S’ha de reconèixer que és una imatge espectacular. L’European Southern Observatory (ESO), (o «Observatori Europeu del Sud») ha presentat la millor foto fins ara d’un protoplaneta en formació al voltant de l’estrella AB Aurigae, a la constel·lació de l’Auriga. L’estrella està a cinc-cents anys llum de distància i ha estat en el punt de mira durant molt temps. Sabem que té un núvol de pols i gas al seu voltant on semblava que hi havia algun planeta en formació. Sembla que el planeta es confirma, ja que el que ara han aconseguit és la millor imatge sobre que tenim sobre aquest fenomen.

El que s’hi veu és una espiral il·luminada de les partícules de pols que van caient cap al centre, una zona on una línia una mica més brillant que sembla fer un gir indica on hi ha el planeta. La gràcia és que encara que no estem del tot segurs com és el procés de formació dels planetes, hi ha models que prediuen precisament aquesta espiral, de manera que és molt probable que efectivament estiguem assistint al naixement d’un planeta, un gegant de gas, que gira al voltant de la seva estrella a una distància similar a la que hi ha entre el Sol i Neptú.

En realitat no és la primera vegada que es presenten imatges de possibles planetes en formació, però de llarg aquesta és la més detallada. Fins ara el que es veia era un núvol de pols al voltant de l’estrella amb un puntet més brillant que corresponia al planeta. Ara ens hem pogut endinsar en les interioritats del procés.

D’altra banda, estem acostumats a les imatges espectaculars obtingudes amb telescopis espacials, però aquesta l’han aconseguit des de terra ferma, al “Very Large Telescope array “(VLT), (o “Conjunt Molt Gran de Telescopis”), que està a Xile i vindria a ser la joia de la corona de l’ESO.

Segur que aquestes imatges i totes les dades que porten associades faran les delícies dels planetòlegs, però a mi el que més m’entusiasma és comprovar com va millorant la qualitat i capacitats dels telescopis. A aquest ritme, no m’estranyaria que en pocs anys ja tinguem imatges d’exoplanetes que vagin més enllà d’un simple punt de llum. Indrets del tot inabastables però que permetran somiar en l’Univers d’una manera molt més realista.