El guepard (Acinonyx jubatus), és el campió absolut en velocitat pel que fa als animals terrestres. Aquest esvelt felí pot arribar a superar els cent km/h quan està de cacera i veure’l corrent representa un espectacle memorable. No és que sigui un caçador excel·lent, ja que aquesta enorme velocitat només la pot mantenir durant poca estona, de manera que si no captura la presa en els primers moments, segurament es quedarà sense menjar. A més, a continuació necessitarà una bona estona per recuperar-se. No et poses a córrer a aquesta velocitat sense una despesa metabòlica extraordinària!

Però hi ha un fet que resulta encara més curiós. Quan mirem imatges a alta velocitat d’un guepard corrent, podem notar com el cos es va balancejant amunt i avall a cada gambada… excepte el cap. Mentre caça, l’animal manté la mirada clavada en la presa i això ho optimitza amb una hipnòtica estabilitat pel que fa al cap.

Fa un any uns investigadors van analitzar el sistema vestibular de l’orella interna del guepard. L’equilibri el mantenim gràcies a la informació que ens arriba dels conductes semicirculars, els otòlits i el sistema vestibular de l’interior de l’oïda. Unes estructures amb canalicles en les tres dimensions de l’espai i que tenen un líquid a l’interior. Quan ens movem, o simplement quan girem el cap, el líquid es desplaça per dins d’aquests conductes i nosaltres detectem el moviment. Això ens permet saber exactament en quin sentit ens desplacem.

Doncs en el cas del guepard, aquest sistema és més gran i desenvolupat que en la resta de felins estudiats. Fins i tot ho van mirar en avantpassats ja extingits i, de nou, el guepard actual és l’animal amb el major sistema vestibular de l’oïda interna. Això li ofereix més sensibilitat i finor a l’hora de controlar la posició en la que es mou i, especialment, la posició del cap. La conseqüència és que pot ajustar amb molta més precisió els moviments musculars que permeten que el cap segueixi estable mentre la resta del cos es mou.

Si mireu aquest vídeo, veureu un guepard corrent a càmera lenta i podreu notar que mentre que potes, tors i cua es van movent amunt i avall, el cap només presenta un lleu balanceig. Encara és més espectacular si avanceu fins al minut 3:25, quan es veu la imatge de cara.

Aquesta adaptació és particularment útil per un animal que es mou tan de pressa, ja que tot el procés de l’acceleració, la persecució i l’assalt al coll de la presa passa en molt pocs segons. Perdre de vista l’objectiu o, senzillament, desenfocar durant unes dècimes de segon pot causar fàcilment un error de càlcul i el fracàs de l’atac. Un luxe que el guepard no es pot permetre.

Curiosament la comparativa amb els fòssils ha indicat que aquest engrandiment de l’aparell vestibular de l’oïda ha sigut una adaptació relativament recent.