El món vegetal s’acostuma a considerar menys interessant que l’animal, ja que les plantes fan poca cosa més a part de créixer i multiplicar-se. Resulten útils per menjar, sabem que generen l’oxigen que necessitem per viure i estèticament és agradable tenir-ne a prop. Però són organismes més aviat avorrits.

El que passa és que aquesta és una visió totalment errònia del que tenim al davant.

Les plantes poden interactuar entre elles, comunicar-se, lluitar, desplaçar-se, percebre amenaces i enviar senyals d’alerta. El problema és que ho fan de maneres diferents de les nostres i, per tant, el més habitual és que ni ens adonem del que estan fent.

El fet de tenir una fisiologia aparentment estàtica resulta menys evident si observem el moviment de les plantes en imatges obtingudes a velocitat accelerada. Aleshores podem veure com responen als canvis de llum, com s’empenyen entre elles, com es mouen cercant punts de suport per créixer amb més seguretat, com intenten guanyar alçada ràpidament per tal de tenir accés a la llum i, de pas, fer ombra a les competidores i com, en algunes ocasions, literalment s’escanyen entre elles. Cada centímetre de moviment requereix hores o dies, de manera que nosaltres no en percebem res, però això no vol dir que no tingui lloc.

També es comuniquen entre elles, essencialment a través de senyals químics. Davant d’un dany, sigui mecànic, sigui per una plaga, sigui pel que sigui, hi ha plantes que emeten determinades molècules a l’aire. Unes molècules que les plantes del voltant poden captar i a les que responen posant en marxa diferents mecanismes de defensa.

Una altra manera que tenen per intercanviar senyals és a través de les arrels. Encara que no ho veiem, hi ha molts indrets on grups d’arbres intercanvien nutrients i molècules a través de contactes que fins fa poc havien passat desapercebuts, ja que tenen lloc per sota el terra. De vegades la interacció és subtil, però altres vegades arriben a compartir del tot les arrels i aleshores es planteja el dubte de si dos arbres propers que comparteixen arrel són en realitat dos organismes separats o un mateix organisme del que només en veiem les parts que sobresurten del terra.

En realitat tot això és d’esperar, ja que qualsevol organisme que pretengui sobreviure ha de tenir sistemes per detectar canvis en l’ambient que l’envolta i maneres de respondre a aquests canvis. La vida porta milions d’anys d’evolució al nostre planeta, de manera que és previsible que aquests sistemes hagin assolit un nivell de sofisticació important.

De totes maneres, tampoc cal exagerar. Hi ha qui parla de la intel·ligència de les plantes, precisament pel fet que poden fer totes aquestes coses. La definició d’intel·ligència és un tema que porta molts embolics, però estic raonablement segur que ha de ser una cosa una mica més sofisticada que deixar anar una molècula quan unes cèl·lules del teu cos pateixen un dany. En principi tot el que fan els vegetals entra dins de l’esperable en organismes vius, però parlar d’intel·ligència segurament resulta exagerat a no ser que tinguis un concepte molt pobre de la intel·ligència.