Ahir va tenir lloc un fenomen relativament poc freqüent: un trànsit de Mercuri. En realitat no és cap cosa de l’altre món. Simplement va passar que Mercuri va creuar entre nosaltres i el Sol, de manera que el vàrem poder veure perfilat davant de l’astre rei. Però aquesta explicació tan simple amaga uns quants detalls que val la pena tenir presents i que permeten entendre per quin motiu els aficionats a l’astronomia estaven tan pendents del trànsit.

El primer que ens hauria de sorprendre és que sigui un fenomen poc freqüent. El proper trànsit de Mercuri no tindrà lloc fins l’any 2032 i després caldrà esperar fins al 2039 per veure’n un altre. Però això és estrany ja que si mirem les òrbites de la Terra i Mercuri notarem que en principi Mercuri passa entre la Terra i el Sol tres vegades cada any. Com és que la majoria de creuaments no els veiem com un trànsit?

Doncs l’explicació és senzilla: Les òrbites dels dos planetes no estan exactament en el mateix pla. La de Mercuri presenta una inclinació de set graus respecta a la de la Terra. Això fa que la majoria de vegades, Mercuri passi massa per sobre o massa per sota i no sigui visible contra el Sol. Tampoc ens podem queixar, ja que els trànsits de Venus són encara menys freqüents. El proper no serà fins l’any 2117.

Un altre fet destacat del trànsit de Mercuri és que permet fer-nos una idea de com és de veritat la diferència de mides entre el Sol i els planetes. És cert que Mercuri és el planeta més petit, però tot i així, les imatges obtingudes ens mostren un cercle fosc desplaçant-se pel davant d’una esfera de foc infinitament més gran. La NASA ho ha mostrat a diferents longituds d’ona i n’ha fet vídeos prou espectaculars. A més, recordem que la imatge està obtinguda estant Mercuri més a prop de la Terra que no pas el Sol. Els llibres de text i les imatges d’internet no acostumen a fer justícia a la enormitat que és el Sol comparat amb els planetes.

Els trànsits de Mercuri van ser particularment importants en la història de la física quan es va descobrir que no responien a les lleis de la gravitació de Newton. Mercuri no apareixia en el moment en que hauria de fer-ho, i això empipava molt als astrònoms. La primera explicació del comportament anòmal del planeta va ser suposar l’existència d’un altre planeta, encara més proper al Sol, que afectaria l’òrbita de Mercuri. Aquest planeta, però, no es va trobar mai i ara sabem que no existeix. El motiu del moviment estrany de Mercuri era que calia tenir en compte els efectes relativistes causats pel camp gravitatori del Sol.

En altres planetes, més allunyats, aquests efectes eren imperceptibles, però el petit i proper Mercuri es veia massa afectat per ignorar-ho. Això va ser una gran cosa ja que va ser un dels fenòmens que no encaixaven en les teories acceptades fins aleshores i que van empènyer a Einstein a desenvolupar la seva Teoria de la Relativitat.