L’any 2007, els radioastrónoms Duncan Lorimer i David Narkevic van detectar un senyal de ràdio provinent de l’espai exterior i d’origen desconegut. Era una mena de ràfega d’energia que no podien explicar ja que, aparentment, el fenomen que l’havia generat havia de ser extraordinàriament intens. No s’havien detectat fins aleshores, ja que el seu origen és molt llunyà, de manera que el senyal que finalment arriba a la Terra és molt i molt feble.

Tan bon punt es va saber que existien aquests senyals, anomenats FRB per les sigles en anglès de Fast Radio Burst, o “ràfegues curtes de ràdio” es van començar a buscar i a detectar per part dels radiotelescopis d’arreu del món. Que provenien de galàxies diferents a la nostra es va veure en notar que no en detectem més per la zona del pla de la nostra galàxia sinó que poden venir de qualsevol direcció del firmament.

Però estudiar aquests fenòmens tenia un problema. Quan se’n detecta un, només ho fem durant uns pocs milisegons i prou. Ja no es repeteix, de manera que totes les troballes van ser per pura sort.

De totes maneres, aquesta no és una norma absoluta i l’any 2015 es va detectar un senyal que semblava provenir de la mateixa zona de l’univers en la que uns anys abans ja n’havien detectat un. Amb el temps es va veure que d’allà es rebien senyals repetidament, encara que no ho feien de manera periòdica. Al llarg dels anys s’han seguit trobant ràfegues de ràdio repetides en poc temps. Vint-i-una ràfegues en una hora l’abril del 2018, setanta-dues al setembre del mateix any, vint ràfegues més l’any 2019… Sembla que l’origen és una galàxia nana situada a tres mil milions ‘anys llum de la Terra.

L’any 2019 es va detectar un segon senyal que s’anava repetint. De nou, però, sense periodicitat. Podia arribar un pols en el moment menys esperat.

De manera que tenim senyals molt energètiques, que arriben de molt lluny i que no sabem que les origina. A més, tot i que la majoria no semblen repetir-se, n’hi ha alguna que sí, malgrat que ho fa sense mantenir cap ritme evident.

Fins aquest 2020. Fa pocs dies es va anunciar que havien descobert una tercera font de FRB i que, aquest cop si, ens arribaven de manera periòdica. Cada setze dies comença a emetre i ens arriben senyals durant quatre dies. Aleshores cal esperar dotze dies més i el senyal torna a arribar. A sobre, aquesta vegada l’origen és “relativament proper”. Una galàxia situada a només cinc-cents milions d’anys llum de la nostra. Tan a prop que fins i tot s’ha pogut establir la zona de la galàxia d’on venen els senyals.

El que seguim ignorant és què els origina. Aquesta vegada estaven buscant púlsars quan van descobrir l’FRB. Un púlsar és el senyal de ràdio que ens arriba provinent d’una estrella de neutrons, però els FRB superen en un milió de vegades la intensitat del senyal de qualsevol púlsar, de manera que caldrà posar imaginació per explicar que emet aquests senyals.

De teories n’hi ha diverses, però naturalment les relacionades amb extraterrestres són les que capten més l’atenció. Són les que tenen menys probabilitats de ser certes, però qui ens impedeix especular? Més que senyals d’estrelles binàries devorades per forats negres o col·lisions de matèria fosca amb vés a saber què, podem imaginar motors de naus intergalàctiques al moment de posar-se en marxa. O qui sap si les explosions d’un sistema d’armament desenvolupat per una civilització intergalàctica particularment agressiva.

Si aquest fos el cas, això d’anar enviant senyals a l’espai per mirar de contactar amb aliens potser ens ho hauríem de repensar.