Bronquitis, bronquiolitis i refredats

Hivern, l’època de l’any en que determinat tipus de malalties respiratòries es van generalitzant. Les més greus, com la grip, són les més conegudes, però les que afecten més gent són coses com els refredats, les bronquitis i les bronquiolitis. Aquestes dues últimes tenen noms que es presten a confusió, però en realitat és fàcil d’entendre. Si afecta els bronquis, les “branques” principals del sistema respiratori, és una bronquitis. En canvi, si afecta les branques més petites, els bronquíols, serà una bronquiolitis.

En realitat la bronquiolitis és un maldecap pels pares, ja que acostuma a afectar als més petits. I no és difícil que el que comença com un refredat acabi esdevenint una bronquiolitis. El motiu és que són patologies causades pels mateixos virus. Sobretot el virus sincitial respiratori humà o VSR.

La diferència és la zona infectada. El refredat és quan el virus afecta la part superior del sistema respiratori, el nas i la gola. En canvi, si les cèl·lules afectades són de les profunditats, els bronquíols, parlem de la bronquiolitis. En una persona adulta, la bronquiolitits acostuma a ser una llauna, però no cal patir. A conseqüència de la infecció, la mucosa dels bronquíols s’inflama una mica i tenim tos, la sensació de mocs i que ens costa respirar, però poca cosa més. Vaja! Un refredat de tota la vida que no es limita a la gola. Ara bé, si el mateix passa en un nadó o en una criatura molt petita, la mateixa inflamació pot fer que es col·lapsin alguns bronquíols i que la respiració es dificulti molt. El motiu és, simplement, que la mida dels bronquíols és molt més petita i, per tant, es col·lapsen amb més facilitat. També ajuda que el seu sistema immunitari està menys entrenat i el virus ho té més fàcil per anar fent.

I per evitar que el que comença sent un refredat passi als bronquíols i esdevingui una bronquiolitis que cal fer? O per tractar-la quan ja està iniciada? Doncs, en realitat, poca cosa podem fer. La prevenció és la mateixa que en els refredats (Normal. Es el mateix virus). Evitar contacte amb persones refredades. Rentar-se sovint les mans, ja que molts contagis es fan a través de les mans. Airejar bé les habitacions… Però no ens enganyem. Els refredats arriben abans o després.

I una vegada tenim la bronquiolitis, doncs la primera cosa i la més important és la de sempre: fer cas al metge. No a internet ni al veí. Però en tot cas, cal recordar que és un virus, de manera que els antibiòtics no serveixen de res. En realitat, com que habitualment no és greu, el que es fa és el mateix que el refredat: tractar els símptomes per trampejar-ho de la millor manera possible. Ambient humit i hidratació per fluïdificar els mocs, controlar la febre si cal, descans… i si són bebès, es pot rentar el nas amb solució salina per netejar els mocs i facilitar la respiració.

En general no cal atabalar-se, però si notem que a la criatura li costa massa respirar, que fa soroll com de xiulets o que la febre és exagerada, no cal dubtar i toca anar al metge.

I la bronquitis? Doncs aquesta és més complicada perquè la inflamació dels bronquis pot ser per moltes causes. Pot ser, una vegada més, pel mateix virus dels refredats. En aquests casos no patim. Un refredat de pit, que és una llauna però que el passem amb paciència. Però la inflamació dels bronquis la poden causar altres microorganismes (ep! I el tabac també!!) i pot acabar sent més greu. De nou, si costa respirar, dura molt temps o la febre és molt elevada, toca anar al metge.

Bé. Al metge s’hi va sempre que tens dubtes de salut. Que per això hi són!

(No. El doctor Google no és un metge de veritat)

3 thoughts on “Bronquitis, bronquiolitis i refredats

  1. …i també ens acompanya la faringitis, la laringitis, la traqueatitis i tots els -itis de les vies respiratòries superiors. El metge també servirà per descartar que no sigui bacterià, tot i que podria ser una combinació d’ambdós? (un de bacterià i un de víric).
    Però això sí: sempre metge i no marxar amb dubtes de la visita. Internet en aquests casos el que fa és inflar el cap.

  2. Ara que ja sóc gran he notat que quan la temperatura baixa, el meu nas regalima.
    M’he fet molt sensible a la menor variació d’una habitació, amb escalfador, a les altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *