Un dels temes de conversa recurrents d’ahir va ser la negativa de l’exministre de sanitat a fer-se una PCR abans d’assistir al debat amb la resta de candidats. Confesso que ignoro el motiu i no el puc entendre per moltes voltes que li doni. Passar unes quantes hores en una sala tancada amb altra gent de bombolles diferents de la teva, parlant i sense mascareta, em semblen unes condicions per aconsellar fer un test als qui han d’assistir-hi. I no concebo cap argument mínimament seriós per oposar-s’hi. Especialment en líders polítics que han de donar exemple i molt més especialment en algú que ha de promoure, precisament, comportaments responsables en la població.

Potser per això aviat va començar a circular la hipòtesi de si s’havia vacunat prèviament i no volia que això es detectés amb el test. Ja se sap que tots ens apuntem a pensar malament i sobretot a pensar malament dels polítics, però en aquest cas, la hipòtesi no sembla encertada. Vacunar-se no ha de fer que les PCR donin positiu.

El motiu és senzill. La PCR analitza la presència de dos o tres gens diferents del coronavirus i, sovint, no són el que porta la vacuna. En realitat el que detecta són fragments dels gens. No li cal trobar-lo tot per saber que hi ha el virus per allà. En el cas de les vacunes, aquest material genètic no s’administra. Les de Pfizer i Moderna sí que transporten RNA, corresponent a la proteïna S, però és un RNA prou modificat perquè la PCR no l’identifiqui. A més, encara que ho fes, únicament detectaria aquest i no la resta, de manera que no es consideraria un positiu. I finalment, la vacuna s’injecta al múscul del braç, mentre que la mostra per la PCR s’obté del nas. Massa lluny per unes partícules que no tenen capacitat d’escampar-se pel cos.

En el cas de la vacuna d’Oxford, el que s’administra és un adenovirus de ximpanzé al qual li han afegit el gen per fer la proteïna S. També l’han modificat perquè no pugui multiplicar-se en cèl·lules humanes. Infecta, es fabrica la proteïna S, el sistema immunitari la detecta i s’acaba la història. De nou, no s’injecta al nas, de manera que la mostra nasal no hi hauria els adenovirus modificats i, fins i tot si hi fossin, la PCR no detectaria els diferents gens necessaris per donar positiu.

En realitat sospito que la prova que els van suggerir no era la PCR sinò un test d’antígens, molt més ràpid i adient al cas, però amb el test d’antígens passa una cosa similar. Si la mostra s’agafés de la zona on s’ha injectat la vacuna, és a dir el múscul del braç, podria detectar les proteïnes S que estan generant-se, però, de nou, la presa de mostra es fa a la zona nasal i la gola, de manera que tampoc detectaria res. D’altra banda, molts d’aquests tests el que detecten és una altra proteïna del virus, la proteïna N, de manera que la vacuna en cap cas podria interferir.

No. En principi, el resultat d’una PCR o un test d’antígens en persones que s’han vacunat no es veuen alterats. Si algú dona positiu després de vacunar-se, sol ser perquè s’ha infectat amb el virus abans de tenir temps a què la vacuna fes efecte i el cos generés prou anticossos per neutralitzar-lo.

El que sí que pot alterar la vacuna (de fet, ha de fer-ho!) són els nivells d’anticossos. Aquests han de pujar significativament després de vacunar-se. Precisament això és una de les respostes que es pretén induir amb la vacuna. Però, naturalment, fer tests d’anticossos no té sentit quan has d’assistir a un esdeveniment com un debat electoral. El que s’intenta saber és si estàs infectat en aquell moment, no si vas estar-ho en el passat.