La ciència és una activitat apassionant i un petit oasi de seny enmig del mar de disbarats que ens envolta cada vegada més. Però requereix un cert estat de calma que convidi a la reflexió i la fascinació.
Ja hi tornarem, però ara mateix no estic d’humor.
Conrear la ciència probablement demana un “mix” de passió, equanimitat i visió a llarg termini que en un dia com el d’ahir dilluns, 14 aquí Catalunya era força difícil de mantenir durant la jornada. Però bé, només cal mirar la realitat de la política internacional per veure situacions encara molt més escandaloses, i òbviament sense voler predicar mai de la vida allò de “mal de muchos consuelo de tontos”.
Tens tot el dret del món!
Hi ha moltes raons per estar emprenyats, desanimats, desencantats, enfurismats i més. Som fills del teu Antropocè. Què vols? Amb sort, tot això passarà i encara no serà la fi d’un món…