Una de les primeres coses que fem en néixer és passar el primer test de la nostra vida. El test d’Apgar. No és res particularment complicat. Consisteix en una revisió ràpida que fan els metges per valorar l’estat de salut del nadó. Més que res, serveix per veure si tot va bé o hi ha alguna cosa que no rutlla i cal parar-hi atenció.

Durant molt temps vaig pensar que Apgar eren unes sigles. I efectivament ho són, però amb un matís. Les sigles fan referència als paràmetres que cal vigilar: Aparença, Pols, Gesticulació, Activitat i Respiració. El metge o la llevadora miren quin aspecte té el nadó, si està rosadet o de color blavós. Si el ritme cardíac és el normal, és lent o no es detecta. Si plora, mou les cames o estossega o si resta apàtic. Si mou cames i braços o es queda quiet. I, finalment, si respira normal, feblement o no ho fa.

Cada un d’aquests factors pot rebre una puntuació de 0, 1 o 2. Se suma tot i obtens un valor d’Apgar. Per sobre de 7, tot va bé. Entre quatre i sis, cal vigilar i normalment el repeteixen una estona després. Hi ha criatures que els costa adaptar-se a la nova vida. Si està per sota de tres, alguna cosa no va bé i segurament caldrà assistència mèdica immediata. Sol passar en parts prematurs o molt complicats. Un zero, és clar, indica que probablement el nadó ha nascut mort.

És evident que el test no indica quin és el problema. Només que hi ha alguna cosa que no és normal. Simple, però segurament ha salvat moltes vides. Serveix de senyal d’alarma, que no et diu exactament què és el que passa, però t’avisa que està passant alguna cosa i que no pots deixar-ho estar.

Aquest test el va inventar una anestesiòloga especialitzada en obstetrícia als anys cinquanta. Es deia Virginia Apgar, i quan van posar el nom al test se les van empescar perquè les sigles coincidissin amb el seu cognom. Per això deia que sí que són unes sigles, però també és el nom de la inventora del test, que va néixer el 7 de juny de 1909, ara va fer cent dotze anys.

De vegades sembla que els grans avenços mèdics estan relacionats amb noves tecnologies o amb grans millores en el coneixement científic, però la realitat és diferent. Sense treure mèrit a la tecnologia, moltes de les grans millores que s’han traduït en moltes vides salvades es basen en coses senzilles. Rentar-se les mans és l’exemple més evident, però el test que va desenvolupar la Virgina Apgar, és a dir, mirar quatre paràmetres ben triats en el moment de néixer, també n’és una bona mostra.