Una notícia recurrent és l’enorme quantitat de microplàstics que es van trobant al mar i, en particular, a la Mediterrània. Sembla com si cada vegada ens agafés per sorpresa descobrir que vivim en un dels mars més plastificats del planeta, però a hores d’ara ja hauríem de tenir-ho assumit. Més que res perquè fins que no ho assumim, no posarem fil a l’agulla per solucionar-ho.
Aquesta vegada ha sigut un estudi que ha trobat la concentració més gran del món de microplàstics dipositats al fons del mar. Gairebé dos milions de partícules de plàstic per metre quadrat en un indret de la Mediterrània proper a la mar Tirrena. Amb una setmana de diferència apareixia un altre estudi que descrivia les enormes quantitats de microplàstics que arribaven al mar provinents de les desembocadures dels rius Roine i Tet.
De totes maneres, aquests estudis no es fan per mirar de trencar el rècord i poder fer un titular llampant sinó per entendre els camins que segueixen aquestes partícules. Normalment tenim tendència a pensar en fragments de plàstic molt petits que van caient lentament des de la superfície del mar fins a les profunditats. Però ara estem veient que la realitat és molt diferent. Per començar, el plàstic que podem veure flotant a la superfície representa només l’u per cent del total que hi ha al mar. La immensa majoria es troba al fons, i no escampat de qualsevol manera.
Els corrents marins, autèntics rius submarins, són els que al final determinen on aniran a petar els plàstics i en quins indrets s’acumularan. Les grans quantitats trobades en l’estudi de la Tirrena els relacionen amb l’existència de canons submarins que encarrilen el corrent i tot el que arrossega en determinades direccions i que finalment tendeix a acumular-los principalment en indrets determinats.
Això és més rellevant del que sembla, ja que aquests corrents també porten nutrients o aigües amb més o menys sal, determinades temperatures i més o menys oxigen. Això vol dir que els microplàstics tendiran a acumular-se sobretot en els llocs on hi ha més disponibilitat de nutrients i, per tant més biodiversitat. Un problema, ja que no deixen de ser contaminants amb efectes que tot just estem començant a comprendre.
De fet, això fa que l’origen dels microplastics quedi emmascarat. Els rius poden arrossegar molta quantitat d’aquests materials i fins i tot el vent pot emportar-se’ls i deixar-los caure en qualsevol indret del mar. Recordem que bona part d’aquests microplàstics són fibres sintètiques esmicolades fins a mides microscòpiques, de manera que no és difícil que el vent les arrossegui.
Però arribin per on arribin al mar, al final acabaran arrossegats per corrents submarins i concentrant-se en determinats indrets. Precisament els mateixos on s’hi acumulen els nutrients essencials que mantenen les xarxes tròfiques. En aquestes condicions és fàcil entendre com és que els microplàstics van entrant a la cadena alimentària i ens els acabem trobant al plat de taula.
No tindrem la sort que la OMS recomani menjar plàstic, oi?
En realitat ja els mengem. Estan incorporats a la cadena tròfica i abans o després ens arriben
Un dubte que tinc, que segur que dona per una altra entrada al teu blog… la majoria de plastics es basen polimers orgànics, de per se sembla que no serien massa perillosos pel consum humà si no fos pels aditius que s’hi posen, oi?
Si (com sembla) es gariabé impossible evitar menjar plastic, potser s’hauria d’estudiar quins aditius no son bons per menjar, i prohibir-los directament. No?
He fét una lectura diagonal de https://link.springer.com/article/10.1007/s40572-018-0206-z i també hi ha frases contundents… “Microplastics are ubiquitous in the marine environment”.
Per cert, que hi ha gent que encara es creu que hi ha una illa gegant de plastic “sòlid” (no microplastic) donant voltes al pacific…
No sembla que per ara sigui un problema alarmant: https://news.un.org/es/story/2019/07/1460041
Quan es plàstic torna molt petit costa molt de netejar. Ep! Fa poc em vaig sorprendre! Poca gent deu poder dir que ha recollit un film plastiquet translúcid blanquinós de menys de 2×1 cm amb sa lluna, cap a les 21h!
De fet no els he tirat, els guardo. Resulta que entre ells hi havia una cosa ben rara, i que en veure-ho, nedant de crepuscle i flotant vaig quedar flipant. Semblava com una medusa ben rara, una esfera perfecta, i violeta o lila. Molt bell de veure! Com una coincidència de benvinguda post confinament.
És una bolla d’uns 5cm, com violeta, plena de líquid. És amb sa resta, dins bossa de residus assecant, no ho he mirat encara. He pensat no sigui per congelar i refredar begudes. De fet entre es trocets, ara caig que hi deu haver un de un quart de llimona. Ejem, podrint? Ai, ostres, ara ho reviso!
En anys i anys poc cops he recollit res orgànic, ni grumers, però em va fer pena una parella amorosa o fumadora allà, i els vaig netejar s’aigua un poc en es raconet des baixador on eren, i s’acumulava tot. És un raconet secret d’enamorats, i alguns devie haver fet una festa clandesrina de confinament amb sangria potser.
Al zooplàncton filtrador els microplàstics els deu enredar, com als peixets que he vsit que n’escupen. I a la resta de plàncton es nanoplàstic he llegit que afecta ses cèlules i ADN. Supòs que ses bactèries que el reciclen es deuen reproduir per aquells fossars, i empatxar.
Ah, deix enllaç curiós per si serveix, va dels additius que deieu. Salut, vaig a fer mis labores de neteja a casa…
https://diari.uib.cat/arxiu/La-contribucio-dels-microbis-marins-a-la.cid615311
De plastiquets i s’ADN he trobat un enllaç que deia i l’aferro. I, sí sa llimona alcoholitzada que deia hi era!
supòs que jes plastiquets amb bacteris o algues fan sabor i olor atractiva pels peixos! ?.
.. Aquí va, moolt retallat:
‘… tan sols 0,005 mg/L. … alteració en l’activitat….brànquies, mentre que a partir de 0,05 mg/L. … danys en el DNA a l’hemolimfa (la “sang” dels mol·luscs), a les membranes cel·lulars, i alteracions dels indicadors…l’estrès oxidatiu…glàndules digestives……. contaminants més habituals que són adsorbits pels nanoplàstics …increment de l’adsorció en comparació amb el fàrmac aïllat. .. modifica … supressor de tumor relacionat amb la reparació dels danys en el DNA,’
?….. http://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-de-noticia/observen-per-primer-cop-danys-genetics-i-fisiologics-provocats-pels-nanoplastics-en-musclos-1345667174054.html?noticiaid=1345768610690
Potser molt plàstic ja abans de baixar es desfà molt, ajudat pes sol, s’integra a biomasa i l’afecta.
D’això en parla aquí:
https://noticiasdelaciencia.com/art/35143/simulated-sunlight-reveals-how-98-of-plastics-at-sea-go-missing-each-year
Comento es tema, inspirat amb una lectura similar a:
https://www.theguardian.com/environment/2020/may/12/microplastics-discovered-blowing-ashore-in-sea-breezes
Que parla de s’escuma de plastic a la mar, i que aquesta pols ja va per tot després.
És important, doncs a vegadesmhe llegit que a la mar tots es plàstics es degraden lent. I sa impressió meva varia….
Alguns plàstics fins en films es trossegen, degraden i desfan i quan arriben a voreres flotant solen estar com amb aspecte un poc com feble. Quan arriben en estols flotant a raconades de vorera xoquen, agrupen i mouen diferent que a mar obert.
Formen a superfície com un banc espès, llefiscós, poc visible de fora. Sobretot els transparents, complicats de distingir inclús amb mirafons de barca, per s’angle. Però nedant les trobo, en trocets petits, compicats de redollir a ma. Solen ser moguts en superfície agrupats amb mar de vent, alemnys per on jo nedo. No tant ràpid amb mar de fons o corrents de fons.
Es desfan ben ràpid, potser hores o dies, en trocets de menys d’un centímetre.
I sorpresa, DESAPAREIXEN a ulls de bones ulleres de nedar, com una escuma molt fina. Una ESCUMA VISIBLE des de fora de mar. És una escuma parescuda a escuma de residus orgànics, però potser un poc més blanca. I desapareix segons vent o mar. Similar a sa escuma que formen o deixen en rastre alguns vaixells que passen amb turistes vorejant, de WC o hèlix.
No record si aquí o a altre blog ho vaig comentar. Que alguns plastiquets es desfan en escumes com ‘bimbolles de plàstic’ a voreres i raconades concentrats sovint. Són llocs sensibles, i guarderies de peixets i larves
Ah, i a cocons i voreres em sembla que aquesta escuma i pols arriba molt més del que es veu, i que afecta sa vida petita de filtradors. Si vos fixau, ens assecar es veu com queda una crosta diferent, mesclada amb sal o residus orgànics.
PD, avui com nedador estic excitat, i fent preparatius i de tot. A la fi tot el municipi és en fase 1 d’alerta COVID-19, i ja podem nedar a qualsefol hora. Fins i tot als migdies i tardes!
Els que ja podeu anar a nedar feu molta enveja… Aprofiteu!!!!
Doncs una aferrada ben grossota! aka intentam mostrar lo guapo, per animar, i si ja semblam feos, imagina com deu ser la resta! ; – P
Potser algú fa el que jo nom un Campandèmic, que és un treball de camp en pandèmia. Serveix per sortir per motius de ciència.
Qui faci un Campandèmic potser necessita un indígena per trobar llocs on nedar ajudant a sa natura. Si em volen gratis ho podem parlar!
; – )
Ah. Però moltes d’aquestes escumes son ben naturals i generades pel fitoplàncton. Però son enganxoses i suposo que arrepleguen tot el microplàstic que troben.
Gracis! És cert. I ses escumes orgàniques variades, potser més per detritus de posidònia o pipipopo.. les conec sobretot per quan formen com marabuntes terra amunt. Uau!
Aquestes potser són una mescla, no ho tenc clar…. No sempre es veu s’efecte clar, potser depèn de vents, sol, orografia… I ja em puc equivocar, com moltes altres vegades.
Aquests bancs que em semblen de escuma de plàstic potser, a vegades tenen bimbollam alt, suelto, de bimbolles separades just on es desfan del tot en polsim es plastics.
I es poden controlar evolucions fàcil quan són fent bancs relativament quiets, que es van desfent com estacionaris entre ones aprop de vorera.
Quan m’hi he fixat nedant i mirant moltes hores, no hi havia plàstic petit desfent enlloc més abans aprop, doncs ho netejo i ho comparo. I on no hi havia plàstic, em sembla que alguns dies no hi havia bimbolles similars enlloc més.
Ja pot ser coincidències per adumulació pel vent amb matèria orgànica, si, o qualsevol altre motiu.
Avui la mar està rara, com jo, però esper sortir en una estoneta, després de netejar la mar tot es veu millor
Ep, paraula que no ho comentava per sa mort de cinc surfers per ofeg amb escuma dilluns 12. Me n’he assebentat avui, dijous 14. Molt trist, DEP.
Sa escuma que he comentat que coincidia amb plastiquets desfent era poc alta. Com a molt alguna bimbollota que sobresortia, però ni 5cm. Supòs que escumes grosses i esquifides deuen ser més pes fitoplàncton, com dius Daniel. Si hi ha plàstic deu ser per coincidir-hi, però m’ha fet dubtar o aventurar hipòtesis casolanes. Deu ser això, que va coincidint arrastrant i acumulat, i acaba desfent molt temps a una zona on queda estacionari entre ones arran de vorera.
Bé, ho deix, que estema ‘entusiasma massa i m’enrrollo més