Un monstre al cervell

En el camp de l’anatomia hi ha molts noms que resulten curiosos. Però n’hi havia un que em feia ballar el cap, més que res perquè no li veia cap sentit. Una estructura del cervell, relacionada amb la memòria i l’orientació espacial, que s’anomena hipocamp. L’argument era que recordava un cavallet de mar, que també es diu així.

El problema era que quan mirava articles que estudiaven l’hipocamp, no veia cap cavallet de mar per enlloc. Primer pensava que era jo, que tenia poca imaginació. Després vaig atribuir-ho a la mena de fotografies que presentaven els investigadors. Habitualment són fotos al microscopi on es veu un tall, una llesca, de l’estructura en qüestió. Segons com facis el tall, la forma general es perd del tot.

Però alguna vegada hauria de poder trobar un dibuix, un esquema o una fotografia d’un hipocamp que tingui la forma del maleït cavallet de mar!

En realitat, fins i tot el pobre cavallet de mar deu el seu nom a un altre ésser. Un hipocamp, originalment, era un monstre marí, meitat cavall meitat peix, que sovint apareix en la mitologia grega estirant el carro del déu Neptú. De fet, el nom significa cavall monstruós, pel grec hippos (cavall) i kampos (monstre marí). El cavallet de mar sí que té una retirada, en petit, al monstre que apareix als mosaics i pintures greges, de manera que el nom està ben trobat.

Però el pas del cavallet de mar a l’estructura del cervell va ser més complicat. El va fer, al segle XVI, un metge i anatomista italià anomenat Juli Cèsar. Bé, estrictament es deia Giulio Cesare Aranzi. Suposo que els seus pares tenien molta confiança en el futur del nadó quan el van batejar així.

Ell va ser qui va descriure l’estructura i va proposar el nom. Però altres col·legues seus no acabaven de veure la similitud i, durant un cert temps es van fer servir diferents noms, més o menys imaginatius. Dofí, cuc de seda o banya de carner van ser alguns dels malnoms que li van posar, però al final el d’hipocamp va ser el que va quedar.

Cal dir que això de la banya del carner ha aconseguit mantenir-se, però només en referència a una de les parts de l’hipocamp. I concretament se’n diu “Cornu Ammonis” o banya d’Ammon, ja que el deu egipci Ammó de vegades es representa com un carner.

Hi ha una foto en la qual es pot veure l’hipocamp comparat amb un cavallet de mar i sí que hi ha una similitud, tot i que tinc la impressió que ja l’han posat expressament perquès s’hi assembli. Fins i tot així, veig més la banya d’un carner o fins i tot algun dibuix de l’Àlien de la pel·lícula (en aquest cas seguiria sent un monstre).

La seva funció en allò que anomenem “memòria” és cabdal i l’hipocamp és una de les primeres estructures que pateixen alteracions quan l’Alzheimer progressa. Encara no sabem del tot com funciona, però de ben segur és una de les estructures més estudiades del nostre cos.

2 thoughts on “Un monstre al cervell

  1. Per mi d’aspecte és un simbiont Goa’uld, de sa ficció d’Stargate! Que serien com uns paràsits que controlen sa voluntat, i ens tornen megalòmans i egocèntrics. Una mica com un paràsit toxoplasma, que fa que ajudem es gatets que ens el passen.

    Tendria forma diferent si menjam i aprenem que depenem de coses diferents? Podria arribar a tenir forma de pinya de sa pizza? 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *