Des de fa uns anys, l’interès per la microbiota intestinal no para de créixer. Sempre hem sabut que als budells hi tenim una bona quantitat de bacteris i virus que cohabiten amb nosaltres més o menys plàcidament. Inicialment es pensava que el que feien era col·laborar en la digestió dels aliments que el nostre cos no podia digerir. Aquesta visió era massa senzilla i ara sabem que les interaccions entre els microorganismes i les nostres cèl·lules van molt més enllà.

Ara sabem que aquests microorganismes participen en molts més processos i que l’estabilitat de la microbiota és important de cara a mantenir un bon estat de salut en aspectes que van molt més enllà de la nutrició.

Però resulta que els animals no som els únics que tenim aquesta mena de relacions amb el món microscòpic. Els vegetals també tenen una cosa que es podria considerar equivalent. La seva microbiota particular que condicionarà el seu estat nutricional, els seus nivells de defenses davant l’atac d’altres microbis i un intercanvi de molècules que resultaran essencials per la seva fisiologia. És la rizosfera.

El nom ja ens dóna pistes de per on hem de buscar aquesta estructura. Al voltant de les arrels. En aquella zona la composició química del sol està increïblement condicionada pels intercanvis de molècules entre microbis i planta. Des de les cèl·lules mortes que es desprenen de les arrels i que serveixen de nutrients pels microbis, fins als sistemes de captació del nitrogen atmosfèric mediat pel metabolisme d’alguns bacteris que, finalment el cediran a la planta.

En certa manera, la rizosfera és una comunitat més complexa que la nostra microbiota intestinal. Les plantes compten amb la col·laboració de bacteris i virus, com nosaltres, però també fongs, protozous i petits nematodes que formen tot un ecosistema molt particular desenvolupat just al voltant de les parts més joves de les arrels. Un ecosistema més aviat primet, ja que no va més enllà d’uns pocs mil·límetres de les arrels. Però, és clar, un mil·límetre és molta distància pels microbis.

Entendre com funciona aquest ecosistema microscòpic és essencial de cara a l’agricultura. Del seu bon estat en dependrà la qualitat de la collita. La facilitat amb què diferents plagues podran atacar les plantes i la resistència de les plantes a situacions ambientals complicades.