El ferromagnetisme, els imants i tot el relacionat es coneix des de la més remota antiguitat, quan es van descobrir alguns materials que, de manera natural, ja presentaven la capacitat d’atreure els metalls. El material en concret era un tipus particular d’òxid de Ferro i l’anomenaven magnetita. A partir d’aquest nom deriva tot el del magnetisme, electromagnètic, ferromagnètic i fins i tot en Magneto dels X-men.

Però la magnetita no es deia així sense motiu. El nom venia de la zona d’on l’extreien, la província grega de Magnèsia. Una regió que ha contribuït amb molts noms d’elements químics, ja que el Magnesi i el Manganés s’anomenen així a causa del fet que també es van purificar a partir d’uns minerals que s’obtenien per la zona i que s’anomenaven “magnèsia negra” i “magnèsia alba”. La història de la nomenclatura va ser una mica embolicada, però al final van quedar el magnesi i el manganès, a més del magnetisme, lligats a l’antiga ciutat grega.

Curiosament també recordo avis que prenien “magnèsia” com remei per problemes digestius i com a laxant. En realitat eren preparats d’hidròxid de magnesi, però fa gràcia veure com al final torna a aparèixer el nom original de la ciutat.

La primera vegada que vaig llegir que el nom de tot plegat derivava del de la ciutat vaig pensar que això de Magnèsia estaria relacionat amb Alexandre el gran (Alexandre Magne), però no. O en tot cas, no directament. El nom de la regió de Magnèsia deriva d’una llegenda relacionada amb els orígens de Grècia. El pare dels déus, Zeus, va tenir dos fills amb Tia (una nimfa de qui només sé que era néta de Pandora, la de la capsa). Els fills es van anomenar Magnes i Macèdon. Aquests dos van fundar dues de les tribus originàries de Grècia i van donar el nom a dues regions: Magnèsia els liderats per Magnes, i Macedònia els seguidors de Macèdon.

Bé, és mitologia grega, de manera que també es poden trobar altres versions, amb diferents parentescos i embolics, però aquesta en concret ja m’agrada. Més que res perquè potser el nom de Magnèsia no és en honor a Alexandre Magne, però constato que aquest era macedoni, de manera que el fundador de la seva tribu era el germà d’aquell que va donar nom a Magnèsia. Una volta més en aquest embolic de noms que lliguen coses tan diverses com l’orientació dels spins electrònics dels compostos de ferro, els embolics de la mitologia grega, les sals amb efectes laxants i algun personatge històric que inesperadament va tenir alguna cosa a veure amb la meva carrera.