Un immens moc blanc al mar

Un moc blanquinós cobreix les costes de Turquia a la mar de Màrmara, pels voltants d’Estambul. Una pasta enganxosa, i més aviat fastigosa, que representa un desastre pel sector turístic i també pel pesquer. Almenys pels qui pesquen prop d’aquella zona.

En realitat no és cap cosa que no hàgem vist anteriorment. Per aquí també apareix ocasionalment, encara que no d’una manera tan espectacular com el brot que tenen ara els turcs. Es tracta d’un moc (literalment un moc, un mucopolisacàrid) que allibera el fitoplàncton quan es donen unes condicions determinades. Això és, sobretot, aigües poc remenades, molts nutrients i temperatures altes.

Quan això passa, les algues microscòpiques poden créixer i multiplicar-se de manera imparable. Com que l’aigua no es mou gaire, les algues no es dispersen i això fa que la densitat de cèl·lules sigui enorme. Això té unes quantes conseqüències. Els nutrients comencem a esgotar-se i els organismes que infecten les algues (virus o bacteris) ho tenen genial per infectar a cabassos. Tot plegat fa que les algues estiguin estressades i aleshores es posen a fabricar un moc que les envolta i sembla que les protegeix una mica.

El cas és que sobtadament tenim milions d’algues generant prou mucositat per a quedar totes enganxades en una pasta fastigosa. Una sopa on hi ha algues vives, mortes, virus, bacteris i tota la matèria orgànica que passava per allà i que hi va quedant enganxada.

Aquesta situació es manté fins que canvien les condicions i el vent, els corrents la pluja o les onades, dispersen les algues i la cosa torna a la normalitat. Aquí aquest fenomen es dóna de vegades en cales més o menys tancades. Aleshores els diaris parlen de les marees rojes, que depenent de les algues que les generin poden ser fins i tot tòxiques. Un tema que segueixen de prop els investigadors del medi marí.

És clar, en un indret com Estambul, on la quantitat de matèria orgànica que arriba a mar procedent de la ciutat és més que considerable, aquests fenòmens ho tenen fàcil. Només calen uns dies de mar encalmada i temperatures altes. A més, amb l’escalfament global, això passa cada vegada amb més freqüència. No només allà. Sembla que a tota la Mediterrània.

Amb el fenomen d’aquests dies encara tenen un problema afegit. Els ha quedat una pasta tan espessa que probablement acabarà enfonsant-se. Una mala notícia pels organismes que viuen al fons del mar. Tanta matèria orgànica caient de cop els deixarà sense oxigen amb molta probabilitat. I és que, encara que a superfície sembli que el tema està solucionat, els problemes poden seguir al fons.

Al final, el problema és el de sempre. Fer servir el mar com un gran abocador només es podia fer quan érem quatre gats i els efectes del que abocàvem eren irrellevants. Fa molt que vàrem deixar aquest temps enrere, però molts encara volen viure com si ho ignoressin.

La primera regla si volem sobreviure com espècie és: hem de cuidar el mar!

3 thoughts on “Un immens moc blanc al mar

  1. Hi ha una regla que engloba la teva: Hem de cuidar el nostre planeta, que inclou el mar, els rius i els llacs, l’aire, el terra, el subsol, …

  2. Si fa cap al Mar Negre, s’enfonsarà … per no tornar a sortir en centenars de milers d’anys. El Mar Negre no té moviments verticals d’aigua. Té una termo-haloclina permanent, amb l’aigua de menys salinitat a la part de dalt i un fons anòxic des de fa milers d’anys. Veurem què passa …

    1. Ben curiós! No tenc idea, i imaginant així…
      Si es generen encara mooolt més cap es Mar Negre, seria una forma de lapidar molt CO2?
      En tot cas, fent humor, un caramull de moc així gegant, sembla sa sopa germinal de sa vida! Potser hi evoluciona un ecosistema nou, manat per una versió fosca des monstre d’espagetti volador 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *