Pendents del coronavirus ens passa per alt una altra plaga que està causant molts problemes en un altre racó del món. Un brot de llagosta (Llagosta del desert, Schistocerca gregaria) que en núvols de milions d’individus està arrasant les collites i la vegetació d’una extensa zona de l’Àfrica. Feia anys que no es veia un fenomen similar, però ja se sap que encara que porti molts anys sense molestar, abans o després torna. Ara mateix les llagostes estan posant en perill de fam poblacions de Somàlia, Kènia, Etiòpia, Uganda i Tanzània. Però en realitat no tenen per què quedar-se allà i poden portar la destrucció a qualsevol indret on les dugui el vent.

Aquesta vegada sembla que el desencadenant ha sigut un any anormalment càlid (ai!, que cada vegada n’hi haurà més) junt amb una temporada de ciclons a l’Índic particularment intensa (això també anirà a més) que ha aportat la humitat ambient que li feia falta a les llagostes.

Aquests insectes tenen un comportament realment curiós. Habitualment viuen de manera solitària i tenen un color més aviat verdós. Només quan en determinat any hi ha prou menjar i les pluges fan que madurin moltes larves alhora, comencen a experimentar canvis. El que ho desencadena sembla que és el contacte físic entre elles. Topen, es donen cops, freguen les potes les unes contra les altres, i tot això fa que canviï el seu metabolisme, es modifiqui el comportament, esdevenint gregàries, i fins i tot passen de color verd a color grogós.  A més, comencen a fabricar una feromona que les empeny a mantenir-se juntes generant els característics eixams de llagostes que associem a aquesta plaga.

El cas és que si les condicions ambientals els són favorables, i aquest any ho són, les llagostes poden anar empalmant generacions que es van afegint al grup. En pocs mesos la població pot multiplicar per deu o per vint el seu nombre. Per això no és estrany trobar amb núvols que tenen fins a vuitanta milions de llagostes per quilòmetre quadrat. I el núvol actual fa més de dos mil quilòmetres quadrats! Evidentment no hi ha coberta vegetal que resisteixi aquesta concentració d’insectes afamats.

Si tenen la fama de ser una plaga bíblica no és perquè sí. I la veritat és que s’hi pot fer poca cosa. En algun indret envien soldats a fumigar-les amb insecticida al vespre, quan deixen de volar i es posen a terra. Un intent amb possibilitats molt limitades d’èxit. Unes possibilitats que seran cada vegada més minses si, com indiquen les previsions, la climatologia seguirà sent favorable al creixement de la llagosta, de manera que el núvol encara podrà créixer més. Força més.

Sembla que estigui molt lluny, però aquests animalons poden volar distàncies sorprenentment llargues si tenen el vent a favor. Un any van saltar d’Àfrica fins al Carib i altres vegades han arribat a la península Ibèrica, de manera que és un altre merder al que cal parar-hi atenció.

Una època mogudeta ens està donant la natura.