. A no ser que algú excavés precisament per allà, mai no ho haurien trobat. Però les noves tecnologies ofereixen oportunitats que de vegades es mostren en tot el seu esplendor en descobriments com aquest.

El investigadors que han descobert les pedres van fer servir un “High resolution ground penetrating radar” és a dir un georadar d’alta resolució. La idea és la mateixa que la que hi ha rere els radars convencionals que fan servir els avions. Enviar ones de radio i veure com reboten amb algun objecte i tornen a l’emissor. En funció de quant triguin podem calcular la distància a que està l’objecte en qüestió.

Fer-ho per l’aire és relativament senzill, però la cosa es complica si emets les ones a través del terra. Les propietats del terreny són molt menys homogènies que l’aire i la distància a la que poden arribar les ones sense dissipar-se és molt menor. A més, com més fons enfoquem, menys precisió aconseguim, de manera que a la pràctica es poden estudiar els primers cinc o deu metres sota el terreny.

La gràcia és que el que es busca no és només si hi ha algun objecte que enviï un eco sinó que analitzant les característiques de les ones de radio retornades es pot obtenir molta informació sobre la seva composició i les seves característiques. L’eco que retornarà una pedra és diferent del que enviarà una clapa de sal, unes restes de petxines o un fragment de metall. La clau és que es tenen en compte coses com la permitivitat dielèctrica, la permeabilitat magnètica la conductivitat o la velocitat de propagació. Les ones de radio poden arribar a portar molta informació! Gràcies a aquests aparells ara podem veure a través de les pedres i el terra.

Ara caldrà veure si les desenterren o ho deixen colgat sota terra (i més protegit). En tot cas, Stonehenge mai més no serà el mateix.